Amnistiats els exregidors de Pineda condemnats per coaccions a un hoteler l’1-O

L’Audiència de Barcelona ha acordat aplicar l’amnistia als dos exregidors del PSC de Pineda de Mar (Maresmes) que havien estat condemnats a un any de presó i dos d’inhabilitació per les coaccions a un hoteler perquè fes fora els policies nacionals acollits per l’1-O. La secció sisena considera que els fets pels quals es va condemnar Jordi Masnou i Carme Aragonés encaixen “sense cap mena de dubte” en l’objectiu descrit a la llei d’amnistia i per això decideix aplicar-la. D’altra banda, la mateixa secció acorda també aplicar l’amnistia a una acusada pels aldarulls davant del Parlament al gener del 2020 per protestar per la inhabilitació de Quim Torra, pels que havia estat condemnada a dos anys de presó.

En la primera resolució, l’exregidora va acceptar l’any de presó i els dos d’inhabilitació en un pacte amb la fiscalia. També ho va fer el llavors tinent d’alcaldia Jordi Masnou, pels mateixos fets. En canvi, es va absoldre el cap de la policia local. Els fets es remunten al 2 d’octubre del 2017, quan l’exregidora i el llavors tinent d’alcaldia van tenir una conversa amb l’hoteler en la que, segons va considerar provat la sentència, el van coaccionar perquè fes fora els policies allotjats.

En el segon cas, es va condemnar a dos anys de presó una dona per un delicte de desordres públics durant les protestes per la inhabilitació de l’expresident de la Generalitat Quim Torra. Els fets van tenir lloc el 27 de gener del 2020, quan l’acusada es va integrar en un grup de 20 persones i van provocar diversos disturbis a Barcelona, segons consta a la sentència. Ara, el tribunal considera que els fets “estan clarament compresos en el marc temporal i objectiu que defineix l’article 1 de la llei”. Per això, s’accedeix a la petició de la defensa i s’aplica l’amnistia a la condemnada.

En canvi, la mateixa secció rebutja aplicar l’amnistia a un home condemnat a dos anys de presó per un delicte de lesions amb l’agreujant de cometre’l amb motius de discriminació per la ideologia de la víctima. En aquest cas, els magistrats afirmen que “no concorren les raons que fixa la llei per aplicar l’amnistia”, sinó que considera que la conducta de l’acusat va tenir com a finalitat atacar a una persona d’ideologia contrària i, “tot i que de ben segur l’acusat és partidari de la independència de Catalunya, la seva acció tenia com a finalitat la represàlia ideològica o envers les creences de la víctima”. Afegeix que aquesta conducta no està relacionada amb les consultes del 2014 ni del 2017 i tampoc és un acte de reivindicació o promoció de la secessió.