Els turistes hi deixen diners
El 2023, els ingressos per taxa turística dels establiments de Girona es van enfilar fins als 437.550 euros
ERC defensa aplicar un recàrrec local a l’impost del govern en ple debat sobre l’arribada de visitants
L’Associació d’Hostaleria demana a l’Ajuntament que li concreti quin ús dona a la recaptació i tenir-hi veu
La ciutat de Girona atrau milers de persones, ja siguin ciclistes o no, i, un cop superada la pandèmia de la covid-19, la tendència s’accentua. Els turistes deixen diners als establiments turístics i contribueixen a l’activitat econòmica de la ciutat. Tant és que així que, des que el 2013 la Generalitat va implementar l’impost sobre les estades en establiments turístics (IEET), Girona es va enfilar l’any passat fins als 437.552 euros. És la xifra més alta en onze anys, per sobre dels 392.257 euros del 2018.
La taxa turística és l’import que paguen els visitants que s’allotgen als establiments catalans i que recapten hotels, apartaments turístics, càmpings i pisos turístics. Hi ha una tarifa a la ciutat de Barcelona i una a la resta del país. A Girona, un hotel de 4 estrelles i un 4 estrelles superior o establiment equivalent cobren 1,20 euros/nit i un habitatge d’ús turístic (HUT), 1 euro. Quan la Generalitat va establir l’IEET, es quedava el 70% de la recaptació i els ajuntaments, el 30%, però la llei es va modificar al Parlament.
L’Associació d’Hostaleria de Girona reclama des de fa anys conèixer amb detall quin ús fa l’Ajuntament de la recaptació de l’esmentat impost. “Hi ha hagut silenci administratiu quan hem demanat què es fa amb els diners de la taxa turística”, afirma la vicepresidenta de l’associació i responsable d’hotels, Esther Soler. La directora de l’hotel Ciutat de Girona hi afegeix que els hotelers voldrien participar en algun ens conjunt amb el consistori per intervenir en la destinació dels diners (3,5 milions en més d’onze anys). La vicepresidenta de l’Associació d’Hostaleria no voldria que, per exemple, diners de la taxa turística servissin per climatitzar escoles com passa a Barcelona, assenyala.
A través d’una nota de premsa, un dels tres socis de l’equip de govern, ERC, defensa que l’Ajuntament apliqui un recàrrec municipal a la taxa. És el que fa l’Ajuntament de Barcelona des de l’abril.
“Externalitats negatives”
De la mateixa manera que ha fet l’Associació d’Hostaleria, el PSC, principal grup de l’oposició, ha reclamat saber –sense èxit– a què es destinen els diners que traspassa la Generalitat a l’Ajuntament. La portaveu, Sílvia Paneque, considera que aquests diners haurien d’anar en benefici de l’àmbit més afectat “per la pressió dels HUT [habitatges d’ús turístic], que és el Barri Vell. És aquí on hi ha més externalitats negatives i on s’hauria de fer la feina de promoció”.
Esther Soler recorda que, segons negociacions amb la Federació d’Hostaleria de Girona, presidida per Antoni Escudero, la Generalitat es va comprometre a aplicar la taxa turística “durant dos anys”. L’impost es manté des de fa més d’una dècada. Els municipis poden destinar el 70% d’aquests diners a promoció, que pot incloure “esdeveniments, campanyes digitals o altres iniciatives com ara de sostenibilitat”, indica la gerent de Lloret Turisme, Elizabeth Keegan. Segons dades del web del Departament d’Empresa i Treball, l’any 2022 Girona va destinar 172.806,27 euros a promoció turística i 24.704,56 a desenvolupament de serveis. Fonts municipals hi afegeixen que l’ingrés de la taxa es destina al que marca la llei del Fons per al Foment del Turisme (FFT).
La gerent de Lloret Turisme troba a faltar més didàctica en l’ús dels diners de la taxa. “En un context de menysteniment i de posada en dubte del turisme, falta comunicació de tot allò que es fa amb la taxa turística. Ho dic tant des del punt de vista dels ajuntaments com des del punt de vista de la Generalitat. Els empresaris, ara mateix, no saben on va”, sosté. Per Keegan, les illes Balears detallen on va “l’ecotaxa” que cobren. “A Catalunya això no es fa.”
Lloret de Mar, amb 4 milions d’ingressos el 2023, va ser líder en l’IEET a la demarcació de Girona. El segueixen Roses (1,1 milions), Tossa de Mar (872.270) i Castell-Platja d’Aro (750.035,80).
“Girona no és Venècia i tindrà la millor botiga de bicicletes del món”
Dos dies després de la manifestació convocada per la Plataforma pel Decreixement Turístic, la vicealcaldessa, Gemma Geis (Junts), va defensar el model turístic de la ciutat i la gestió municipal a l’hora de trobar “els límits i els equilibris”, va dir en el ple de dilluns. Hi va afegir que la ciutat és l’exemple d’un “turisme de qualitat i no massificat” i va alertar d’alguns discursos, amb referència –probablement– a proclames dels manifestants del dia 6, com “Fora turistes dels nostres barris” i “Miris on miris, tot són guiris”.
Geis va defensar que l’antic teatre Odèon aspiri a convertir-se en “la millor botiga de bicicletes del món”. El local, a les escales de Sant Martí, es convertirà en una botiga de la cadena Velodrom i en un local de restauració. La vicealcaldessa va afirmar que Girona “no és Venècia, ni Barcelona ni Roma”. Va recordar que els germans Roca donen projecció internacional a la ciutat i va exposar que el campus de Salut, al límit amb Salt, facilitarà la diversificació de l’economia gironina.
ERC destaca la pujada del nombre de turistes a Girona. D’acord amb l’enquesta d’ocupació hotelera de l’Institut d’Estadística (INE), l’Idescat va registrar l’any passat 342.000 turistes a Girona, quan el 2018 n’havia registrat 199.300. Fins fa uns dies, els establiments de Girona han recaptat 203.535 euros en taxa turística i podrien superar els 437.550 del 2023.
