Una ONG d’Arbúcies impulsa un institut per a joves de 12 a 16 anys, al Senegal
L’associació Bantandicori ja ha construït 22 pous, tres escoles i dona suport a un hospital de nens desnodrits al país
Una ONG local d’Arbúcies impulsa un institut per a joves d’entre 12 i 16 anys en una de les regions més empobrides del Senegal. El centre, informa l’agència Acn, es vol fer a Kafountine, al sud del país, i l’objectiu d’aquest 2024 és aconseguir finançament per construir tres aules de les deu que tindrà l’escola. “És un projecte ambiciós, però l’educació és un dels pilars bàsics per assegurar oportunitats”, subratlla Toni Ridorsa, de l’Associació de Cooperació pel Desenvolupament de Bantandicori. Aquesta ONG d’Arbúcies, que s’ha aliat amb una altra entitat catalana a la regió per tirar endavant el projecte, ja fa dinou anys que treballa al Senegal. A la zona de la Casamance ja hi ha fet 22 pous, tres escoles i dona suport a un hospital de nens desnodrits.
L’embrió que va fer néixer aquesta ONG local va ser un viatge d’un grup d’amics al país africà l’any 2004. Hi van acompanyar un senegalès establert a Arbúcies, que anava a visitar la família a Bantandicori, el seu poble natal. “Quan vam veure la situació de pobresa extrema en què vivia la població a les zones rurals, vam decidir que no ens podíem quedar impassibles davant aquesta realitat”, explica Toni Ridorsa.
Aquest arbucienc és un dels artífexs de l’associació Bantandicori, una ONG que pren el nom d’aquell primer viatge. Actualment l’entitat compta amb uns 150 socis i ja fa gairebé dues dècades que promou projectes de cooperació a la zona de la Casamance (situada al sud del Senegal). La majoria, a la comunitat rural de Kàndia, que aplega fins a 65 poblats dispersos -entre els quals, Bantandicori- i que està situada al departament de Vélingara.
Ridorsa, que prefereix parlar de “col·laboració” abans que de “cooperació”, explica precisament que el contacte tu a tu amb la gent que viu als diferents poblats és el que els ha permès copsar “quines necessitats tenen” i tirar endavant projectes per pal·liar-les. Sobretot, la tasca de l’ONG gironina se centra en tres eixos, que giren al voltant de l’accés a l’aigua -també, relacionat amb la sobirania alimentària-, la sanitat i l’educació.
D’ençà del 2005, l’associació Bantandicori ja ha obert fins a 22 pous en diferents poblats de la comunitat rural, que han permès garantir aigua potable per als seus habitants. I que, de retruc, també s’han traduït en tota una xarxa d’hortes -la majoria, gestionades per dones- que cultiven la terra per a l’autoconsum. “A l’Àfrica, elles són el pal de paller de la família”, concreta Ridorsa.
Des de fa setze anys, l’ONG d’Arbúcies també col·labora amb el Centre de Recuperació i Educació Nutricional (CREN) de Vélingara, que atén nens desnodrits. El regenta una comunitat de monges poloneses i, com explica Ridorsa, al llarg d’aquest temps, l’entitat ha aportat medicaments i lots de llet infantil a l’hospital o hi ha fet diferents obres de rehabilitació (com arranjar part dels pavellons i el porxo o bé repintar-los).
Ara fa poques setmanes, sense anar més lluny, gràcies a la solidaritat que ha rebut l’associació Bantandicori, l’ONG ha enviat diverses cadires de rodes al CREN.
Tres escoles
En paral·lel a la construcció dels pous i a l’ajuda per al CREN de Vélingara, des del 2020 l’ONG gironina ha engegat una altra línia de col·laboració; aquesta, centrada en garantir l’escolarització dels infants que viuen a zones rurals. “Hi donem moltíssima importància, perquè poder anar a classe és el que dona oportunitats i permet garantir el futur”, concreta Toni Ridorsa.
Durant aquests quatre anys, l’associació Bantandicori ja ha construït tres escoles a la zona de la Casamance. En aquest cas al poble de Diatock, que pertany a la regió de Ziguinchor (situada més a l’oest). “Aquí la comunitat està molt disseminada, i per anar d’un barri a l’altre s’han de recórrer diversos quilòmetres”, explica el responsable de l’ONG.
Dels tres centres, dos són escoles maternals per a infants d’entre 1 a 6 anys. I l’última escola, que precisament s’ha inaugurat ara fa poc, a finals de maig, substitueix unes instal·lacions -molt deteriorades- on s’imparteixen classes en francès i àrab per a alumnes dels 6 als 12 anys. Per tirar endavant aquests projectes, l’associació Bantandicori ha comptat amb el suport de la Fundació Nou Mil·lenni.
I ara, un institut
Ara, l’ONG d’Arbúcies ja té un quart projecte educatiu en cartera. En aquest cas, es tracta d’un institut -al Senegal, es coneix com a escola elemental- per a alumnes d’entre 12 i 16 anys. El lloc on es construirà és a Kafountine, un poblat situat a la costa de l’Atlàntic; també, dins la regió de Ziguinchor. En aquest cas, l’associació Bantandicori promou el centre amb l’aliança de l’ONG catalana Kakolum, que treballa a la zona (i que, entre d’altres, duu a terme projectes d’agricultura sostenible, mirada de gènere, desenvolupament econòmic i drets humans a la regió).
Toni Ridorsa admet que el projecte de l’institut a Kafountine és “molt ambiciós”. D’entrada, l’obra s’ha pressupostat en uns 370.000 euros, que permetrien edificar deu aules, habilitar una sala per a professors i urbanitzar l’exterior del centre. Més endavant, l’escola elemental també pot sumar noves fases (per ampliar-ne el nombre de classes).
Toni Ridorsa explica que l’objectiu per a aquest 2024 és trobar el finançament per poder construir entre tres i quatre aules de les que tindrà el centre. I a partir d’aquí, tirar endavant la resta de l’obra.
“Unirem esforços entre Bantandicori i Kakolum per buscar recursos i fer realitat aquest projecte”, subratlla. “Hi ha qui pensa que les utopies no poden ser reals; però precisament, des de Bantandicori la utopia és allò que ens empeny a caminar per assolir-la i fer aquest món una mica millor”, conclou el responsable de l’ONG d’Arbúcies.
