Un embrió del campus universitari i una extensió del centre que no acaba d’arrencar
Si hi ha peces que han canviat la història de Terrassa, la del Vapor Sala n’és una, ubicat a l’avinguda Jacquard, quan als anys noranta del segle passat la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) la va voler consolidar com a segona ciutat universitària amb la intenció de fer-hi un campus amb una residència d’estudiants i tots els serveis necessaris, com el del rectorats, una biblioteca, una residència d’estudiants, a més de la urbanització de la zona amb la plaça del Campus. Fa ja 122 anys que l’Escola Industrial està implantada al municipi, a l’edifici modernista del carrer Colom, i ha esdevingut amb els anys l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa (el 1972) i, posteriorment, l’Escola Superior d’Enginyeria Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa.
En l’àmbit del Vapor Sala, entre l’avinguda Jacquard, el carrer de la Igualtat fent frontera amb el parc de Vallparadís i els carrers de Wagner i Ramon y Cajal, s’hi han anat aixecant noves edificacions universitàries –Centre de la Imatge i Tecnologia Multimèdia, el d’Enginyeria d’Automàtica i Electrònica Industrial, l’Institut d’Investigació Tèxtil i l’edifici Gaia per a projectes entre universitat i empresa–, combinant-ho amb promocions de pisos i equipaments municipals, com l’Auditori i l’Escola de Música. La primera transformació del 1993 va ser possible gràcies als fons Feder i va comportar que es desplacés l’Escola Municipal d’Arts a l’antiga fàbrica Hilabor, entre el carrer Colom i la carretera de Montcada, que es va rehabilitar i reconvertir en el que és ara el Vapor Universitari, seu, entre d’altres, de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (Escac). Per al futur, la UPC i l’Ajuntament busquen un edifici proper al campus que tingui uns 4.000 m² per ubicar-hi la Facultat de Medicina , vinculada al Consorci Sanitari de Terrassa (CST), per començar-hi l’activitat el curs 2026/27. Una opció proposada és l’antiga fàbrica Noguera, actualment ocupada per les Brigades Municipals, just a sobre del parc al costat del pont del Cementiri Vell.
L’encaix a mitges del Vapor Gran
Una altra de les operacions destacades va ser la del Vapor Gran, que va dissenyar l’arquitecte Manuel Solà Morales mentre en paral·lel dirigia l’equip que redactava el pla d’ordenació municipal (POUM). El desembre del 2004 s’estrenava la plaça Nova amb l’objectiu d’expandir l’eix de vianants i comercial des de la plaça Vella cap al sud, fent-hi la plaça Nova amb la xemeneia al mig i una promoció privada de 320 pisos, conservant dues antigues naus i un hotel que va tancar cinc anys després de posar-se en marxa i que ara és una residència de MútuaTerrassa. No va reeixir l’aposta com a nou pol d’atracció comercial i el 2014 es va fitxar la urbanista Itziar González per dinamitzar-ho. Després de diverses actuacions , molts dels comerços de l’espai de 39.400 m² continuen tancats. Ha tingut continuïtat amb la transformació de la fàbrica Pont, Aurell i Armengol, amb 300 pisos més, i està pendent d’estrenar-se la nova seu de la Fundació Associació Vallès Amics de la Neurologia (AVAN) , a l’edifici de la fàbrica cedit pel consistori.
