L’Hospital Trueta registra la seva primera donació de cor en aturada controlada
L’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta ha realitzat aquest estiu la seva primera intervenció de donació cardíaca en asistòlia controlada, és a dir, amb el cor aturat. Fins ara, al centre gironí s’havien fet intervencions de donació en asistòlia d’altres òrgans, la primera de les quals l’any 2015, però mai fins aquest estiu se n’havia fet una de donació de cor. La donació en asistòlia requereix una gran coordinació entre els diferents equips implicats, des dels professionals assistencials del Trueta fins als equips extractors procedents d’altres centres, i suposa un reforç molt important a l’hora d’incrementar la disponibilitat d’òrgans per ser trasplantats. Cal tenir present que el primer trasplantament cardíac d’un donant amb cor aturat a Catalunya es va realitzar a l’Hospital de Bellvitge el 2021. Fins aleshores, s’havien aconseguit trasplantar amb èxit tot tipus d’òrgans (ronyons, pulmons, fetges i pàncrees) de donants en asistòlia, a excepció del cor.
La donació en asistòlia controlada (amb el cor aturat) només és possible amb la implicació de tots els professionals, especialment els de les unitats de cures intensives. Es planteja en casos de pacients amb un pronòstic terminal i, després de consensuar-ho amb els familiars, es pren la decisió de retirar el suport vital en considerar que aquest només prolongarà el procés de la mort. Precisament, es diu ‘controlada’ per la possibilitat de planificar la donació durant el procés terminal.
La retirada del suport vital es fa en el quiròfan i l’extracció s’inicia una vegada es confirma la mort per aturada cardiorespiratòria per un període de cinc minuts. Tot seguit, es reinicia el flux sanguini per evitar el deteriorament dels òrgans mitjançant un dispositiu extracorpori (ECMO), que aporta sang oxigenada i que manté les funcionalitats de l’òrgan. En aquest procés d’extracció hi intervé un equip medicoquirúrgic extern coordinat per l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) en col·laboració amb els professionals del Trueta, com ara els coordinadors de donació i trasplantament (que són els metges que porten el pes de l’organització de la donació dins del centre i que pertanyen a la Unitat de Cures Intensives), els anestesistes i professionals d’infermeria de quiròfan de l’Hospital.
El Trueta va començar a gestionar donacions en asistòlia controlada el 2015, amb l’extracció de ronyó. Posteriorment, s’hi van afegir donacions de fetge, de pulmó i ara també de cor. Es tracta d’un procediment tècnicament més complex en comparació amb l’extracció en casos de mort encefàlica (cerebral). Aquest tipus de donació no ha parat de créixer tant a Catalunya com a la resta de l’Estat espanyol des que es van obtenir els primers donants vàlids el 2013.
A Catalunya, a mesura que s’ha anat guanyant experiència i que s’han anat obtenint més donants i més centres sanitaris, s’ha posat en marxa un programa propi de donació en asistòlia controlada.
“Aquest tipus de donació és tècnicament molt complexa des del punt de vista logístic, organitzatiu, tècnic i de persones”, destaca la doctora Núria Masnou, coordinadora de Donació i Trasplantaments de l’Hospital Trueta. Assegura que en els casos de donació de cor en asistòlia “han de desplaçar-se al nostre centre tants equips quirúrgics com òrgans a extreure, que poden venir de qualsevol hospital d'Espanya, i que requereixen, en el cas concret del cor, d’un equip humà integrat per més professionals, incloent-hi: un coordinador, un neuròleg, els cirurgians cardíacs i el seu equip d'infermeria. Per a nosaltres com a centre ha estat un repte important”. I afegeix que la donació cardíaca en aquest tipus de donant “té quelcom de màgic, perquè recuperar un cor que s’ha aturat i que torni a bategar és sorprenent”.
Més donacions el 2024
La previsió per a aquest 2024 és molt optimista, atès que entre gener i juliol d’aquest any s’han obtingut 235 donants cadàver reals, cosa que suposa un 5,38% més que el mateix període de l’any passat. S’ha mantingut la tendència observada en els darrers anys: mentre la donació en mort encefàlica mostra una tendència a la baixa o a l’estabilització –92 donants fins al juliol el 2024, respecte dels 103 del 2023 (-10,68%)–, la de mort en asistòlia (cardíaca) augmenta –143 donants aquest any, respecte dels 120 de l’any passat, és a dir, un 19,17% més–. De gener a juliol al Trueta s’han registrat 20 donacions (11 per mort encefàlica i 9 per asistòlica) que han permès obtenir 78 òrgans, dels quals se n’han pogut trasplantar 69.
“Aquesta nova donació cardíaca, a partir d’un donant en asistòlia controlada, evidencia, un cop més, l’elevat nivell dels hospitals catalans, l’expertesa dels seus professionals i el caràcter innovador”, explica Jaume Tort, director de l’OCATT. “En especial, el Trueta ha sabut créixer i adaptar-se a les novetats fins a situar-se al capdavant en activitat de donació entre els hospitals no trasplantadors, i això és gràcies a l’esforç i a la motivació de l’equip de professionals liderat per la Dra. Núria Masnou”, remarca Tort.
L’any passat, els donants en asistòlia controlada (215) ja representaven el 56% del total de donants vàlids (384) obtinguts a Catalunya. En total, es va fer 1.393 trasplantaments, 56 dels quals de cor. Al Trueta, l’any 2023 es van registrar 28 donants (19 de mort encefàlica i 9 en asistòlia). L’Hospital de Girona va ser, un any més, el centre no trasplantador amb un volum més elevat de donacions. Cal posar en valor l’altruisme mostrat pels donants i les seves famílies, ja que sense donacions és no possible fer trasplantaments.
