Els infants a la platja: una memòria feliç i perdurable

No hi ha pràcticament cap pel·lícula familiar en la qual no apareguin infants a la platja. A mitjan anys quaranta, Antoni Varés Martinell va filmar una nena que fa les primeres passes en una platja on hi ha una barca de pescadors. No hi ha banyistes. O no s’hi vol fixar l’ull de Varés en aquesta escena familiar que sembla treure del somieig, del ritme lent del blanc i negre, l’entorn mariner. En una altra pel·lícula, del 1950, els excursionistes caminen cap a la cala d’Aiguablava de Begur. S’hi percep la xafogor i la gentada, preludi d’un turisme incipient. Fa més de cinquanta anys, la cala era tan cobejada com ara, i ja atapeïda de tovalloles. La mirada artística d’Antoni Varés mostra els banyistes a l’aigua i prenent el sol però també s’atura a la terrassa del bar Garreta, on un noi fuma mentre la noia somriu amb timidesa. Antoni Varés Martinell també va enregistrar l’ambient esportiu i lúdic de les competicions de waterpolo a Colera a finals dels anys quaranta. També dels nedadors de la travessia al port de Sant Feliu de Guíxols.

Els nens juguen i es banyen a la platja de Tossa de Mar, en una pel·lícula del fons Foto Lux. Uns membres de la família ensenyen al càmera uns peixos acabats de pescar. El paisatge ha canviat molt, tal com recullen les filmacions de Francesc Solà i Camps, a Sant Antoni de Calonge, però els nens sempre estan entre les onades i la sorra, amb banyadors més o menys colorits, somrient, fent castells o de la mà d’una mare o d’una àvia. Perquè sempre seran infants a la platja.

Platja és el concepte temàtic que més es repeteix en els aproximadament 700 títols enregistrats en rotlles de pel·lícula en formats de 9,5 mm, 8 mm, Super-8 i 16 mm conservats al Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Arxiu Municipal de Girona. Perquè segurament és la memòria feliç que qui la filma, el pare de la criatura amb tota probabilitat, voldria preservar, fer perdurable amb els pas dels anys. Tot i ser audiovisuals d’àmbit privat transcendeixen aquesta domesticitat simbolitzada per les estampes infantils i marineres, ja que permeten analitzar i estudiar els hàbits socials i de lleure a les platges de la Costa Brava, del 1926 al 1986. Tot i tenir un valor documental destacat, és tanmateix esbiaixat ja que, com assenyala el tècnic del CRDI, Pau Saavedra, són imatges que no dibuixen la realitat sencera. “El que mostren aquestes pel·lícules no és la realitat, sinó una recreació fictícia de la vida familiar construïda a partir d’elements reals, assenyala. I la platja, i de retruc les vacances, són l’entorn idealitzat, el decorat perfecte per a una ficció familiar amb el protagonisme indiscutible dels nens.”

El fons del CRDI permet aquesta retrospectiva des de les primeres platges fotografiades a finals del segle XIX, totalment despoblades o amb pescadors que feinegen a les barques. La platja i la mar és feina, no lleure. Els primers banyistes que tenen com a principal objectiu el gaudi de l’entorn mariner apareixen en les filmacions del farmacèutic Josep Pérez Tolsanas, de la burgesia gironina, que estiuejava a Llançà. Pérez Tolsanas va gravar els nens a la platja de Llançà, en rotllana, durant els anys trenta. Rialles i jocs: el mateix comportament que es repeteix en les pel·lícules de Foto Lux i d’Antoni Varés, datades entre els anys vint i principis dels cinquanta. Arran del turisme massiu dels anys seixanta, la platja esdevé el símbol de la democratització de les vacances i dels hàbits de lleure, no com una excepció de les classes privilegiades sinó com la regla per a les classes treballadores i d’una societat del benestar en construcció. Les ombrel·les i les tovalloles s’acoloreixen amb vivesa però els nens es mantenen com els veritables protagonistes de les pel·lícules familiars. En aquest sentit, Pau Saavedra afegeix que la finalitat última de la càmera Super 8 i, ara, del mòbil, és enregistrar com creixen els fills: “Són records que reforcen el nostre sentiment de pertinença a una família. Són el nostre passat, però també el llegat que deixarem als nostres descendents.” Per Saavedra, la presència omnipresent dels infants a les gravacions de platja empeny els adults al joc, mostrant-se així mateixos juganers i rejovenits. És la connexió amb els moments feliços.