sanitat
L’agència del càncer de l’OMS avalua el talc com a “probablement cancerigen”
Nombrosos estudis apunten un increment dels casos de càncer d’ovaris en dones quan les pólvores de talc són usades a la regió perineal
El talc, un mineral natural utilitzat àmpliament en cosmètics i productes per a bebès, és “probablement cancerigen per als humans”, segons ha afirmat aquest divendres l’Agència Internacional per a la Recerca del Càncer, dependent de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
Segons l’anàlisi elaborada per 29 experts internacionals de l’agència, que serà publicat en la revista especialitzada The Lancet Oncology l’any vinent, nombrosos estudis apunten un increment dels casos de càncer d’ovaris en dones quan les pólvores de talc són usades a la regió perineal (pubis i anus).
Aquestes evidències de càncer d’ovari són “limitades”, però sí que hi ha proves “suficients i fortes” de generació de tumors en experiments amb animals, i que el talc mostra característiques fonamentals de carcinògens en cèl·lules humanes primàries i sistemes experimentals, assenyalen els experts.
En resum, el grup d’avaluació dona al talc el segon nivell més alt de probabilitats que causi càncer, ha indicat un comunicat de l’agència amb seu a Lió (França).
Un altre risc que implica el talc és la seva possible contaminació amb asbestos, considerats cancerígens, una cosa perillosa tant per a treballadors durant la producció dels seus derivats com per a la població general, ha agregat.
L’agència de l’OMS també ha indicat aquest divendres que l’acrilonitril, un compost orgànic utilitzat en la producció de polímers per a roba, catifes i plàstics usats en la indústria automobilística i la construcció, entre altres usos, és cancerigen, en aquest cas amb una probabilitat encara més alta que la del talc.
L’exposició de més risc a aquest material, segons l’agència, es produeix durant la producció industrial d’aquests polímers, encara que també la població general està exposada, especialment a través de la pol·lució i la inhalació del fum dels cigarrets, tant per part de fumadors com de fumadors passius.
Els estudis, realitzats principalment en treballadors de factories relacionades, reuneixen proves “suficients” per a determinar la incidència d’aquest material en el càncer de pulmó, i “limitades” per al càncer de bufeta.
