Societat

David Caelles

Antropòleg

“Els gegants apareixen com a mitjà d’adoctrinament catòlic”

“La geganta, que sorgeix un segle més tard, fa una funció d’acompanyament del personatge principal amb un rol secundari”

“Nens i nenes tenen el mateix interès per la festa, però els agents de socialització fan que assimilin rols de gènere de forma diferent”

He creat una parella de gegantes que trenca la relació patriarcal entre gegant i geganta

David Caelles (Solsona, 2000) ha dissenyat i construït la primera parella de gegantes no heterosexuals de Catalunya en el marc d’una recerca universitària. El treball de fi de grau de Caelles sobre el fet geganter des d’una perspectiva de gènere, premiat per l’Observatori per a la Igualtat de la UAB, ha quedat recollit en Les gegantes, un complement dels gegants?, volum editat per Llibres Parcir.

Les gegantes són un complement dels gegants?
La imatgeria popular festiva representa un relat literari, i gegants i gegantes representen personatges d’aquest relat que inicialment, al segle XV, eren escenes bíbliques. Després es desvincula d’aquest sentit religiós, però continuem tenint històries vinculades al catolicisme. Després s’incorpora un altre tipus de relats en els quals el gegant adopta la funció de guerrer, i posteriorment de rei, i la geganta fa una funció d’acompanyament del personatge principal assumint un rol secundari.
Aquest relat continua vigent?
La primera referència dels gegants és del 1424, però les gegantes apareixen pràcticament un segle després, i la tendència ha sigut la mateixa des del punt de vista de gènere. Es reafirma amb els complements o la corporalitat: la visió arquetípica de la imatgeria festiva fa que el gegant sigui més corpulent i amb una postura tensa i subjecti habitualment una porra o similar. En canvi, la geganta manté una postura delicada i subjecta un ram de flors. Pràcticament el 50% de les figures representen personatges medievals, i la tendència també és representar classes socials altes. Malgrat que amb la reactivació de la cultura popular als anys 80 també es representen personatges pagesos o d’altres oficis i no des d’una perspectiva de gènere, la tendència continua sent de representar l’estrat social més ric.
Algunes colles han introduït innovacions en els últims temps. Quines destacaria?
Des d’un punt de vista transgressor, el punt d’inflexió més gran va ser al carnaval de Solsona, que va presentar personatges grotescos i va canviar la morfologia d’altres, de manera que els braços i les mans impacten contra la gent de l’entorn. Un cas referencial és el de la Verreta de Tàrrega, una colla integrada majoritàriament per dones que porten aquesta figura. En la investigació analitzo no només la imatge festiva, sinó també l’estructura social i la participació ciutadana en les celebracions.
El masclisme i els rols de gènere també es troben en l’organització interna de les colles?
La cultura popular festiva conté l’excepcionalitat de la vida quotidiana, de manera que el ritual simbòlic adquireix una importància rellevant. I en aquest sentit, les dinàmiques socials no són les mateixes que en la quotidianitat i s’assumeixen uns rols de gènere tant al públic espectador com a les colles i les seves juntes directives.
I això com es manifesta?
A l’àmbit que té més prestigi social predominen homes, i en les figures que se centren més aviat en el ball i en la coreografia hi ha més dones i també homes. Hi ha rols socials i culturals que són molt més arrelats, que s’introdueixen des de la infància, i a partir d’aquí es reprodueixen en la incorporació a la festa. Nens i nenes tenen el mateix interès per la festa, però els agents de socialització primària, que són sobretot mares, pares i també altres geganters, fan que assimilin i integrin els rols de gènere de forma diferent: els nens comencen a assumir un rol actiu i les nenes, més aviat passiu.
Què es pot fer per trencar aquesta dinàmica?
Primer de tot, ser conscient de quina és la realitat social i cultural, i quin és l’àmbit d’actuació, perquè si no és complicat. Hi ha una relació directa entre les polítiques de governança, tant de les directives de les entitats com de l’administració pública, i allò que passa al carrer.
Vostè ha volgut trencar aquests rols amb la creació de les gegantes alternatives.
Aquest projecte consistia a construir una parella de gegantes que trenqués aquesta relació jeràrquica i patriarcal que s’estableix entre el gegant i la geganta a través de l’heterosexualitat. Un altre motiu és que no hi havia cap mena de representació de la diversitat sexoafectiva i de gènere en la imatgeria festiva. A més, una geganta és negra. És una proposta antiracista en què es valora la diversitat cultural i no com un acte vexatori de representació com a burla, que va ser la tendència amb la representació de gegants musulmans després de la guerra d’Àfrica. I es qüestionen els rols de gènere binaris en aparentar personatges més contemporanis. Una geganta té un pentinat amb els costats rapats i un pírcing al llavi.
Quina rebuda han tingut?
La gent més vinculada a la cultura popular, i concretament a l’àmbit de gegants, va donar una rebuda escèptica, com a mínim. Ens trobem a les xarxes socials insults de l’alçada d’un campanar, i felicitacions de gent a qui li sembla molt bé, però de gent no gaire vinculada a la cultura popular. Suposo que hi ha qui ho percep com un atac al sistema de rols de gènere i de dominació masculina tradicionals. Els gegants, quan apareixen al segle XV, són un mitjà d’adoctrinament del catolicisme, no són quelcom innocent sinó un element d’identitat. I n’hi ha que ho veuen com un atac a tot el sistema que va molt més enllà d’una representació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia