medi ambient
Un estudi mostra que les ciutats compactes tenen menys petjada de carboni, però pitjor aire i majors taxes de mortalitat
Barcelona, Milà o París són exemples d’urbs amb una superfície reduïda i una alta densitat de població
Les ciutats compactes tenen menys petjada de carboni, però pitjor qualitat de l’aire, menys espais verds i majors taxes de mortalitat. Ho conclou un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) que ha analitzat 919 ciutats europees. La pregunta que es van fer els investigadors va ser quin tipus de ciutats hi ha a Europa i quines són més favorables per a la salut, qualitat mediambiental i petjada de carboni. La recerca, publicada a ‘The Lancet Planetary Health’, identifica quatre configuracions urbanes bàsiques: compactes d’alta densitat, per exemple Barcelona o París; obertes de baixa alçada i densitat mitjana, com Brussel·les; obertes de baixa alçada i baixa densitat, com Oviedo, i verdes de baixa densitat, com Estocolm.
Els resultats de l’estudi mostren que les ciutats verdes de poca densitat tenen nivells més baixos d’efecte illa de calor urbana i de contaminació atmosfèrica, la qual cosa es tradueix en taxes de mortalitat més baixes (1.003 defuncions per 100.000 habitants en les ciutats poc denses, per 1.124 en les que ho són més, segons dades de l’estudi). Ara bé, com a aglomeracions urbanes disperses, requereixen desplaçaments més llargs i són menys eficients energèticament, la qual cosa les converteix en el tipus de ciutat més costós en termes de petjada de carboni per càpita, amb 1,9 tones per 1,3 en les ciutats més denses.
Les ciutats compactes d’alta densitat tenen menys espais verds i registren més trànsit motoritzat (808 vehicles per dia al quilòmetre; 316 les menys denses) i això es tradueix en majors nivells d’exposició a la contaminació atmosfèrica i a l’efecte illa de calor urbana. Aquestes urbs també presenten les taxes de mortalitat més elevades. Per contra, els investigadors assenyalen que la concentració de persones i serveis en un espai més reduït comporta una major eficiència energètica.
Reptes de futur a mida
Els investigadors veuen en les ciutats compactes el model de futur però situen grans reptes. Tamara Iungman, investigadora d’ISGlobal i una de les autores principals de l’estudi, apunta que, després d’analitzar més de 900 ciutats d’Europa, la compacta “pot continuar sent el model del futur, però en la seva configuració actual mostra una qualitat ambiental baixa i necessita superar importants reptes”. “El potencial per reduir la dependència del cotxe, l’accessibilitat a peu o l’accés als serveis i les oportunitats d’interacció social són avantatges clars del model de ciutat compacta. No obstant això, les ciutats compactes continuen mostrant una elevada presència del transport motoritzat i una clara falta d’espais verds”, contraposa aquesta investigadora en declaracions recollides per ISGlobal. Mark Nieuwenhuijsen, responsable del programa Clima, Contaminació Atmosfèrica, Naturalesa i Salut Urbana d’ISGlobal i autor principal de l’estudi, assenyala que s’ha d’aprofitar el “potencial” de les ciutats compactes “mitjançant models innovadors, com les superilles, els barris de baix trànsit o sense cotxes, i incorporant alternatives com solucions basades en la naturalesa, incloent la plantació d’arbres o les teulades i façanes verdes”. “És essencial reduir l’ús del cotxe i apostar encara més pel transport actiu i públic”, defensa.