On el planeta Terra va començar
L’Espai Cràter d’Olot inaugura un cub immersiu que introdueix els visitants en l’origen del planeta
També projecta un videomapatge sobre el talús real del volcà del puig del Roser, on hi ha aquest museu
Els visitants poden fabricar el seu propi volcà i aprendre a classificar les estructures volcàniques
Un viatge a través de quatre nuclis d’activitat volcànica, fins ara inaccessibles a les persones
La Terra es va formar fa 4.500 milions d’anys i, gràcies a l’activitat volcànica, es van desprendre els gasos que van crear l’atmosfera; posteriorment, fa uns 3.900 milions d’anys, van sorgir els oceans, i 400 anys més tard, la vida es va començar a desenvolupar amb la fotosíntesi dels primers bacteris. No cal ser científic per conèixer aquesta realitat, només cal anar a On tot va començar, a Olot. No és que la vida del planeta comencés a la capital garrotxina, lògicament, sinó que és el nom de la sala de l’Espai Cràter on tothom pot conèixer d’una manera molt divulgativa, i fins i tot divertida, tots els detalls sobre la rellevància que l’activitat volcànica ha tingut en l’origen de la vida i en la formació del planeta i que encara té en la seva transformació. I no hi ha millor lloc que l’Espai Cràter, ja que està ubicat en un espai central del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, al peu del volcà Montsacopa i a l’interior del volcà del Puig del Roser, i per tant, en un dels camps volcànics més antics del continent europeu.
En aquesta sala divulgativa hi ha des de fa molt poques setmanes un espai en forma de cub gegant on els visitants entren en una experiència immersiva que els ajuda a entendre com es va formar la Terra, el Cràter 360. En concret, fan un viatge a través de quatre nuclis d’activitat volcànica inaccessibles a les persones. Així doncs, se submergeixen al fons d’un oceà per veure les bombolles que genera l’escalfor del magma i la seva sortida per diverses escletxes on la lava emergent es refreda ràpidament i forma laves encoixinades. Després, entren fins a l’interior del volcà més austral de la Terra, el mont Erebus, de l’Antàrtida, i recorren els túnels de gel i un llac de lava permanentment actiu i acompanyen el material volcànic fins a l’exterior. També poden veure des d’una illa oceànica una explosió típica de la zona tropical del cinturó de foc del Pacífic, on es produeix una forta erupció hidromagmàtica que provoca un tsunami i un corrent de densitat piroclàstica que arriba fins a la costa. I, finalment, poden viatjar cap a Io, un dels satèl·lits de Júpiter, per contemplar una explosió volcànica a l’espai en gravetat zero, que pot superar els 400 quilòmetres d’alçada. I tot això amb un so i unes imatges en 360 graus totalment envoltants, que deixen bocabadats els qui es troben a l’interior del cub on es fa la projecció.
El muntatge ha estat fet amb l’assessorament científic dels experts Xavier de Bolós i Adelina Geyer, de l’equip de Vulcanologia Aplicada del Geociències Barcelona del Consell Superior d’Investigacions Científiques, i ha estat traduït al llenguatge audiovisual per Onion Lab de Barcelona, que hi ha posat el sentit artístic amb unes separates molt curioses entre les quatre erupcions que s’hi mostren. Els tècnics d’aquesta empresa han utilitzat l’animació 3D i programes de generació de simulacions volcàniques per crear les quatre erupcions, per fer-les el màxim de reals.
Aquest nou cub immersiu té un cost de 270.000 euros i ha estat finançat en un 75% pels fons Next Generation i gestionat per l’Ajuntament d’Olot, l’Espai Cràter i el Consell Comarcal de la Garrotxa, en el marc del projecte La Garrotxa Soft & Smart Country. Destinació turística, sostenible i intel·ligent.
Èxit compartit
El nou Cràter 360 és la novetat destacada d’aquest museu interactiu dels volcans però no l’únic element d’espectacularitat divulgativa. De fet, es considera que la principal estrella de l’Espai Cràter és el videomapatge, també d’Onion Lab, sobre el talús real de l’aflorament del volcà del Puig del Roser, dins del qual hi ha aquest equipament. El mapatge mostra com es va formar aquest talús i també descobreix una antiga fumarola, un element destacat i de difícil observació en la resta d’afloraments singulars del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. En aquest cas, es va poder fer gràcies a una subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat per a projectes culturals amb tecnologia immersiva. L’import total del projecte ha estat de 35.090 euros, dels quals un 63% han estat subvencionats.
A aquests dos elements interactius de l’Espai Cràter s’hi afegeixen moltes altres propostes que apunten directament a la curiositat dels visitants, i ho fan de diferents maneres. Des de la petita plataforma on es pot saltar perquè un sismògraf reculli la sotragada –els moviments sísmics estan estretament lligats a l’activitat volcànica– fins a diferents pantalles que repten els visitants amb enquestes relacionades amb els continguts de l’exposició.
Gràcies a maquetes interactives, els científics ocasionals que visiten el Cràter poden fabricar el seu propi volcà escollint els nivells d’òxid de silici, de gas i d’aigua –els resultats van des d’estructures plinianes fins a les freatomagmàtiques–. També poden aprendre a classificar les estructures segons el seu grau d’explosivitat, el volum de magma i l’alçada de la columna de fum i materials. Totes les magnituds les relaciona amb exemples concrets de la Garrotxa. Hi ha volcans estrombolians com el Rocanegre, freatomagmàtics com el Cairat, que també presenta estructures freatoestrombolianes, i estrombolianes i freàtiques com el volcà Croscat.
El museu no oblida la lluita de finals de la dècada dels anys setanta contra les extraccions mineres de greda, que va donar pas a la creació del parc natural, el primer de Catalunya. I hi ha un mapa de beneficis i riscos i un sobre les 50 estacions sísmiques de Catalunya i el registre històric dels terratrèmols més destructius. Es pot aprendre jugant.