El far, un espai per al comiat?
La cerimònia civil a l’exalcaldessa de Calella Montserrat Candini revifa el debat sobre obrir l’equipament als funerals
ERC ho defensarà en una moció en el proper ple d’octubre, però el govern ja avança que només hi preveu celebracions festives
“Com a membres de l’Ajuntament hem de poder garantir que els espais públics han de ser de tothom”
La ciutat ja disposa d’una sala per a funerals laics al cementiri Pins de la Creu, lluny del nucli urbà
La cerimònia fúnebre que va acomiadar l’exalcaldessa Montserrat Candini el 22 de juliol passat al far de Calella va ser un acte multitudinari, però també únic. Únic perquè fins llavors no s’havia fet cap funeral civil a l’equipament propietat de l’Autoritat Portuària de Barcelona, però que gestiona l’Ajuntament des del 2009, quan va aconseguir-ne el traspàs per vint-i-cinc anys. Des d’aquell moment, i amb una regulació de taxes posterior aplicada a partir del 2011, al far només s’hi han fet casaments i altres celebracions a títol privat, a banda de convertir-se en un escenari de primer ordre per a activitats culturals obertes al públic, amb el Festival Nits d’Estiu a Calella com a capdavantera. El servei funerari de l’exalcaldessa va ser possible gràcies a un decret signat com a fet puntual i extraordinari per l’alcalde, Marc Buch, però va obrir, o més aviat reobrir, altre cop la porta a resoldre una situació anòmala que reclama una solució: la regulació o no d’actes funeraris en aquestes instal·lacions. És evident que l’atractiu de l’equipament, tot un símbol per a la ciutat i amb unes vistes espectaculars sobre el mar i la muntanya, també pot captar l’interès per fer-hi litúrgies vinculades al comiat.
Espais públics per a tothom
ERC, grup majoritari a l’oposició, ha fet el pas i ha entrat una moció en aquest sentit perquè sigui debatuda en el proper ple ordinari amb l’objectiu ja conegut de “donar resposta a la creixent necessitat de disposar d’espais adequats per a cerimònies laiques, especialment en una societat cada vegada més diversa i plural”. El fet que el primer funeral que s’hagi celebrat tingués molta repercussió social i es desenvolupés sense cap problema, sembla que aplana el camí. O així ho entén Xavier Ponsdomènech, portaveu del grup municipal republicà, que ho té clar. “Ja no hi han excuses per regular aquest servei al far, perquè fa anys que cobreix altres esdeveniments, també de caràcter privat, i s’ha demostrat que és un espai adequat per fer-hi diferents tipus de cerimònies”, indica el regidor, que recorda que una petició semblant ja va sortir de les files d’Esquerra anys enrere, quan la portaveu era Cristina Gómez. “En aquell moment, fins i tot Calella ni disposava de cap sala per a comiats civils, i des del nostre grup ja vam advertir de la necessitat de tenir-ne”, indica. Ara, però, la situació no és la mateixa, i el text de la moció recull que ja existeix a la ciutat un lloc destinat als funerals no religiosos i que es troba al cementiri nou, oficialment conegut com cementiri Pins de la Creu, però que la seva ubicació lluny del nucli urbà dificulta l’accés a la gent que no té vehicle propi. “La demanda d’espais plurals, amb la diversitat de població que hi ha a Calella, és més que evident i obliga a buscar alternatives viables per a aquella gent que vol dir l’últim adeu als seus éssers estimats en un espai digne”, assenyala.
Per Xavier Ponsdomènech, no ha de representar cap conflicte poder compaginar l’activitat que ja acull el far amb les cerimònies laiques. “Es tracta d’obrir l’ordenança a la celebració a altres actes i regular-ne un funcionament adient i correcte, perquè també estem convençuts que el far està desaprofitat i, com a símbol que és de Calella, pot tenir molts altres usos”, afirma, i reitera: “Com a membres de l’Ajuntament hem de poder garantir que els espais públics han de ser de tothom.” Ponsdomènech confia que l’actual govern de Junts i el PSC no posarà bastons a les rodes a la proposta. “En una conversa privada amb l’alcalde ja li vaig traslladar la nostra intenció de presentar una moció, i em va donar a entendre que aplicar-la era de sentit comú, sobretot un cop establert un precedent amb la cerimònia de l’exalcadessa”, assegura.
