Societat

Horta Sud, la gran eixida

Els municipis més colpejats per la dana estan immersos en el retorn a una mínima normalitat

Les tasques de neteja encara pendents conviuen amb les de reforma i reobertura de negocis

Hi ha cua al davant de l’església de Santa Maria de Catar­roja. El vent aixeca la pols en què s’han con­ver­tit les res­tes de fang que encara que­den arreu i es res­pira un aire enra­rit, així que molta gent du mas­ca­reta per pro­te­gir-se. Si fa unes set­ma­nes, però, era per reco­llir ali­ments i roba en una para­deta impro­vi­sada, avui la cua fa cap a un bar­racó de la Creu Roja. “És per dema­nar la tar­geta mone­der de 300 euros que donen per com­prar al comerç local”, informa el Toni, que és l’últim. Cal acre­di­tar, això sí, que estàs empa­dro­nat en uns bai­xos del muni­cipi, com ell mateix. “He sigut dels menys afec­tats, només em va entrar un pam i mig d’aigua”, mesura. No és l’únic petit ajut que tindrà. L’empre­sari Aman­cio Ortega ha donat 52 mili­ons als ajun­ta­ments de l’Horta Sud afec­tats per la dana del 29 d’octu­bre, i al de Catar­roja li’n toquen uns 4,6, que repar­tirà a parts iguals entre tots els par­ti­cu­lars que viuen en bai­xos. Res de garat­ges o nego­cis. A Pai­porta, per exem­ple, n’hi arri­ba­ran 5,4 –tot just ahir va obrir una ofi­cina muni­ci­pal dedi­cada només a tra­mi­tar-los– i a Pica­nya, uns 3,7, si bé aquí l’Ajun­ta­ment està redac­tant unes bases per pon­de­rar els ajuts en funció dels danys patits i la uti­li­tat real que en puguin treure els amos, a fi que “no siga cafè per a tot­hom”, expli­ca­ran després fonts muni­ci­pals...

“Toquen 1.800 euros a totes les plan­tes bai­xes de Catar­roja, i encara alguns cri­ti­quen... Hi ha gent pa tot”, asse­nyala en tot cas el Toni, que encara té una altra reflexió: “Aquests diners ja estan ingres­sats, i això vol dir que es pot. A què espera l’admi­nis­tració per fer el mateix?”, es pre­gunta. I és que, en paral·lel, un altre gran empre­sari, Juan Roig, també ha donat 35 mili­ons, aquests només per refer petits nego­cis. De fet, els més grans, com els seus Mer­ca­dona o molts Con­sum, ja van ser dels pri­mers esta­bli­ments a reo­brir fa set­ma­nes a l’àrea més devas­tada. També ja hi ha molts bars i cafe­te­ries reo­berts, i força per­ru­que­ries. I totes les admi­nis­tra­ci­ons de lote­ria, que fan l’agost. A la resta de comerç li costa més, però es va recu­pe­rant a poc a poc. “Hi ha d’haver boti­gues ara, no d’aquí a sis mesos”, insis­teix el Toni. Troba que és la clau per refer la vida a totes les ciu­tats de l’Horta Sud arra­sa­des. I té raó: als car­rers on hi ha boti­gues, la gent pas­seja, s’encanta, hi queda... i al bo del dia, les ter­ras­ses s’omplen.

De fet, men­tre el Toni s’explica, se sent soroll d’obres de fons, de tre­balls de reforma en marxa. Aquests dies se’n sen­ten i se’n veuen arreu de l’Horta Sud. Pale­tes i ins­tal·ladors de tot tipus van de bòlit, i de fet en molts nego­cis fei­ne­gen a l’inte­rior men­tre ja estan oberts al públic. Neces­si­ten ingres­sos, és clar. Un dels comerços ja oberts és la saba­te­ria Za@​Co de Pai­porta, l’única que hi ha ope­ra­tiva al muni­cipi, des de fa tot just una set­mana. De fet, és nova de trinca: el local estava tot just a mig ade­quar quan es va inun­dar la ciu­tat, i encara no hi tenien estoc a dins. “No hi va haver gaire pèrdua, i això ens ha faci­li­tat obrir ràpid”, explica la mes­tressa, Day­ma­ris Solano, con­tenta perquè els pri­mers dies ha anat bé. “La gent neces­sita saba­tes”, cons­tata, tot ate­nent un cli­ent.

