Josep Valls, regidor a l’oposició per Mes per Vilamalla, destaca la importància de treballar les polítiques per generar habitatge al municipi. Segons explica, Vilamalla és una població on molts joves de la zona, principalment de Figueres, opten per anar-hi a viure. Segons Valls, que ha format part de l’anterior equip de govern, el treball que s’ha fet al municipi per actualitzar els serveis, buscant un equilibri amb tots els sectors del municipi, on el polígon industrial és realment una peça clau, ha portat a tenir una població que ofereix una important qualitat de vida. Aquest és un treball que no ve d’ara. Però per la llei de l’oferta i la demanda, al jovent del poble li és difícil trobar habitatge; segurament per això, Valls valora que el “guió” de l’actual govern, de Som Futur, “està ben encarrilat”. En aquest sentit, i sense ànim de crítica, explica que aquest any de govern ha estat un període en què s’han executat projectes programats i se n’han encetat d’altres que també ja estaven previstos. De fet, l’actual govern, una llista totalment renovada, és hereva de la gestió anterior.
Un any amb un nou equip de govern. Com el valora?
En realitat el que ha passat al llarg d’aquests mesos és que s’està tirant endavant el que estava programat de mandats anteriors. No hi ha hagut cap iniciativa nova. S’estan acabant coses que ja estaven iniciades o bé s’han començat a fer coses que també ja estaven previstes.
De fet, es ve d’un llarg període d’alcaldia de setze anys, si no ho recordo malament.
Sí. L’alcalde sortint ho va deixar tot lligat i va passar el testimoni a l’actual. L’equip de govern, que sí que és cert que s’ha renovat, està seguint, podem dir, aquell guió.
I pel que fa a aquest guió, què en pensa?
Pensem que en general està ben encarrilat.
Si està ben encarrilat, centrem-nos en els reptes. A què s’enfronta Vilamalla?
Cal treballar per garantir l’accés a l’habitatge i, també, evitar problemàtiques d’escolarització. Tot va lligat. Tenim una escola nova, però hem tingut problemes d’escolarització arran de la gent que ha vingut a viure al municipi.
On ha afectat més?
Especialment en els cicles inicials; s’ha hagut de fer algun sorteig i algú ha quedat fora. Per això hem traslladat al govern que es valori bé si el projecte de la nova llar d’infants està ben dimensionat.
Em parlava abans del repte que representa l’habitatge.
Un dels problemes que tenim, i amb el qual cal treballar més, és que els joves es puguin quedar a viure al municipi.
Hi ha demanda, doncs.
Els habitatges que estan lliures de seguida són ocupats; ja sigui per la capacitat de generar llocs de treball del polígon industrial nostre o per opcions per canviar de municipi, sobretot de gent de Figueres, que busquen alternatives on anar a viure.
I tot això associat a una puja de preus, per la llei de l’oferta i la demanda.
Evidentment. La demanda d’habitatge provoca un encariment dels preus i dificulta que els joves del municipi es puguin quedar. Ens cal tenir la capacitat de generar habitatge.
I aquestes ganes d’optar per Vilamalla?
Això té també una explicació. Al llarg d’aquests setze anys s’ha remodelat i s’ha fet una transformació a tot el nucli antic i, també, a la zona residencial del Pont del Príncep; carrers, serveis i enllumenat. Tot és nou. Una aposta per tenir tot al dia. Tot s’ha fet de nou, sí. Però també s’ha promogut amb incentius que els veïns rehabilitin les façanes. Penso que s’ha fet una rentada de cara espectacular.
Un poble idíl·lic?
No, no estic parlant d’això. No és aquest el cas. Vilamalla no és un poble idíl·lic i bonic com per exemple molts que tenim a tocar. L’arquitectura que es va fer aquí és la que és, però sí que hem invertit molt en el nostre municipi, i això es nota. Estic parlant de qualitat de vida. I ho faig amb orgull!
I doncs?
Perquè vaig formar part de l’anterior equip de govern, en què vaig ser tinent d’alcalde. Per desavinences internes vaig optar per deixar aquell grup i ara estic a l’oposició, res més. Aquest treball que s’ha fet, doncs, comporta una invitació a venir a viure-hi. Si tot és nou, en el sentit que s’hi ha invertit, i a més l’entorn és bonic i agradable; tot això lògicament invita a venir a viure-hi, sí. Per això precisament moltes parelles joves amb mainada han escollit venir a Vilamalla; i d’aquí el que comentava abans dels problemes que hem tingut d’escolarització.
Vostès tenen un capital important que es diu polígon industrial.
És el polígon industrial de l’Alt Empordà. La suma dels dos que tenim fa que no n’hi hagi cap més d’aquestes característiques a la comarca. És una font d’ingressos molt important, propicia que vinguin empreses, i això comporta llocs de treball; però no ens enganyem, també és una gran despesa per al municipi.
Del que ha explicat abans queda clar que Vilamalla no només és un poble industrial.
No, en absolut. Sempre s’ha buscat un equilibri amb el territori i amb la pagesia. Un poble equilibrat per viure-hi. La zona industrial la tenim, ens la van imposar, però sempre s’ha treballat per buscar un equilibri.
Doncs ara Figueres en busca.
I es dona un fet curiós. A Figueres, en la dècada dels anys setanta del segle passat, es va considerar que no volien un zona industrial al seu municipi. Ja sigui perquè no volien fums o pels sorolls.
Se la van treure de sobre.
Van fer mans i mànigues per no quedar-se-la. I ara, més de quaranta anys després, Figueres està buscant tenir una zona industrial com la nostra, perquè ara veu que és necessària. Recordo que en una conversa que vaig tenir amb Joan Armangué li vaig comentar que si en aquell moment ens van donar el polígon, ara estaria bé que ens donessin també les Fires.
Per quin motiu?
Així podrien aprofitar la parcel·la de les Fires que quedaria lliure per fer el polígon. Va ser una conversa graciosa.