Nous “ajustos” d’estiu en un model sanitari que cal revisar
Les retallades anunciades formen part de les mesures que es prenen cada any per intentar contenir la despesa en salut
Els experts recorden que la crisi és estructural i que, a banda d’un millor finançament, cal fer el sistema més eficient
Falten 3.000 milions, un 20% del pressupost actual, per ser un país normal dins la UE
Plou sobre mullat. El sistema de salut català fa molts anys que té problemes. Es presenten plans de xoc, propostes elaborades per grups d’experts. I res. Les llistes d’espera continuen, com continuen les demores en les proves diagnòstiques i en les cites presencials amb el metge de capçalera. I amb aquesta situació de mal endèmic, arriba un nou estiu i noves indicacions del Departament de Salut, que, amb uns pressupostos prorrogats, demana als CAP que no substitueixin personal, i als hospitals, que tanquin llits per intentar contenir la despesa. Tot i que en un primer moment els sindicats han posat el crit al cel i han parlat de retallades, i que fins i tot Satse, el sindicat majoritari d’infermeria, ja ha protagonitzat concentracions de protesta, tant el Departament de Salut com el Col·legi de Metges i altres experts consultats coincideixen que no es tracta d’una política de retallades equiparable a les que va aplicar el govern d’Artur Mas l’any 2011, perquè el pressupost d’aquest any és més alt que el de l’any anterior. Sí que parlen de contenció, d’“ajustos” que, si fan mal, subratllen, és perquè s’afegeixen a una crisi estructural del sistema, marcada no només per un finançament insuficient sinó per no haver afrontat la reorganització necessària per fer-ho més eficient.
L’economista Guillem López Casasnovas, director del Centre d’Investigació en Economia i Salut (CRES) de la Pompeu Fabra, té xifres concretes sobre quants diners més necessitaria la sanitat catalana per sortir de la crisi. “Si fa tres anys parlàvem de 5.000 milions d’euros més, ara, amb els recursos de la covid, parlem de 3.000 milions d’euros.” L’economista assegura que els ajustos d’ara són els de cada estiu, que s’estan utilitzant per denunciar “la falta de recursos estructural”, que cal afrontar “perquè falta un 20% per ser un país normal dins dels països europeus”.
Ara bé, l’expert està segur que només amb més diners no es resoldrà la problemàtica: “El tema té moltes arestes. Només els diners, sense una nova organització amb més capacitat resolutiva, sense integrar més la primària i l’especialitzada, l’atenció sanitària i la sociosanitària, i sense donar prioritat a la salut mental, no resoldran la malaltia de fons.”
Del mateix parer és el vicepresident del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Sellarès, que recorda que les reduccions de personal a l’estiu “són un clàssic, en part perquè costa molt trobar substituts”. Un tema, el de la falta de metges, que fa anys que denuncia el Col·legi, que confia que com a mínim amb la incorporació dels assistents clínics als equips es tregui feina als facultatius, molt sobrepassats.
Sellarès sí que hi veu aquest any una dificultat afegida, perquè durant els primers sis mesos de l’any el missatge que han rebut els centres sanitaris és que s’ha de millorar l’accessibilitat i això vol dir més activitat. “Estem amb pressupostos prorrogats i fer més activitat amb els mateixos diners de l’any passat és una cosa que no quadra”, explica el doctor. És per això que des del departament s’han donat instruccions per “frenar una mica”, perquè la situació actual “no permet ser expansius”.
Aquesta ha estat l’explicació que ha donat el conseller de Salut, Manel Balcells, per justificar els ajustos. El departament assegura que en els primers cinc mesos d’aquest any s’han fet més de 400.000 proves diagnòstiques, concretament 48.636 més (13,3% més) respecte al 2023. I que el nombre de visites a l’especialista també ha crescut un 11,5%, amb 97.494 més que l’any anterior, així com les operacions. Se n’han fet prop de 200.000, 12.864 més (7,2%). I ara cal “certa frenada” i el conseller ja ha admès que, malgrat que tancaran l’any amb un increment de la despesa de 662 milions (un 4,5% més), la falta d’un nou pressupost impactarà sobre les llistes d’espera, que no podran “millorar” com estava previst.
Els sindicats, vigilants
Tot i que van ser els sindicats els primers a denunciar els ajustos, l’explicació del conseller ha calmat una mica els ànims. Metges de Catalunya s’ha reunit amb Balcells per exigir garanties i a hores d’ara han optat per una certa prudència. “És cert que en el cas dels metges és com cada any, mai els han substituït”, explica el secretari del sindicat, Xavier Lleonard. Ara bé, l’esforç de contenció extra que s’està ordenant a alguns centres “per aturar un ritme de despesa que no es pot aguantar” és el que Lleonart no s’atreveix a dir si són ajustos o retallades. “Ho sabrem a finals d’any, quan mirem els números de les llistes d’espera. Si les llistes són més grans, hi haurà hagut una retallada”, precisa.
Lleonart mostra un cert escepticisme, però té una cosa clara: “Qui patirà com sempre seran els usuaris i els professionals.” I critica certs missatges de tranquil·litat que s’han donat des del CatSalut en el sentit que no es deixarà de prestar ni l’activitat urgent ni l’oncològica. “Vol dir que no es podran atendre adequadament els pacients crònics, i això en un sistema de salut com el nostre és greu.”
També des de Satse es critiquen els plans de contingència. El sindicat ha adreçat una carta al president del Parlament, Josep Rull, en què alerta de manera clara que la falta de substitucions de personal durant l’estiu, la reducció d’accessibilitat als centres de primària i el tancament de llits incrementarà la pressió a les urgències hospitalàries. Satse Catalunya acusa l’ICS i també el CatSalut de “falta de planificació endèmica” i d’una gestió del sistema sanitari que compta reiteradament amb la sobrecàrrega constant dels professionals per poder funcionar. Víctor Motos, secretari d’acció sindical, exigeix “la reversió immediata d’aquestes polítiques” i “posar fi una vegada per totes a la sobrecàrrega sistemàtica dels professionals”.
Cansat de demanar millores i cridar en el desert, el president del Col·legi de Metges, Jaume Padrós, qualifica d’“infantil” el debat sobre les possibles retallades i recorda, amb els mateixos arguments de López Casasnovas, que venim d’un “infrafinançament crònic” i falta de professionals, i exigeix, una vegada més, una actuació urgent per transformar el sistema.