La neteja, per llarg

És clar que tot aquest for­mi­guer de gent que reforma, que pas­seja i que com­pra per tor­nar a una certa nor­ma­li­tat con­viu amb unes tas­ques de neteja que encara van per llarg. Ja es veuen pocs cot­xes per des­ba­lles­tar als car­rers, tot i que encara n’hi ha i en van pas­sant alguns en grues i fins i tot exca­va­do­res. De fet, davant molts guals ja hi ha pen­jats mis­sat­ges per dema­nar que es res­pec­tin, senyal que el garatge torna a tenir vehi­cles que fun­ci­o­nen. Molts també ja ocu­pen els car­rers, com els ocu­pen encara molts efec­tius de l’exèrcit espa­nyol, bom­bers fores­tals del País Valencià i encara algun grup de volun­ta­ris que nete­gen bai­xos i via pública. L’últim cap de set­mana de pont, això sí, ja es va veure que el volun­ta­riat anava molt de baixa. “Hem vin­gut i tor­nem avui a Madrid; una família del nos­tre cen­tre ha pagat tres auto­cars”, expli­quen a Pai­porta uns joves estu­di­ants de cicle pro­fes­si­o­nal, que han estat tre­ba­llant en uns bai­xos pri­vats. Però ja són l’excepció... I és que al bate­jat com a “pont de la soli­da­ri­tat”, que duia els volun­ta­ris a aquesta àrea des de València, encara hi que­den pan­car­tes pen­ja­des i algun memo­rial, però ja no el creua ningú.

També es veuen bri­ga­des muni­ci­pals remu­llant car­rers i com­pro­vant el nivell de fang del cla­ve­gue­ram, que –ara que ja s’ha solu­ci­o­nat en part l’abo­ca­ment des­con­tro­lat d’aigües fecals als bar­rancs, amb cano­na­des pro­vi­si­o­nals– con­ti­nua sent una gran pre­o­cu­pació. Igual­ment caldrà tre­ba­llar molt encara per reti­rar el fang de molts pàrquings sub­ter­ra­nis, amb el pro­blema extra que ja s’hi ha soli­di­fi­cat. De fet, es cal­cula que només a Pai­porta encara que­den uns 350 garat­ges inun­dats, inclo­sos els ascen­sors dels seus edi­fi­cis, fet que causa pro­ble­mes greus a unes 2.000 per­so­nes amb mobi­li­tat reduïda. “Som nou cami­ons i una vin­tena de tre­ba­lla­dors”, explica el Jose, de l’empresa Des­ci­e­gues Navarra, espe­ci­a­lit­zada a desem­bus­sar cano­na­des i que és una de les que han estat sub­con­trac­ta­des per fer aques­tes tas­ques a Catar­roja. Fa un mes que hi tre­ba­llen, i cal­cula que encara en tin­dran mínim per dos mesos més. “El fang està molt com­pac­tat i l’hem d’anar mullant perquè s’estovi, lla­vors el dei­xem a fora, l’han de pren­dre cami­ons... És un procés laboriós”, explica, ja que a més molta feina s’ha de fer gai­rebé manu­al­ment. Com a mínim ara ja hi ha sacs i con­te­ni­dors arreu per llençar el fang i la runa que encara s’extreu dels bai­xos, i ja no fa la sen­sació apo­calíptica de les pri­me­res set­ma­nes amb munts arreu, tot i que fins que no aca­bin els pri­vats no es podrà aca­bar del tot la neteja de la via pública. Això sí, els muni­ci­pis més afec­tats, com Pai­porta –qui l’ha vist i qui el veu ara, de net i llu­ent, el car­rer Lepanto!– i Pica­nya, sem­blen força recu­pe­rats. “Tenim una marató cor­re­guda”, expli­quen des d’aquest últim Ajun­ta­ment, que ja s’ha pogut reins­tal·lar en part a la planta baixa, amb “tau­les de platja i cadi­res d’escola”. Això sí, lamen­ten el poc suport i empa­tia rebuts. “Som l’admi­nis­tració que està ges­ti­o­nant el des­as­tre des del des­as­tre, i això no es valora”, es resig­nen. Des­ta­quen que ja han pogut “mig cana­lit­zar” les aigües negres, i ja estan tre­ba­llant a la ram­bla de Poio per cons­truir un nou col·lec­tor que abo­qui a la depu­ra­dora aigües avall. I indi­quen que hi ha una “mínima nor­ma­li­tat”. Però això, mínima. “No podem abai­xar el pistó, tri­ga­rem deu anys a tor­nar al 28 d’octu­bre del 2024”, cal­cu­len. I és que aquí hi van caure qua­tre dels sis ponts que tra­ves­sen el bar­ranc, i un cinquè va que­dar tocat. I, com als altres nuclis de l’Horta Sud, l’aigua va pren­dre tot el mobi­li­ari urbà i la senya­lit­zació, ha dei­xat les cla­ve­gue­res greu­ment mal­me­ses i les ins­tal·laci­ons muni­ci­pals –poli­es­por­tius, pis­ci­nes, dis­pen­sa­ris mèdics, bibli­o­te­ques, cen­tres cívics i de per­so­nes majors, etc.– van que­dar arra­sa­des, i la majo­ria encara no han pogut reo­brir. I pel que fa al trans­port... la majo­ria va que­dar sense cotxe –fins i tot sense bici­cleta– i la gent se n’ha hagut de com­prar a cor­re­cuita, o pido­lar entre fami­li­ars i amics de fora. El ser­vei fer­ro­vi­ari tam­poc fun­ci­o­narà a curt ter­mini: s’ha de recons­truir tota la línia des de València fins més enllà de Pica­nya, i no estarà enlles­tida fins a la pri­ma­vera com a mínim. “Hi havia un metro cada tres minuts i ara hi ha llançado­res a Tor­rent i a València que pas­sen quan pas­sen, on la gent va com sar­di­nes en llauna i amb un trànsit de por”, resu­mei­xen.

