Segona vida per als edificis inacabats
Gràcies a la forta demanda i la bona situació del sector, els municipis busquen ara una solució per als edificis que van quedar a mig fer per la crisi del 2008
Han format part del paisatge urbà de molts municipis de Catalunya durant molts anys, i ens hem acostumat a la seva presència. Però són fruit d’una anomalia. Arran de la crisi financera i immobiliària del 2007 i 2008, molts projectes constructius van quedar inacabats. Amb les empreses promotores en situació d’impagaments i amb els potencials clients fugint de la compra preacordada, les obres es van aturar tot esperant temps millors. Amb el temps, molts d’aquells actius devaluats de forma imprevista (en molts casos, blocs formats per les estructures de formigó, i amb els elements interiors en diferents fases de construcció) van passar a mans de la Sareb (el gestor bancari creat el 2012 per gestionar els actius deteriorats (préstecs i immobles) procedents de les entitats financeres que van necessitar ajuts públics, i a mans també de fons d’inversió, que els ha mantingut sense tocar-los, tot esperant que el mercat faciliti una nova escomesa del projecte.
El moment ideal
Ara el mercat immobiliari torna a fixar-se en aquests esquelets urbans. La forta demanda d’habitatge (fa tot just un any, l’abril del 2024, un informe del Banc d’Espanya deia que a Catalunya hi havia un dèficit de 140.000 habitatges per poder cobrir les necessitats de la població en els pròxims anys) i una situació econòmica de creixement sostingut els darrers anys fa que aquest 2025 les mirades dels agents del sector s’hagin posat de nou en aquests edificis abandonats.
Més de 15 anys a mig fer
Aquest any, per exemple, s’han desencallat quatre grans promocions que estaven abandonades des de feia més d’una dècada a Balaguer. Un dels més emblemàtics és un bloc de mig centenar d’habitatges a l’entrada de la ciutat, al carrer Urgell, al costat del pavelló U d’Octubre. Havia passat a mans de la Sareb i durant més de quinze anys han fet niu entre les columnes de formigó les gavines. Una empresa privada ha aconseguit també un altre bloc a mig construir, davant de la comissaria dels Mossos d’Esquadra, i dos edificis més, al carrer Girona i al costat de l’estació de trens, ja s’estan enllestint i aviat els pisos seran al mercat, segons anunciava recentment el diari Segre.
També les administracions han vist l’oportunitat de matar dos pardals d’un tret: afavorir la creació d’habitatge públic i solucionar, al mateix temps, la cicatriu urbana que significa una promoció d’habitatges a mig fer, amb els problemes de salubritat i convivència que poden comportar els blocs abandonats o ocupats de forma furtiva després d’anys sense fer-s’hi res.
Per tot Catalunya
Està passant arreu del país. A Cervera, l’Ajuntament està negociant amb la Sareb la compra d’un edifici que va quedar inacabat, amb la intenció de destinar els seus 21 habitatges a lloguer social. A Gavà, al Baix Llobregat, està en discussió el futur d’un bloc de 20 habitatges a la carretera C-245, just davant del barri de la Barceloneta, inacabat des de la crisi del 2008. L’oposició està pressionant el govern local perquè, en lloc de promoure noves urbanitzacions, aprofiti aquest parc d’habitatges inacabats per tal de facilitar l’accés a l’habitatge i solucionar pedaços urbanístics que han quedat a mig fer. També a Palafrugell ha entrat en el debat municipal el futur dels blocs abandonats. Des de l’oposició reclamen que el govern faci l’esforç d’adquirir-los per tal de poder-los enllestir i disposar d’habitatge públic assequible per a les famílies del municipi.
Mentrestant, al Pla d’Urgell s’han coordinat per trobar una solució a aquestes obres inacabades i aconseguir, de retruc, habitatge social. El Consell Comarcal ha fet un cens d’aquests edificis i ha instat el govern de la Generalitat a actuar-hi, amb la compra dels actius i la seva posada en servei a favor de la ciutadania. Segons explica el president del Consell, Carles Palau, cada municipi de la comarca té un o dos d’aquests esquelets urbans, producte de la crisi immobiliària del 2008, i que van passar a mans de la Sareb arran de la fallida dels seus promotors. Segons Palau, molts d’aquests edificis es troben “en un 80% de la seva construcció”, i podrien ser habitables amb una inversió mínima. Des d’aquest Consell Comarcal, de fet, han engegat una campanya anomenada Cases plenes, pobles vius, per tal d’incentivar que els propietaris d’habitatges buits els posin al mercat de lloguer a través d’una borsa que tramita l’administració. A través d’aquesta campanya s’han comptabilitzat fins a 1.500 habitatges buits només en aquesta comarca. En una any, es van posar en lloguer 17 d’aquests habitatges a través d’aquesta campanya.
“
“
Més de 400.000 habitatges buits
A Catalunya hi ha actualment més pisos demanats que oferta disponible: uns 140.000 pisos, segons els càlculs del 2024. Tot i això, fora de mercat existeix un gran volum d’habitatge sense ús. Segons les dades provisionals de l’Idescat, recollides a partir de l’INE i del cens de població, a Catalunya hi ha 418.612 habitatges buits. Uns cent mil són pisos que tenen un ús molt baix: com a segona residència o altres situacions. Barcelona és la ciutat amb més pisos buits: 75.476. Terrassa en té 9.569; Tarragona, 8.290; l’Hospitalet de Llobregat en té 8.195, i Badalona, 7.702. En aquest rànquing destaquen les poblacions turístiques, amb un parc d’habitatges sense ús equivalent al de les grans ciutats de l’àrea metropolitana: Salou en té 7.195 i Roses, 7.162.
Aquest cens, però, és provisional, i podria donar-se el cas que molts d’aquests pisos considerats buits tinguessin algun tipus d’activitat residual, com un ús esporàdic als estius, o bé lloguer ocasional de temporada. En qualsevol cas, alguns ajuntaments han començat a posar fil a l’agulla per detectar aquests pisos i mirar de tractar amb els propietaris la possibilitat que aquests habitatges puguin entrar en el mercat de lloguer o en altres situacions, i donar resposta a les necessitats d’habitatge de la població. És el cas de Mollerussa, al Pla d’Urgell. Aquest municipi ha identificat els habitatges buits del seu municipi i ha engegat una iniciativa consistent a contactar amb els propietaris i oferir-los la possibilitat de posar-los en lloguer a través de la borsa que gestiona l’administració, ja que en molts casos hi ha petits propietaris que són refractaris a posar un pis a lloguer per la por que hi hagi impagaments o altres problemes amb els llogaters, i prefereixen mantenir l’actiu fora de mercat tot esperant que algun familiar en pugui fer ús en el futur. Amb l’administració fent de mitjancera, consideren des del consistori, és possible que alguns d’aquests petits propietaris perdin la por al lloguer.