Medi ambient

Els equipaments municipals es tapen amb plafons solars

Cada cop més ajuntaments instal·len plaques fotovoltaiques a les cobertes d’espais com ara escoles i centres cívics

Arrenca més tímidament la creació de comunitats energètiques formades per administracions, ciutadania i empreses

En l’increment de plaques solars a les cobertes hi estan tenint un paper important els ajuntaments

Veure teulades amb plaques fosques que recullen l’energia del sol és cada vegada més freqüent a les nostres ciutats, tot i que Catalunya està a la cua de l’Estat pel que fa a la generació d’energia renovable. Segons l’informe de l’Observatori de les Energies Renovables de Catalunya, el 2023 es van fer 42.004 instal·lacions solars fotovoltaiques d’autoconsum, i al final de l’any el total n’era de 100.971. L’observatori calcula que les instal·lacions solars fotovoltaiques d’autoconsum redueixen en un 1,8% la demanda elèctrica a Catalunya. Les 100.971 instal·lacions, sobre teulades d’edificis, sumen en total una capacitat de 869,3 MW.

En aquest increment de plaques solars a les cobertes hi estan tenint un paper important els ajuntaments, com posa en evidència l’aposta creixent per la col·locació d’instal·lacions aprofitant les teulades d’equipaments municipals. I no només els consistoris. Diferents esglésies s’han sumat a l’energia solar d’autoconsum. A la ciutat de Lleida ja se n’han instal·lat a set esglésies. La parròquia de Sant Cebrià, a Barcelona, en va ser pionera el 2019. També la catedral de Terrassa és autosuficient energèticament aprofitant els raigs de sol. Entre altres, les esglésies del Prat de Llobregat, les de Sant Pere i Sant Pau i de la Mercè, s’han afegit a l’autoconsum a partir de l’energia solar.

Aquestes últimes es van unir, el novembre passat, a l’Energia del Prat, la comunitat local que va impulsar l’Ajuntament el 2023 i que està formada pel consistori, l’associació d’usuaris i entitats i empreses locals. L’Ajuntament es va encarregar de la infraestructura i l’energia que es genera a les parròquies es cedeix a aquesta comunitat local, que dona al seu torn una part de l’energia a les esglésies i la resta la distribueix a llars i comerços de la ciutat deltaica.

L’alcalde del Prat, Lluís Mijoler, precisa que la societat està creada en un 40% per l’Ajuntament, un 40% per empreses que no són del sector energètic i un 20% per usuaris. “Aquesta col·laboració publico-comunitària ens facilita molta més agilitat a l’hora de funcionar que si fos una empresa pública al cent per cent.” Aquesta iniciativa, que va arrencar amb els fons Next Generation, “està sent un referent”: “Ens estan visitant de tot Catalunya i de fora de Catalunya per veure com es pot replicar aquest model a fora”, diu Mijoler. El Prat té una vintena d’equipaments amb plaques solars, amb una capacitat de generació de 1.015 kW. Les instal·lacions estan en espais com la Granja Avícola Torres, el Centre Municipal de Vela i diferents escoles, entre altres edificis. També hi ha una pèrgola fotovoltaica al parc de la Barceloneta. Energia del Prat té el suport d’Elecsum en la comercialització d’energia i la previsió inicial era arribar a 900 llars, comerços i empreses.

L’Ajuntament de Viladecans es va avançar en la constitució de dues comunitats energètiques a l’entorn del casal Montserratina i l’escola Enxaneta. Les comunitats formen part del projecte Vilawatt, que té l’origen en la participació del municipi en el Pacte d’Alcaldes, una iniciativa europea que data del 2008 per avançar en la implantació de projectes energètics sostenibles. Viladecans va presentar el Vilawatt a la Urban Innovative Actions, i la Unió Europea va seleccionar el projecte el 2016 com un dels 18 per ser finançats. Això va comportar una aportació de 4,1 milions d’euros d’Europa per desenvolupar el pla entre el 2017 i el 2020, al qual el consistori va sumar un milió més. A les comunitats energètiques participen l’Ajuntament i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, a més d’una comunitat veïnal i una altra d’empresarial. L’aportació municipal la donen les plaques instal·lades en una quarantena d’equipaments.

Altres exemples d’aposta per la fotovoltaica en equipaments municipals es troben en ciutats properes. Sant Joan Despí ha començat a instal·lar plaques solars als edificis amb habitatges protegits de propietat municipal. Sant Boi ha acabat aquest estiu de col·locar 1.100 plafons solars fotovoltaics a les cobertes de 13 equipaments i espais municipals, que se sumen als nou que ja en tenien. L’actuació forma part del projecte Sant Boi té energia, que ha comptat amb una subvenció d’un milió d’euros de la Diputació de Barcelona, que ha finançat el 90% del cost. Tot plegat facilita un estalvi de 60.000 euros anuals en la factura de la llum i la previsió de l’Ajuntament és instal·lar 10.000 plaques més abans del 2026 en teulades municipals. A més, la ciutat disposa de 460 instal·lacions d’autoconsum. La pràctica totalitat es van col·locar entre el 2021 i el 2023 gràcies, segons el consistori, a bonificacions fiscals i l’orientació de l’Oficina Municipal d’Energia Sostenible. L’alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret, cita també la que serà “la zona més àmplia de plafons fotovoltaics de l’àrea metropolitana, que serà cobrir tot l’aparcament de l’Alcampo” amb pèrgoles. La inversió, en col·laboració amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona, serà de 5 milions d’euros. “Tot el que té a veure amb la sostenibilitat és fonamental”, defensa Moret.

Ajuts de la Diputació
La Diputació de Barcelona aposta per les energies renovables amb un suport tècnic i econòmic als municipis per implantar-les. Ara té en marxa el programa sectorial de transició ecològica 2030, que inclou la línia Renovables 2030, dotada amb 31 milions d’euros. De moment s’han concedit ajuts per valor de 13 milions a 32 municipis. El programa continua del 2022-24, que va beneficiar 146 localitats.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.