Lídia Ferrer Grau
Alcaldessa de Port de la Selva (Junts El Port de la Selva)
“Volem facilitar l’accés a l’habitatge al nostre poble”
“Hem fet una important compra d’uns pisos que tenia una entitat bancària per fer habitatges de preu assequible”
“El problema és que estem en una situació d’excepcionalitat. No plou, per la riera no baixa aigua i el pou no es carrega”
S’ha obert un pou, però no oblidem que estem en el mes de més ocupació a la nostra població
L’alcaldessa del Port de la Selva, Lídia Ferrer (Junts El Port de la Selva), destaca la preocupació del govern per l’habitatge. Per aquest motiu, l’Ajuntament ha adquirit pisos com a habitatges de preu assequible. Una problemàtica que, segons Ferrer, fa que moltes parelles joves no tinguin possibilitats de quedar-s’hi a viure. Preus de compra elevats, així com els lloguers, juntament amb el fet que molts propietaris només volen llogar-los per a la temporada turística, agreugen la problemàtica. D’altra banda, l’alcaldessa repassa la dramàtica situació de l’avaria d’un pou d’aigua que va abocar la població a viure una situació difícil, amb restriccions i sense aigua de boca. Ara, la construcció d’un nou pou ha permès recuperar el servei. No obstant això, Ferrer destaca que no es pot abaixar la guàrdia davant la situació de sequera, arran de la manca de pluges, i la gran demanda que té el municipi durant la temporada d’estiu.
Com valora el que portem de mandat a títol personal?
El valoro molt positivament. Personalment ho veig com un gran aprenentatge, perquè sempre estàs aprenent. L’anterior mandat vaig ser regidora, i ara, alcaldessa. Ja tenia experiència, però és molt diferent de ser la titular. Personalment penso que enriqueix molt, especialment perquè mai he tingut intenció de fer carrera política. Vaig entrar per donar un cop de mà al meu poble i m’ha agradat.
Alcaldessa: un salt important?
Molt. Perquè quan el fas has de saber una mica, o molt, de totes les àrees de l’Ajuntament. Quan ets regidora, com li comentava abans, et dediques a la teva àrea, coneixes altres coses, però no és fins que ets alcaldessa que hi has d’entrar molt profundament.
Molts alcaldes i alcaldesses m’han parlat de la lentitud de l’administració. Ho veu també així?
Molt, és molt lenta. Moltíssim. A vegades planteges fer una cosa i la tramitació no s’acaba mai, i en alguns casos, pot arribar a durar anys. Moltes vegades es fa un canvi de mandat i el projecte encara no s’ha acabat.
És frustrant, doncs.
Tot això frustra molt, sí. Cal tenir un engranatge molt ben muntat, perquè només amb la voluntat no es pot tirar endavant. L’administració cada vegada és més complicada. També és cert que, vist des de fora –i que consti que jo feia el mateix–, si les coses no van bé la culpa és de l’Ajuntament. Les dificultats no les pots saber fins que passes per una regidoria.
I, a més, passen coses i imprevistes. Una, i recent, és l’avaria dels pous d’aigua.
Exacte. Un tema que, al final, depenia del consorci, però ens ho hem trobat també nosaltres com a govern. Les avaries, és clar, no avisen.
Quina és la situació?
S’ha restablert, però hem d’anar amb molta previsió. S’ha obert un pou, però no oblidem que estem en el mes de més ocupació a la nostra població.
Una situació tensa.
Si en circumstàncies normals ja estirem molt dels nostres pous, durant la temporada d’estiu això s’amplifica. Normalment, a finals d’agost, la salinitat dels pous pujava molt. Ara, davant la manca de pluges i la sequera, això és més greu i passa abans. Precisament per això vàrem comprar una planta d’osmosi.
Què va provocar l’avaria?
El pou va quedar inoperatiu a causa d’un embussament de sal, motiu pel qual vam emetre un ban en què alertàvem de l’increment de la salinitat de l’aigua potable i recomanàvem que no es fes servir l’aigua de l’aixeta ni per beure ni per cuinar.
Què va comportar, aquesta avaria?
Que durant una setmana la població es trobés davant una situació molt i molt complicada. En els primers moments, vàrem estar unes hores sense aigua en xarxa, amb tot el que representa per als veïns.
No sortia aigua per l’aixeta. Complicat.
I quan es reprèn el subministrament, aquesta aigua no era apta per al consum! És a dir, per al dia a dia s’ha hagut de comprar aigua envasada. Quan vàrem tenir un bon volum es va començar a dessalar. I, amb el pas dels dies, ja es va poder notar un canvi de gust important.
Fins a determinar que és apta per al consum.
Ha estat també un procés. Va ser necessari prendre mostres i fer analítiques per poder declarar que l’aigua era apta. Calia esperar un temps, bàsicament per deixar circular l’aigua, ja que també tenim urbanitzacions; és a dir, una mostra agafada al centre, per exemple, no sortia igual que la d’un altre lloc del municipi. Finalment, el 16 d’agost es va declarar apta per beure i cuinar.
El problema continua?
Nosaltres d’aigua, ja en tenim. Hem punxat un nou pou i, evidentment, ha sortit aigua. Però és salada. L’avaria que vàrem tenir va ser precisament en formar-se un tap de sal. El problema és que estem en una situació d’excepcionalitat. No plou, per la riera no baixa aigua, el pou no es carrega i no conté les floracions d’aigua salada que tenim a l’aqüífer. A tot això cal sumar-hi que tenim molta segona residència. Durant molts mesos estirem més aigua de la que tocaria i és molt difícil de controlar.
Deixem de banda aquesta problemàtica i parlem de projectes. Quin destacaria?
Una de les nostres preocupacions és la de l’accés a l’habitatge. Volem facilitar l’accés a l’habitatge al nostre poble. Som conscients d’aquesta problemàtica. Per això, hem fet una important compra d’uns pisos que tenia una entitat bancària per fer habitatges de preu assequible. A aquests pisos de què parlo, la gent no hi podia accedir, ni llogant, ni comprant. I, conjuntament amb l’oposició, es va acordar comprar-los.
De quants pisos estem parlant?
D’onze. Ara en tenim tres pràcticament a punt per passar per ple. Hem de veure què farem. És a dir, si en posarem a la venda, a lloguer o lloguer amb opció de compra.
Un període d’estudi.
Sí, pensem que cal estudiar-ho acuradament. Volem prendre el pols a aquesta situació, a manera de termòmetre. El problema que tenim són els preus, sigui per llogar o per comprar. A més, molts propietaris prefereixen llogar-los només per a la temporada. Aquesta és una situació complexa que afecta la majoria dels municipis i que no té una solució fàcil.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
