MEDI AMBIENT
El parc natural dels Ports es prepara per reintroduir el voltor negre a l’entorn
S’ha construït una nova gàbia d’aclimatació per als exemplars de l’animal que es portaran a final d’any
Es va extingir a Catalunya i ja s’ha fet una reintroducció al Pirineu de Lleida
El parc natural dels Ports, al Baix Ebre, vol reintroduir el voltor negre i completar el projecte per retornar-lo a l’entorn. Després de fomentar les colònies de voltors i acabar d’atreure el trencalòs, amb dos punts d’alimentació complementària, s’ha construït una nova gàbia d’aclimatació per als exemplars de voltor negre que es portaran a final d’any. També s’han instal·lat plataformes de nidificació amb rèpliques realistes d’aquests animals, per simular “una falsa colònia” i atreure exemplars en dispersió. El director dels Ports, Toni Curcó, en una entrevista a l’ACN, ha assenyalat que els estudis de viabilitat certifiquen que l’espècie pot tornar a viure al massís i té fonts d’aliment per fer-ho.
Curcó, ha recordat que “un dels pilars” de l’organisme és “conservar espècie i hàbitats”, sobretot “els més amenaçats”, però també recuperar les que han desaparegut de l’entorn del Port, com els necròfags – ocells que s’alimenten d’animals morts -. Actualment, s’ha recuperat el voltor comú i algunes parelles d’aufranys, i es treballa per fer retornar el voltor negre i el trencalòs.
El voltor negre és una espècie “similar” al comú que es va extingir a Catalunya. Les últimes dècades s’ha fet una reintroducció al Pirineu de Lleida, “amb èxit”, i ja existeix “una població autònoma”. Als Ports, caldria portar exemplars perquè és una espècie “amb una capacitat de dispersió relativament baixa”. Al centre-oest de la península Ibèrica és molt freqüent, però els individus tendeixen a tornar a les colònies on han nascut.
Per aquest motiu, com apunta Curcó, “el més convenient” a llarg termini, és que els animals arribin amb Port amb la “tècnica del hacking”. Es tracta de cria polls en “semillibertat”, col·locant-los en “nius simulats”, molt semblants als naturals i alimentar-los. Aquesta és la tècnica que s’ha demostrat “més efectiva” per a la recuperació d’espècies d’aus perquè quan “s’alliberen, la probabilitat” que es quedin “és molt alta”.
Gàbies i nius
Les instal·lacions de maneig del voltor negre al Port les van construir Infraestructures.cat, l’any passat, i es van finançar amb fons Next Generation. La principal construcció és una gàbia d’aclimatació de 21 per 8 metres, al terme municipal de Roquetes on s’hi posaran els primers exemplars a reintroduir, probablement a final d’any, o principis de 2025 a molt tardar. També s’han fet les plataformes de nidificació per als pins, amb unes rèpliques a mida real del voltor negre que pretenen simular “la falta colònia” i atreure fins i tot exemplars en dispersió. Aquests espais també “facilitaran” la nidificació de parelles joves per fomentar “el retorn d’aquesta espècie amenaçada als Ports”. Enguany s’hi construirà l’espai per als tècnics i el personal que s’encarregaran del maneig dels ocells. Les quatre espècies necròfagues, voltor, voltor negre, aufrany i trencalòs poden conviure sense confrontacions pels aliments. Quan es troben un animal mort, s’hi poden alimentar els quatre. Tot i que hi ha” baralles” cada espècie “fa la seva funció”.
Al parc natural ja fa anys que es van instal·lar “dos punts d’alimentació suplementària” per col·laborar amb el projecte de reintroducció del trencalòs de la zona valenciana del massís. En aquests punts cada setmana, es porten “potes” d’animals morts que és l’aliment predilecte d’aquesta espècie carronyaire. L’estiu passat, les càmeres van captar a Masia, el nom d’un dels juvenils de trencalòs, en un d’aquests punts d’alimentació del parc. Masia va ser alliberat l’any passat, quan encara era un poll, al Maestrat aragonès, per la Fundació per a la Conservació del Trencalòs, un projecte que l’entitat va aturar fins que es resolgui “la dimensió definitiva del clúster eòlic previst a la zona”.
Altres espècies
Al parc natural dels Ports també es fan estudis de seguiment d’altres espècies en procés de recuperació, com el gat fer o les tortugues mediterrànies. En el cas d’aquests rèptils, els últims anys s’han fet alliberaments de milers d’exemplars en llocs controlats per analitzar com es reprodueixen i com es desenvolupa la reintroducció. “Encara estem continuant amb aquest alliberament d’exemplars, fins que arribi un punt, si tot va bé, que no en calgui més perquè ja s’haurà instal·lat un nucli reproductor estable i haurem aconseguit la fita”, ha explicat Toni Curcó. D’altra banda, el gat fer és una espècie felina autònoma sobre la qual no existeix “molta documentació. Els seus “hàbits nocturns” complica tenir-ne informació. “No sabem si n’hi ha pocs, molts, com evoluciona la població o si hi ha casos d’hibridació amb el gat domèstic, una de les causes d’amenaça de l’espècie”, ha apuntat Curcó. Per ampliar el coneixement sobre aquest felí, es fa servir “foto-trampeig”, càmeres instal·lades al camp amb visió nocturna que permeten fer un seguiment dels animals.
