Els Mossos identifiquen un sospitós del crim de Santaló

Les pis­tes dei­xa­des en la fugida per l’indi­vidu que dilluns al matí va assas­si­nar d’un tret el direc­tor del Cen­tre de Con­ven­ci­ons Inter­na­ci­o­nal de Bar­ce­lona (CCIB) han donat els pri­mers fruits. Els Mos­sos d’Esqua­dra dis­po­sen d’una imatge del sos­pitós del crim que estan mos­trant a per­so­nes del cer­cle per­so­nal i pro­fes­si­o­nal de la víctima, Félix Martínez Touriño.

L’home iden­ti­fi­cat apa­renta uns 40 anys, té trets faci­als lla­tins i, a diferència del que van obser­var els tes­ti­mo­nis del crim, en la foto­gra­fia apa­reix amb cabells. Això no vol dir, però, que hagués variat la seva apa­rença per come­tre l’assas­si­nat. A més, la imatge està extreta d’una res­se­nya poli­cial, cosa que indica que el sos­pitós té ante­ce­dents.

A banda d’esbri­nar la relació de la víctima amb l’indi­vidu de la foto­gra­fia, els Mos­sos cen­tren les inves­ti­ga­ci­ons en l’entorn pro­fes­si­o­nal i per­so­nal de Martínez Touriño per acla­rir el mòbil del crim. Tot i que de moment no es des­carta cap hipòtesi, cada vegada perd més força la de l’equi­vo­cació. Una de les raons és el físic de la víctima, que era difícil de con­fon­dre –i espe­ci­al­ment per l’esta­tura, perquè feia apro­xi­ma­da­ment 1,90 metres.

Movi­ments estu­di­ats
El que és clar és que l’assassí conei­xia molt bé els movi­ments de Martínez Touriño, que al matí del crim va sor­tir a pri­mera hora del petit apar­ta­ment que ocu­pava al ter­cer pis d’un edi­fici del car­rer San­taló i es va diri­gir a bus­car el cotxe, que apar­cava en un garatge de la Tra­ves­sera de Gràcia. No hi va arri­bar mai. En tom­bar la can­to­nada, l’indi­vidu li va dis­pa­rar un tret per l’esquena que li va impac­tar al cap. Va morir al moment davant la mirada per­plexa dels via­nants.

L’assassí va fugir ràpida­ment i va aban­do­nar la pis­tola i el car­re­ga­dor, així com les diver­ses peces de roba que va fer ser­vir per ama­gar el ros­tre. Uns objec­tes que, jun­ta­ment amb les imat­ges de les càmeres de segu­re­tat de la zona i alguna empremta dei­xada per l’assassí en la fugida, hau­rien por­tat els inves­ti­ga­dors dels Mos­sos fins al qui, de moment, és l’únic sos­pitós.

Però, per què algú va aca­bar amb la vida del jove exe­cu­tiu d’una manera tan bru­tal? Aquesta és la pre­gunta que les inves­ti­ga­ci­ons inten­ten res­pon­dre. S’estan ana­lit­zant a fons les rela­ci­ons pro­fes­si­o­nals de Martínez Touriño. A ningú se li escapa que des de la fallida del sec­tor immo­bi­li­ari les ban­des cri­mi­nals esta­bler­tes a Cata­lu­nya per blan­que­jar diners estan interes­sa­des a inver­tir en el sec­tor hote­ler i turístic.

Pis­to­ler pro­fes­si­o­nal?
Encara que ini­ci­al­ment l’assas­si­nat per encàrrec sem­bla la hipòtesi més clara per la manera en què es va exe­cu­tar el crim, es plan­te­gen inter­ro­gants per les mol­tes pis­tes que hau­ria dei­xat un pis­to­ler supo­sa­da­ment pro­fes­si­o­nal.

Per això no es des­carta que inves­ti­gar l’entorn pro­fes­si­o­nal i per­so­nal més pròxim ajudi a resol­dre la incògnita sobre el mòbil de l’assas­si­nat. Els Mos­sos esta­ven ahir a l’espera de l’ordre judi­cial per escor­co­llar l’apar­ta­ment on des de feia uns cinc anys vivia sol Martínez Touriño, i que l’exe­cu­tiu tenia pen­sat dei­xar a finals de mes. També s’inves­tiga el roba­tori del joc de claus de la víctima, fa uns mesos, a l’aero­port.

Pel que fa a la seva vida per­so­nal, els amics el des­cri­uen com un jove que, mal­grat la distància –pares i ger­mans viuen a Madrid–, man­te­nia un con­tacte molt estret amb la família. També expli­quen que Martínez Touriño hau­ria posat fi a una relació esta­ble fa uns tres mesos. Altres cone­guts, però, asse­gu­ren que tenia pre­vist con­viure en pare­lla, cosa que coin­ci­di­ria amb el canvi de pis.