El repte solidari de l’Uniraid
Axel Ollieu i Pau Parella participaran el febrer que ve en aquesta prova, que passa per llocs emblemàtics de l’antic Dakar
Els dos estudiants estan tancant el pressupost per pagar la inscripció i fer les modificacions necessàries al seu cotxe
Només fa un any que tenen el permís de conduir, però aquests dos estudiants gironins ja s’atreveixen a participar en l’Uniraid, una prova solidària que els portarà a recórrer 2.400 quilòmetres durant vuit jornades pel desert del Marroc. Visitaran escenaris habituals del ral·li Dakar –quan aquesta emblemàtica prova de resistència es disputava al nord d’Àfrica– per viure una aventura que té poc de competitiva i, en canvi, molt de repte personal. La prova, a més, té un clar component solidari perquè els equips participants han de portar material de primera necessitat que l’organització entregarà als poblats per on passarà la caravana.
Axel Ollieu i Pau Parella esperen ser a la sortida de Tànger, el 8 de febrer de l’any que ve, per afrontar aquest projecte personal. “Ens hi hem llançat de cap”, assegura Ollieu, estudiant de comunicació interactiva a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). De moment, ja han pagat la preinscripció i esperen poder tancar el finançament en breu per poder abonar la inscripció sencera, que té un cost d’uns 1.890 euros per equip. També han adquirit un BMW Serie 3 Compact, que, tal com marca la normativa, té més de 15 anys i tracció a dues rodes (els 4x4 estan prohibits). Ell mateixos l’adaptaran per tenir-lo a punt per a la sortida. “De moment hem fet el manteniment bàsic. Hem canviat l’embragatge, l’oli i els filtres d’aire i oli”, explica Ollieu. Ara també estan acabant de tancar el pressupost abans de fer l’adaptació definitiva per adaptar-lo a les condicions del desert i als requisits de seguretat d’una prova com aquesta.
Els dos gironins, que es repartiran les hores de conducció, han delimitat molt bé les seves àrees de treball en la preparació del projecte. Ollieu, com és pertinent pels estudis que cursa, s’encarrega de l’apartat de comunicació i difusió del projecte. Gràcies a això, l’equip gironí ha aconseguit el suport de la UAB i també d’un dissenyador professional, que ha fet el disseny de les samarretes que venen per finançar-se –i que dona visibilitat al projecte– i del vinil del cotxe. També documentarà el ral·li i en farà difusió per les xarxes socials. Parella, en canvi, és el principal encarregat de la preparació del cotxe, atès que recentment ha acabat el grau superior de mecànica i està treballant a la Nissan de Girona.
Entre tots dos, a més, estan acabant de buscar el finançament que necessita un projecte d’aquestes característiques. “Estem buscant patrocinadors que ens puguin ajudar. D’això dependrà l’adaptació del cotxe. En funció del pressupost final que tinguem, podrem comprar unes peces o unes altres. Qualsevol tipus d’ajuda seria molt ben rebuda, sigui la compra d’una samarreta, sigui una donació ”, remarca Ollieu. El suport a l’equip gironí també pot ser en forma de material benèfic, que donaran a alguna de les poblacions: roba, joguines, pròtesis, medicaments o material escolar. En total, esperen recollir entre 40 i 50 quilos de material.
Només amb ‘road book’
L’Uniraid arribarà el febrer que ve a la catorzena edició. L’organització remarca que la prova no es tracta ni d’un ral·li ni d’una cursa de velocitat, sinó d’una aventura que es realitza amb un road boak com a únic mètode d’orientació. Una altra característica de l’Uniraid és el seu vessant solidari, no només pel material benèfic que cada equip ha d’aportar, sinó també perquè aquest esperit es trasllada als participants: “Es tracta d’ajudar-se els uns als altres. Per exemple, si quedes encallat a la sorra o si et falta una peça que un altre equip et pot deixar”, explica Ollieu.
Encara que no tenen experiència prèvia en la disputa de ral·lis, els dos gironins esperen poder provar ben aviat el cotxe amb totes les modificacions necessàries: “No podrem reproduir les condicions del Marroc, però anirem a alguna pista de sorra. Això ens servirà per adaptar-nos al cotxe i veure si som capaços de conduir-lo bé.”