Salut
Els hàbits a la mitjana edat, factors clau de l’envelliment
Com envelliràs? Explica’m com vius i et diré quins riscos correràs. Això és el que analitza un estudi de l’Institut Guttmann, en col·laboració amb la UB i la Harvard Medical School. S’emmarca dins de l’activitat de la Barcelona Brain Health Initiative, un projecte de recerca d’aquests tres partners per conèixer i preservar la salut del cervell. L’estudi analitza per primera vegada com es combinen nou hàbits de vida –tabac, alcohol, socialització, son, activitat física, reserva cognitiva, pla vital, índex de massa corporal i nutrició– i com tendeixen a agrupar-se, per acabar definint cinc perfils diferents de persones. Estil de vida en adults de mitjana edat i la seva relació amb indicadors de salut com a títol. Una de les dades que d’entrada sorprèn és que es trenca la dicotomia de “persones sanes” i “persones no sanes”. En tots hi ha una mica de tot.
Alba Roca, neuropsicòloga i investigadora de l’Institut Guttmann, explica: “És dels únics estudis que fa servir tants hàbits de vida, que els contempla tots i sobretot que té en compte els factors més psicològics. En els grups de persones que tenen més tendència a patir malalties també hi ha més afectació dels factors psicològics, ja sigui el fet de tenir un propòsit vital o si socialitza.” Es confirma allò que la intuïció ens suggeria: els hàbits no es poden valorar isolats. “Per exemple, sempre s’ha mirat com afecta l’exercici físic, però els resultats que s’obtenen són confusos, perquè depèn de la persona. S’ha de valorar que a uns els agrada més fer resistència i a d’altres exercici aeròbic. El resultat és diferent quan tens en compte més variables.”
Salut multifactorial
Segons l’estudi, fet durant cinc anys amb la participació de més de 3.000 persones sanes d’edat mitjana –entre els 40 i els 65 anys–, els nou hàbits de vida tendeixen a combinar-se i mantenir-se agrupats i ens predisposen a desenvolupar en un futur unes patologies o unes altres en funció d’aquesta combinació. Per exemple: l’estudi ha identificat que un consum elevat d’alcohol sol associar-se a una mala qualitat del son i predisposa amb el temps al desenvolupament de malalties psiquiàtriques. En el cas dels fumadors severs, parlaríem d’una major incidència de malalties cardiovasculars i neurològiques. Aquests resultats posen de manifest, afirmen, que les intervencions destinades a millorar la salut s’han d’enfocar en la combinació d’hàbits de vida, no en un d’aïllat. També es pot fer prevenció de la potencial malaltia que es pot desenvolupar. Més enllà de la genètica, l’estil de vida marca.
L’estudi fa una classificació amb cinc tipologies de persones: saludable –amb bons resultats en els nou hàbits–; baixa reserva cognitiva –poques activitats cognitives estimulants, menor socialització i pla vital, però millors valors de consum d’alcohol, tabac i IMC, en comparació amb altres grups–; obesogènic –mala nutrició i poca activitat física–; fumador sever –menys pla vital, més colesterol i hipertensió– i alcohol-somni –consums nocius, pobre qualitat del son i de vida, poc significat vital i poca socialització i percepció de la salut mental i general, i tendència a fumar. Cada grup corre uns riscos –el saludable no, és clar–, i s’hi pot incidir. De la mateixa manera que en el cas dels obesogènics no es tracta de donar una fotocòpia borrosa amb una dieta de 1.200 calories, la mateixa per a tothom, assenyala Alba Roca: “Estimular la reserva cognitiva no és fer només exercicis de memòria.” És també socialitzar i tenir un objectiu a la vida. “El nostre cervell i la nostra vellesa són molt més que un o dos factors.”