Però també hi ha brots verds: aquest cap de set­mana han pogut tor­nar a jugar a bàsquet al pavelló, amb uns sols ves­ti­dors, això sí. A més, el minis­tre Puente els ha promès que refarà els ponts pel pro­ce­di­ment d’urgència –“li hem promès que els posa­rem el seu nom”, es per­me­ten dir fent broma entre tanta tris­tor– i, entre­tant, l’exèrcit els ha fet una pas­sa­rel·la nova per a via­nants, que ha de durar almenys un parell d’anys, i ja està tota deco­rada amb mis­sat­ges infan­tils d’agraïment i de suport, dibui­xos i foto­gra­fies. A l’altra banda, el pro­grama d’Ana Rosa Quin­tana hi fa un directe –no ha agra­dat gaire a l’Ajun­ta­ment, que no hi ha posat faci­li­tats perquè entén que juga amb la imatge i el dolor del poble– des de davant les cases que han que­dat més des­tros­sa­des, prop d’on unes coro­nes mar­ci­des recor­den que allà hi va haver vícti­mes mor­tals. Fins a 223...

Aviat ja no dona­ran men­jar

Que la nor­ma­li­tat encara és lluny de res­ta­blir-se també queda palès fent un tomb per Sedaví, Benetússer, Mas­sa­nassa o Alfa­far. Aquí es veu en bar­ris pobres com el d’Orba, on una gen­tada fa cua –ja van molt bus­cats els llocs on donen men­jar– fins a un ten­dal de l’ONG del cui­ner José Andrés, World Cen­tral Kitc­hen, un de la dot­zena que encara que­den a l’Horta Sud i que repar­tei­xen dinar calent cada dia, des del pri­mer. Poques ONG més que­den ja sobre el ter­reny. Aquí, una quin­zena de volun­ta­ris hi han arri­bat a repar­tir 2.000 àpats al dia, tot i que ara ja no fan sopars i s’ha reduït a un miler. Han acor­dat amb ser­veis soci­als de l’Ajun­ta­ment, amb el qual faran el traspàs de fun­ci­ons, que mar­xa­ran el 5 de gener. “És un barri molt neces­si­tat i molt danyat, amb una mit­jana d’edat molt ele­vada”, diu la coor­di­na­dora del ten­dal, la bar­ce­lo­nina Mar Escrivà. “Els donem men­jar calent cada dia, i nor­mal­ment fruita, tret de dimarts i diven­dres, que ja hi ha un mer­ca­det local”, explica. I és que els mou també la col·labo­ració amb el tei­xit local. I a Alfa­far, com a tot arreu, ja hi està revis­co­lant. Fins i tot fan mer­cat a la plaça de l’Ajun­ta­ment, que al mig­dia bull d’acti­vi­tat, men­tre l’exèrcit con­ti­nua patru­llant i als bal­cons s’hi lle­gei­xen pan­car­tes com ara “Eixi­rem del fang” i “La gran eixida”, en al·lusió al viatge que ara fa un segle van fer Alco­ver i Moll per des­co­brir els secrets de la llen­gua. L’Horta Sud també ha emprès el seu viatge cap a la recu­pe­ració. I ja no té retorn.

La complicada gestió dels 130.000 vehicles afectats

El que més impressiona encara avui són els 130.000 cotxes que es va endur la dana, ara amuntegats en “campes” improvisades en solars al mig o als afores de les ciutats, en espera que se’ls vagin emportant a desballestar, una feina que es calcula que no acabarà fins al març. Causen preocupació, perquè a Catarroja fa un parell de setmanes una es va incendiar, i es té por que passi el mateix amb la més gran, que és a tocar del cementiri. “No ho estem fent com toca. Moltes empreses ho fan fatal; venen amb el pop i això és il·legal, perquè els cotxes tenen líquids, gasos d’aire condicionat, pneumàtics, bateries, combustibles, olis... Els ha d’agafar una plataforma i descontaminar-los abans i, un cop els treus tot allò perillós, ja els pots triturar”, explica el Patxi, que té un desguàs a Quart de Poblet i està desbordat, en una feina que tot i això admet que no és gens agraïda. A més, avisa d’un altre problema: ell cobra 150 euros per vehicle retirat més 10 per dia en espera, i mentre que alguns ajuntaments han dit que se’n faran càrrec, en altres llocs ho haurà d’assumir a sobre el particular afectat.

Qui ja està pagant indemnitzacions és el consorci estatal, però hi ha queixes que ho està fent a un preu per sota del de mercat com estipula la llei. “No és just, quan la gent ho ha perdut tot, que s’estigui estalviant potser 2.000 euros per cotxe”, raona Germán Zaragoza, que és pèrit i ha muntat una oficina en uns baixos a Paiporta per recollir i tramitar les queixes, servei que surt de franc a l’amo perquè el cobriran les assegurances de cada vehicle. Els primers dies ha anat desbordat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia