Administracions

SANT FELIU DE GUÍXOLS

Cal fer més excavacions per donar llum verd al Thyssen

El ple de Sant Feliu de Guíxols va aprovar dijous al vespre el projecte d’excavacions arqueològiques a la plaça Abadia –l’esplanada del darrere del monestir– i el jardí de Can Blasco, previ a l’aprovació definitiva del projecte executiu del Centre d’Art Carmen Thyssen per part d’Urbanisme. El tinent d’alcalde d’Hisenda i Patrimoni Cultural, Josep M. Muñoz, va xifrar el pressupost de la intervenció en més de 727.800 euros, tot i aclarir que aquesta seria la despesa “de màxims”, i que aniran delimitant sobre la marxa amb la comissió de Patrimoni de la Generalitat.

A cavall dels anys 2017 i 2018, l’Ajuntament ja va encarregar una primera prospecció només al subsol de la plaça, on van aparèixer restes d’estructures defensives altmedievals, com ara l’escarpa i la contraescarpa del fossat, de cap al segle XIV, i de recs i habitatges anteriors a la construcció de les dues ales del monestir barroc. Però Patrimoni ha prescrit que s’hi aprofundeixi més, especialment en aquells punts que hagin de quedar afectats per les rases dels fonaments de l’edifici de nova construcció, i a l’àmbit dels jardins –municipals des del 2017– on no s’havia excavat aleshores.

El punt va prosperar amb els vots favorables del govern (TSF i el PSC) i d’ERC, mentre que Junts es va abstenir –el portaveu, Toni Carrión, considera que s’ha començat la casa “per la teulada”–. Més crítics es van mostrar els regidors Jordi Lloveras (Guíxols des del Carrer) i Pere Albó (Mes). Albó va alertar que el projecte arquitectònic pendent del llum verd i la despesa en excavacions podria perdre’s si finalment no prosperen els resultats, i va insistir en l’opció dels antics plans a la fàbrica Serra Vicens. Lloveras, sense posicionar-se a favor de cap gran obra, va defensar la reforma del monestir ja construït, però tampoc veu bé el “gran cub” projectat sobre la zona que s’haurà de tornar a excavar.

Dues fases

Des del govern, Muñoz va donar a entendre que el projecte tirarà endavant, després del requisit d’aprofundir en l’excavació arqueològica, i va agrair, amb l’alcalde, el suport de la fins ara consellera, Natàlia Garriga, i de la seva successora, Sònia Hernández, a qui ja havia anat seguint de prop com a directora de Patrimoni, va assenyalar. D’altra banda, però, el govern local ja treballa per dividir el projecte en dues fases independents i paral·leles, que s’iniciarien amb els treballs de reforma del monestir vell.

Habitatges turístics
En el ple, el regidor d’Habitatge, Josep Saballs, també va comparèixer a petició de Guíxols des del Carrer per parlar d’habitatges d’ús turístic, que es mantenen al voltant de les 1.150 llicències actives després de les restriccions decretades per la Generalitat, superior a la ràtio de 5 per cada 1.000 habitants i com a zona tensionada d’habitatge. El regidor, Jordi Lloveras, reclama que s’activin mesures de control, inspecció i sanció, o canvis en el planejament urbanístic.
Escombraries i compareixença
El grup de Junts també ha demanat la compareixença del regidor de Residus després dels problemes i dèficits detectats en la recollida aquestes darreres setmanes, especialment en zones com ara Vilartagues, la rambla Portalet i Juli Garreta, segons les queixes que ha recollit la formació. Els edils critiquen que, malgrat el nou contracte, amb un cost anual 1,5 milions d’euros superior que s’ha traslladat als rebuts domèstics i industrials, els problemes persisteixen. I volen conèixer els dictàmens d’una empresa externa de control prevista i la proposta de millores i mesures de govern i empresa per resoldre les disfuncions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.