GIRONA
L’Ajuntament aconsegueix que diversos establiments retolin en català
L’Ajuntament de Girona ha aconseguit que establiments del Barri Vell, l’Eixample i Santa Eugènia retolin en català fent mediació amb els propietaris. La regidora de Llengua Catalana, Núria Riquelme, explica a l’ACN que l’aposta pel diàleg i “la complicitat” és més efectiva que la via punitiva a l’hora d’avançar cap a la normalització. Entre els negocis que han incorporat el català als cartells i documents hi ha bars, restaurants, perruqueries i centres de manicura. En paral·lel, l’ajuntament també envia una carta a tots els negocis que s’obren a la ciutat –de mitjana, són una trentena cada mes– recordant-los que han de complir la Llei de Política Lingüística i posant-se a la seva disposició per si els cal assessorament o necessiten fer traduccions.
A principis d’any, l’arribada a Girona d’una cadena de roba i complements de la llar a baix cost va traduir-se en nombrosos comentaris a les xarxes socials. La marca va anunciar l’obertura del seu establiment, situat a l’Eixample, amb rètols en castellà on, fins i tot, hi apareixia “Gerona”.
La situació es va reconduir poques hores després, quan des de la regidoria de Llengua Catalana es va parlar amb responsables de l’empresa. I l’endemà mateix, els cartells ja es van substituir per uns altres; aquesta vegada, en català.
Deixant de banda aquest cas –que va adquirir certa notorietat– d’ençà que el nou equip de govern va crear la regidoria específica, l’Ajuntament de Girona ha aconseguit que comerços de diferents punts de la ciutat incorporin el català en el seu dia a dia. Per exemple, incloent-lo als cartells que pengen als aparadors o bé a les seves cartes (en el cas de bars i restaurants).
És una feina de formigueta, com concreta Núria Riquelme a l’ACN, que s’ha fet amb discreció i “buscant la complicitat” dels propietaris. “No tan sols els expliquem que han de complir la llei, sinó que també els diguem que si retolen en català la ciutadania ho agrairà, i això també els anirà bé per al seu negoci”, explica la regidora.
Gràcies a la mediació, el consistori ha aconseguit que el català estigui present en aquests comerços i negocis, sense perjudici que s’anunciïn en d’altres llengües. Són casos que s’han detectat des del mateix consistori o bé a través d’avisos que els han fet arribar els gironins.
Molts dels establiments estan situats al Barri Vell, a l’Eixample o bé a Santa Eugènia i, com precisa Riquelme, formen part de sectors “molt diversos”. “Hi ha des de centres de manicura a bars i restaurants, passant per perruqueries i tota mena de botigues obertes al públic”, concreta.
“Apostem per la complicitat”
La regidora insisteix en què la via del diàleg és la més efectiva per avançar cap a la normalització. “Els hi enviem correus electrònics o ens hi posem en contacte, recordant-los que han de complir la llei, i també els oferim assessorament”, concreta Riquelme. En aquest cas, a través dels recursos amb què compta el Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL), que entre d’altres disposa d’un servei de traduccions.
En cas que això no prosperi, és quan l’Ajuntament de Girona posa l’afer en mans de l’Agència Catalana del Consum. “Si avisem aquell propietari moltes vegades i els rètols continuen estant en castellà, és quan fem la comunicació pertinent per si s’ha d’arribar a la sanció”, explica Núria Riquelme. Durant aquest 2024, el consistori ho ha fet en una trentena d’ocasions.
Correus electrònics
En paral·lel, l’Ajuntament de Girona també envia correus electrònics a tots aquells negocis que volen establir-se a la ciutat, recordant-los que han de complir la Llei de Política Lingüística i posant a la seva disposició els recursos amb què compta el CNL. De mitjana, explica Núria Riquelme, cada dos mesos a Girona s’obren entre 50 i 60 negocis nous (un llistat que inclou totes les tipologies, des de botigues i serveis a peu de carrer fins a oficines i despatxos professionals en pisos).
A més, amb l’objectiu de fer-ho més entenedor per als emprenedors, l’Ajuntament també ha revisat l’apartat de la web on se’ls informa de quins són els passos que han de fer a l’hora d’obtenir una llicència d’activitat. “Vam revisar tot el circuit que apareix a la web, simulant que volíem obrir un negoci, i ens vam adonar que potser no quedava prou clar que s’havia de complir amb la Llei de Política Lingüística; per això, vam fer els retocs pertinents perquè hi constés i no quedessin dubtes”, explica la regidora.
Regidoria transversal
La regidoria específica de Llengua Catalana, que va néixer amb el nou govern Guanyem-JxCat-ERC, fa una tasca “transversal”, concreta Núria Riquelme, perquè el seu dia a dia abasta totes les àrees del consistori. I com a exemple, la regidora explica que, dins l’Ajuntament, durant aquests mesos s’ha fet molta feina interna per ser “modèlics”. Per exemple, assegurant-se que tots els cartells en equipaments municipals estan en català o incorporant la llengua en els criteris de contractació.
De cara als propers mesos, entre les accions que es portaran a terme Riquelme explica que hi haurà una nova edició de la campanya ’Fires en català’ o que a l’octubre Girona acollirà una jornada sobre llengua centrada en continguts digitals. A més, la regidora també posa en relleu “la complicitat” que s’ha trobat dins el sector del ciclisme per promoure el català -al tríptic que es reparteix als turistes, hi apareixen diverses frases quotidianes amb la corresponent traducció- i avança que, de cara al 2025, es volen impulsar nous projectes a les escoles.
Precisament, durant el darrer ple municipal, l’Ajuntament de Girona va potenciar la regidoria de Llengua Catalana. El consistori va crear sis places noves, i una d’elles, precisament, reforçarà el servei de Llengua Catalana. La resta es repartiran entre Educació, el seguiment del contracte de residus i l’àrea de Contractació.
