LA CRÒNICA
El català d’en Hady, l’Asmaa i la Fadoua
Moderats per la lleidatana Riham, el banyolí Hady, els vigatans Abdelaziz i Fadoua i la saltenca Asmaa van parlar ahir en català i van defensar-lo en un acte al centre cultural La Marfà de Girona. A Hady Macalou li sorprèn el fet que encara hi hagi veïns i veïns, és igual el poble o la ciutat on estigui, que se li adrecin en castellà. A ell, que treballa de tècnic de joventut a Girona i que forma part del moviment Afro Banyolí, se li fa estrany.
Organitzada per l’associació Azahara de Salt, que presideix Mohamed El Amrani, la jornada L’ús del català i dels fills de la immigració va incloure taules rodones sobre la fe i la llengua. “Estimo en català i en amazic, les meves llengües maternes. De vegades, agafo préstecs d’una llengua o de l’altra perquè expressen més bé el que vull dir”, deia en la taula Joves, identitat i llengua l’Asmaa, nascuda a Salt i estudiant de magisteri de primària a la UdG.
El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, va tancar la jornada. Poc després que prengués la paraula l’alcalde, Lluc Salellas, i amb la regidora de Llengua Catalana, Núria Riquelme, entre el públic, Vila va recordar que més d’un terç dels nadons catalans són de família estrangera. “I no és el mateix Vic que l’Hospitalet de Llobregat.”
A Vic hi ha un policia local que aviat serà pare, l’esmentat Abdelaziz Ajdir. Ell, que parla l’àrab i l’amazic, usarà el català amb el seu fill. Nascuda a Vic i experta en polítiques mediambientals, Fadoua Assanhaji no pensa a parlar o no en català. Pensa a fer-ho bé. Ella va explicar que se sent “un mosaic de moltes coses”.
Però pel que van dir els participants a la taula, guiada per Riham Chao, que cursa estudis anglesos a Lleida, i pel seu dia a dia, no caldria patir per si l’arribada de persones migrades provocarà “una substitució identitària i la fi de la identitat catalana”. Ho va exposar El Amrani sobre “discursos extremistes” i possiblement en referència a una alcaldessa del Ripollès i diputada al Parlament.