Un jutjat avala la reurbanització de la cruïlla de l’eix verd de Consell de Cent i Girona

Un jutjat de Barcelona ha desestimat el recurs contenciós-administratiu presentat per Foment del Treball contra la tramitació municipal aprovada el maig del 2022 per tirar endavant la reurbanització d’una cruïlla de l’eix verd de Consell de Cent. Es tracta d’un recurs en contra del projecte executiu per reurbanitzar la cruïlla entre els carrers Consell de Cent i Girona, compost per quatre trams i una nova plaça. Segons la resolució judicial, a la qual ha tingut accés l’ACN, la jutgessa desestima el recurs perquè avala la tramitació administrativa feta per l’Ajuntament de Barcelona, que considera que es va fer “ajustada a dret”, ja que no requeria –tal com al·legava Foment-– la modificació prèvia del Pla General Metropolità (PGM).

La tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Laia Bonet, ha destacat que la sentència és favorable a la tesi de l’Ajuntament. “Considera que un cop reurbanitzats els eixos verds no deixen de ser vials encara que es doni prioritat als vianants en la mesura que els cotxes poden continuar circulant-hi”, ha indicat en declaracions a l’ACN i Betevé. Bonet s’ha mostrat satisfeta amb la resolució, però alhora ha indicat que “val la pena” aprofitar el moment per fer una “reflexió” sobre la forma en què es fan les pacificacions a la ciutat. “Barcelona necessita continuar treballant en guanyar més espai per als vianants i més verd i continuar transformant carrers i pacificacions, però hem de poder-ho fer des del diàleg i l’entesa”, ha assegurat. Segons ella, si hi ha un acord previ i es treballen les propostes s’estarà fent el que cal per “desjudicialitzar” el problema, un dels objectius del consistori.

La tinenta d’alcaldia ha admès que actualment hi ha “disparitat de criteris” entre els diversos jutjats, segons el que s’ha vist fins ara en les resolucions judicials vinculades a diferents trams dels eixos verds. Per això, ha reiterat la necessitat de “desjudicialitzar” i encarar properes pacificacions amb una manera de fer “menys confrontativa”. En total, hi ha una quinzena de recursos interposats, dels quals alguns estan resolts i altres a l’espera que es resolguin recursos d’apel·lació.

A la demanda presentada per Foment, la patronal sostenia que les obres de l’acord impugnat requerien la modificació del PGM perquè es transformava un vial de la xarxa local de Barcelona en un espai lliure local. Tanmateix, la jutgessa considera que els documents i informes pericials no acrediten aquest canvi, ja que no es modifica l’amplada del vial ni el seu règim jurídic i, per contra, sí que es manté la funcionalitat del vial per possibilitar la mobilitat.

Per aquests motius, la magistrada exposa que és “innecessari” modificar el PGM, atès que el caràcter de les obres és d’obres ordinàries i la intervenció no modifica “ni el traçat, ni l’amplada, ni la reserva de sòl, ni el règim jurídic del sòl, ni la funcionalitat del carrer”.

Com a conclusió, exposa en la resolució, “una via urbana i una infraestructura de mobilitat, com són els eixos verds, tenen funcions específiques de mobilitat” i l’Ajuntament pot “alterat” les condicions de circulació dels vehicles. Això pot passar, argumenta, perquè es tracta d’una infraestructura de mobilitat –sistema viari clau 5–, fet que seria impossible si realment hagués de ser necessàriament una zona verda –espais lliures clau 6–.

Segons la jutgessa, els projectes objecte de recurs “resolen la necessària accessibilitat de les persones, els vehicles i les mercaderies als immobles que conformen els xamfrans de l’encreuament dels carrers”, sent un espai que “acompanya i facilita” que els vianants puguin creuar a través de dos eixos verds. En cap cas poden considerar-se “zones verdes”, afegeix, ja que la seva finalitat és precisament l’oci i les activitats a l’aire lliure i no integrar-se a la xarxa viària que permet la mobilitat sostenible.