societat
El final de juliol més calorós dels últims 20 anys
No s’ha registrat cap rècord de temperatura, ja que el 18 de juliol de l’any passat es va arribar als 45 graus
Catalunya ha registrat el 29, 30 i 31 de juliol la temperatura mitjana més alta de, com a mínim, els darrers 20 anys, segons ha informat el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). El 29 de juliol l’Observatori Fabra de Barcelona va assolir 40 graus de temperatura màxima, nou rècord absolut de la seva sèrie ininterrompuda de 110 anys i el 31 la temperatura va ser excepcionalment alta a l’Empordà, el Pla de l’Estany i zones pròximes, amb màximes entre 40 i 43 graus i fins a 43,2 a Cabanes (Alt Empordà). Tot i les altes temperatures, no s’ha registrat cap rècord de calor en aquesta onada, ja que per exemple el 18 de juliol de l’any passat es va arribar als 45 graus. En línies generals, el juliol ha estat càlid i majoritàriament sec.
Pel que fa a la darrera onada de calor, aquest dijous a tres de les 117 estacions XEMA amb més de 20 anys de dades, situades prop del litoral, es va mesurar la màxima més alta de la seva sèrie. Es tracta de Torroella de Fluvià, la Tallada d’Empordà i Sant Pere Pescador. A més, es van superar els 40 graus a amplis sectors de l’interior i punts del Vallès.
D’altra banda, 59 de les 185 estacions van superar el llindar de perill per calor nocturna, 29 la passada nit. En l’episodi anterior de calor intensa, del 18 al 20 de juliol, es van superar els 40 graus a sectors de les comarques de ponent i a punts del Priorat i les Terres de l’Ebre. Tot i això, l’únic record de temperatura registrat es va donar a Portbou (Alt Empordà), on es va superar la temperatura màxima en un mes de juliol, amb els 37,4 graus de dissabte 20 de juliol, superant els 36,5 dels 27 de juliol del 2006.
En conjunt, el juliol ha estat càlid, especialment a l’altiplà central i parts més elevades del Pirineu. A l’estació del Port de Compte s’ha registrat una anomalia de temperatura de +2,5, +2,4 a Prades o a la Bonaigua i fins a +2,3 a Tàrrega, per exemple. Tot i això, els primers dies del mes van estar per sota de la mitjana climàtica per les pertorbacions que van creuar el territori. A partir del dia 10 la situació va canviar fruit de l’estabilització de l’atmosfera per la presència persistent d’una falca anticiclònica.
Pel que fa a la precipitació, el mes ha estat sec o molt sec, sobretot al prelitoral nord, l’altiplà central i punts de la plana de Lleida. En canvi, ha estat plujós a la serra de l’Abrera, extrem sud, vessant sud del Pirineu més occidental i punts de la depressió central.