El poble on va caure el cel

L’episodi d’aiguats torrencials que el 29 d’octubre va assotar el País Valencià i va provocar destrosses descomunals especialment a l’Horta Sud va tenir el seu clímax meteorològic a Torís. I és que els registres oficials indiquen que en aquest municipi d’uns 7.700 habitants de la Ribera Alta hi va caure aquell dia la quantitat més alta: ni més ni menys que 771,8 litres per metre quadrat, segons confirmaria vuit dies després l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), que qualificava a X la xifra d’“extraordinària”. De fet, es va quedar a prop del rècord absolut de pluja recollida en un dia a l’Estat, que manté Oliva amb 817 l/m² el 3 de novembre de 1987. Però Torís sí que va batre, i de molt, el d’aigua caiguda en una hora: 184,6 l/m², pels 159,2 del rècord anterior a Vinaròs, també al País Valencià, el 19 d’octubre del 2018. A més, va registrar una precipitació màxima de 102,8 l/m² en mitja hora, i 42 en deu minuts.

“Ja va ploure molt al matí, uns 150 litres, i va parar, però és que cap a les tres de la tarda hi va tornar i potser en van caure 500 més”, relataven el mateix dia a la plaça Constitució del poble dos veïns, el Sergio i el Juan, que constataven: “Però si quan plou als pobles del voltant, aquí no fa mai res!” Fins i tot, el Sergio explicava que, ell sí, va trucar a un amic de Picanya per avisar-lo que aquella aigua els baixaria en breu. L’estació que els va registrar, al Mas de la Calabarra, es troba de fet equidistant entre els nuclis de Torís, Godelleta, Calicanto i Montroi. Havia registrat una precipitació anual mitjana de 375 l/m² des del 2014. És a dir, que ara en menys de tres hores hi va ploure com en tot un any. Abans que l’Aemet validés oficialment les xifres, el màxim ja l’havia fixat igualment a Torís l’extraoficial Associació Valenciana de Meteorologia (Avamet), si bé amb una quantitat de tot just 640,8 l/m²; això sí, en un altre observatori més a prop del nucli urbà, a Canyapar. I és que la precipitació tampoc va ser lineal, ja que a Xiva, a menys de 15 quilòmetres de Torís, l’estació de l’Aemet hi va registrar 445,4 l/m², i una altra de l’Avamet, 600,2. Es miri per on es miri, això sí, quantitats extraordinàries, que van alimentar més o menys igual tant la rambla del Poio com el riu Magre, els dos barrancs que van fer més mal.

En tot cas, més enllà de marxar la llum i d’estar un parell de dies sense telèfon ni internet, els veïns de Torís expliquen que al poble l’aigua no hi va fer mal. “Va entrar en alguns baixos de l’avinguda principal, un sostre d’una casa vella enfonsat... però poqueta cosa més”, diu el Sergio. “A Torís no hi ha garatges als soterranis, i l’endemà ningú va netejar res; de fet vam anar a netejar altres pobles”, ratifica el Juan. Així ho confirma un simple tomb pel nucli, on més d’una setmana després no hi queda ja gairebé rastre de fang. També ho indiquen dos agents de la Policia Local del torn de tarda. “Al poble no va fer mal”, reiteren. Ni tan sols el camp de futbol de davant la caserna va resultar afectat, a la part baixa. I és que per dins el nucli no hi passa cap barranc destacat. Això sí, en l’únic gran supermercat hi han volat l’aigua, la llet... i el paper de vàter. “Com a la pandèmia”, diu l’encarregada, que ho atribueix al fet que la gent acapara veient l’emergència, però també que molt material es compra i es porta als pobles de baix més afectats.

Això sí, la majoria dels conreus –com ara oliveres–, camins, boscos i fins i tot un parell de pedreres del terme van quedar arrasats, i algunes urbanitzacions van tenir danys importants. Com alguns ponts sobre el Magre, que passa a uns 4 quilòmetres, com el de la Roda o el d’Altury, que havia aguantat la gran riuada del 1957. Aquest cop, però, l’aigua se’l va endur. Normal, si et cau el cel a sobre.