Sobreviure a milions d’anys

Uns submarinistes neden, aquest estiu, entre taurons tintorera, aigües endins, davant el cap de Creus. Ja fa anys que estan fent un estudi específic sobre un tauró en concret, la tintorera. Aquesta, però, només és una entre les 47 espècies que viuen a la Mediterrània. Alguns albiraments a les costes han fet saltar alguna alarma, però només una ínfima part és potencialment perillosa per als humans. El cinema hi té més a veure que la realitat. El biòleg marí Àlex Bartolí, així com altres especialistes, fa anys que defensa la seva protecció. Alguna de les espècies, i només a la Mediterrània, ja s’ha reduït en un 99%. I això té un efecte devastador sobre els ecosistemes. Els motius? La sobreexplotació pesquera i el seu cicle de reproducció lent els van a la contra. També s’ha de veure, perquè no hi ha estudis, com els pot afectar l’escalfament de les aigües arran del canvi climàtic. Tot suma.

Un mar ple de taurons

El nombre d’espècies de taurons al Mediterrani, a diferència del que molta gent creu, és notable. De fet, n’hi ha a tots els mars i a totes les profunditats. El grup dels peixos cartilaginosos es divideix en dos grups: els dels taurons i les rajades, d’una banda, i el de les quimeres, de l’altra.

El biòleg marí Àlex Bartolí, cofundador de SUBMON, consultor en pesca i especialista en la conservació de taurons i rajades, explica que, de les 470 espècies de taurons que hi ha al món, 47 (al voltant del 10%) viuen al Mediterrani. Pel que fa a les rajades, de les 650 que hi ha al món, a les nostres aigües n’hi ha unes 38. Finalment, només tenim una espècie de quimera. Bartolí remarca que els taurons tenen un paper clau en les xarxes alimentàries o tròfiques marines, ja que la seva intervenció com a depredadors superiors i intermedis ajuda a regular l’equilibri dels ecosistemes. La seva disminució o desaparició pot provocar transformacions “ara mateix imprevisibles”.

Conscienciació i mite

Només una ínfima part de totes les espècies de taurons és potencialment perillosa per als humans. Però la llegenda i el cinema s’han encarregat de carregar-li un malefici. D’aquí la importància de conscienciar sobre la seva protecció. Però com un animal que ha sobreviscut milions d’anys, amb extincions massives d’espècies pel mig, es veu amenaçat? La resposta és la pressió humana. La xifra és rellevant, quant a magnitud, i preocupant pel que representa: al Mediterrani, un 55% d’aquestes espècies estan amenaçades, enfront del 17% a la resta dels mars. Per què? Entre altres motius, per la degradació dels hàbitats marins naturals i la sobreexplotació de la pesca. I aquí intervé –molt rellevant per tenir-ho en compte– el cicle de reproducció lent. Alguns tenen cicles anuals, d’altres, bianuals o trianuals. Algunes espècies de taurons poden madurar en dos anys o, fins i tot, en trenta, d’aquí la complexitat: “Això ens indica el gran període de temps que ha de sobreviure només per reproduir-se”, explica Bartolí. Finalment, quan ho fa, els períodes de gestació val dels 4 als 24 mesos. I les fecundacions són d’entre un i 300 espècimens, mentre que en els peixos ossis volten els milions d’ous.