Un estudi demostra que la resiliència davant l’Alzheimer difereix segons el sexe i el gènere

La capacitat de resiliència davant la malaltia d’Alzheimer difereix segons sexe i gènere. És una de les conclusions d’un nou treball que un equip d’investigadors d’ISGlobal ha publicat a Alzheimer’s & Dementia: The Journal of the Alzheimer’s Association, i on han detallat aquestes disparitats i ha demanat que s’incorporin en investigacions futures.

El treball afirma que la prevalença de factors protectors i de risc, la càrrega de patologies de la malaltia d’Alzheimer i altres afeccions relacionades, com les malalties cerebrovasculars, difereixen segons el sexe i el gènere per factors biològics i també per factors construïts socialment, com ara l’educació o l’estil de vida.

Tot i que les dones tenen el doble de risc que els homes de patir la malaltia, els investigadors insisteixen que poder “avaluar com interactuen el sexe i el gènere és crucial per comprendre els mecanismes que mantenen la funció cognitiva i redueixen l’acumulació de patologies a l’envelliment i la malaltia d’Alzheimer, és a dir, els factors de resiliència i resistència”, afirma Eider Arenaza-Urquijo, investigadora d’ISGlobal, primera autora de l’estudi i presidenta del grup de Reserva, Resiliència i Factors de Protecció de l’Associació de l’Alzheimer.

Basant-se en la revisió d’una gran quantitat de literatura, l’equip va identificar diferències de sexe i gènere en el risc de demència i va detectar llacunes en la comprensió de les vies específiques de risc i resistència.

Tot i que les dones solen mostrar un avantatge cognitiu inicial, el seu deteriorament és més ràpid que el dels homes a mesura que avança la malaltia. Això pot ser degut a un desenvolupament diferencial de patologies, el que es coneix com a resistència a l’Alzheimer, o a capacitats diferents per mantenir el funcionament normal al llarg del temps i fer front a la patologia una vegada aquesta és present, el que es coneix com a resiliència cognitiva a l’Alzheimer.

Les dones mostren inicialment una resiliència més gran, afrontant millor la patologia i l’atròfia cerebral i mantenint la funció cognitiva. Investigacions amb animals demostren el paper protector del cromosoma X en la malaltia d’Alzheimer (les dones solen tenir dos cromosomes X, mentre que els homes en tenen un).

No obstant això, aquesta resistència inicial s’esvaeix a mesura que avancen cap a un diagnòstic clínic de deteriorament cognitiu lleu i malaltia d’Alzheimer, quan mostren més vulnerabilitat. De fet, els estudis suggereixen que les dones són més propenses a presentar una acumulació anormal de proteïna tau al cervell i mostren una major càrrega de patologies vasculars, sobretot després de la menopausa.

L’equip investigador proposa diversos mecanismes que expliquen el risc i la resistència diferencials en dones i homes, entre ells una prevalença més gran d’inactivitat física i trastorns afectius en les dones, però també factors biològics. En aquest sentit, les troballes genètiques suggereixen que la resiliència podria estar associada a vies immunitàries en les dones i cardiovasculars en els homes.

Segons els autors, els estudis sobre la resiliència a l’Alzheimer s’han centrat principalment en els comportaments individuals, sense tenir en compte com els factors socials i culturals, com el gènere, influeixen en aquests comportaments i, per tant, en el risc i la resiliència.

En aquest sentit, els investigadors consideren important destacar que les diferències en la funció cognitiva entre homes i dones podrien estar disminuint en funció de la reducció de les desigualtats de gènere, a causa de més oportunitats per a les dones en educació, participació laboral i millores en la situació econòmica i condicions de vida.

“Els factors de protecció, com l’educació, poden tenir efectes diferents en homes i dones. Ens cal comprendre la complexitat de les interaccions entre factors biològics i socials per entendre la resiliència a la malaltia d’Alzheimer”, argumenta Arenaza-Urquijo.