La regulació de cerimònies de comiat civils al far de Calella ja es va recuperar en el mandat anterior però en un sentit més genèric. Va ser el maig del 2020, en plena pandèmia, quan el grup municipal de la CUP va presentar una proposta per poder celebrar funerals laics en espais municipals viables que incloïa fer-ne una llista en la qual també hi havia la proposta del far. En aquell moment, des del govern de Junts i el PSC ja es va explicar que l’existència de la sala al cementiri Pins de la Creu havia resolt la mancança d’indrets per celebrar aquest tipus de cerimònies, però tot i això la moció es va aprovar per unanimitat amb el compromís que es faria un estudi sobre el tema.
Un cas d’excepcionalitat
“Ens estudiarem la proposta que ens arribi, com sempre fem, però ja avanço que com a govern considerem que l’espai del far només ha de ser un lloc de celebracions festives”, indica Josep Grima, segon tinent d’alcaldia de Calella. Pel representant del govern local, aquesta presa de posició es reforça amb el fet que el far no és propietat municipal i que l’Ajuntament només en té la gestió. Per Grima, la celebració del funeral laic de l’exalcaldessa Montserrat Candini “s’ha d’entendre com un cas d’excepcionalitat lligada a la transcendència d’una figura que ha estat la primera alcaldessa de la ciutat i que va ser aquest valor institucional el que va motivar el permís a la família per fer l’acte”. El segon tinent d’alcaldia insisteix que hi ha unanimitat en el govern a l’hora de definir les activitats que es fan a les instal·lacions, i recorda que a Calella “ja es va habilitar una sala cent per cent municipal per a funerals laics precisament a instàncies de Montserrat Candini, al cementiri nou”. Grima esgrimeix un darrer argument: la logística. “Els funerals no es poden programar amb temps. Imaginem que ens arriba una petició enmig del festival NEC. Seria molt complex encaixar tots dos actes. Quin dels dos s’anul·la?” Certament, el debat està servit.
Des del 2012, 140 casaments
El far de Calella va emetre el primer senyal lumínic encès amb oli d’oliva el 15 de desembre de 1859. L’electricitat, però, es faria esperar fins al 2016 i fins al 2006 va funcionar amb l’ajuda de faroners. En Víctor Aguayo de Hoyos va ser l’últim, i quan el mes de febrer d’aquell any va demanar el trasllat, les instal·lacions es van automatitzar. Coincidint amb l’aniversari dels 150 anys, l’alcalde Josep Maria Juhé aconseguia una concessió per 25 anys de l’Autoritat Portuària. Quatre anys després, seria l’alcaldessa Montserrat Candini qui tallaria la cinta del centre d’interpretació del far, un espai museístic dedicat als diferents espais de la ciutat que han actuat com a mitjans de comunicació al llarg de la història. L’any 2012 es van regular les taxes per celebrar-hi casaments i no s’han modificat fins ara. El preu públic fa la distinció entre dies laborables, en què l’hora costa 250 euros –més 30 euros per hora addicional–, i festius, incloent-hi dissabtes, que puja a 375 euros, més 45 euros si es passa d’aquest temps. Si un dels dos nuvis és de Calella, se li aplica la corresponent rebaixa de 120 euros. Segons les darreres dades facilitades per l’Ajuntament, en aquests dotze anys s’hi han celebrat 140 casaments civils i 106 actes institucionals. El far, però, també es promociona com a localització per a qualsevol tipus de producció a través de la Calella Film Office, que gestiona els rodatges d’aquest i d’altres espais emblemàtics de la ciutat. El preu per la primera hora és de 200 euros i 100 euros l’hora addicional.