L'Hospital de Sant Pau, bressol de les entitats mediterrànies

L'Ajuntament de Barcelona vol convertir l'Hospital de Sant Pau en un espai que aglutini institucions, organismes privats i projectes a l'entorn de la Mediterrània aprofitant que la ciutat ha estat escollida seu de la Unió per la Mediterrània. La idea del consistori és obrir al ciutadà aquest emblemàtic edifici modernista, Patrimoni de la Humanitat, i aprofitar les seves instal·lacions per crear una mena de viver d'idees un cop s'hagin reubicat totes les dependències hospitalàries.

L'anunci el va fer ahir l'alcalde, Jordi Hereu, en el marc de la seva conferència anual de balanç de la ciutat que va fer a la Pedrera sota el títol Contra la crisi, més Barcelona. "Volem obrir aquest espai emblemàtic a la ciutadania. Serà el pulmó, el centre d'aquesta vocació de Barcelona per la Mediterrània", va explicar, tot i reconèixer que el procés serà llarg perquè caldrà abordar prèviament una reforma en profunditat de l'emplaçament, molt degradat, i negociar el seu futur amb el govern i l'Església.

Una de les possibilitats que es planteja l'Ajuntament per sufragar la costosa rehabilitació dels pavellons que el nou recinte sanitari ha deixat en desús és aconseguir subvencions, tant estatals com europees i internacionals. En aquest sentit, ja s'ha fet un petit pas perquè un dels projectes que el bipartit ha presentat al fons d'inversió en l'àmbit local del govern Zapatero és la restauració d'alguns dels pavellons per un import de 5,7 milions.

En la conferència, Hereu va voler contrarestar les crítiques que dilluns passat li va fer Xavier Trias, en què l'acusava de liderar un projecte esgotat, fent un minuciós repàs tant de les iniciatives portades a terme aquests dos primers anys de legislatura com de les que preveu fer des d'ara fins al 2011 i més enllà. Tot en un context de crisi econòmica, que va planar durant tota la seva intervenció.

Hereu va insistir que la clau per combatre aquest escenari és fer més inversions a la ciutat, i ho va concretar en quatre punts, els primers dels quals són més promoció econòmica per fomentar l'ocupació, més serveis socials per garantir l'assistència i arribar a tots els barris, i més iniciatives per fer de Barcelona la capital que Catalunya necessita. El quart punt té a veure amb la seva aposta decidida per la transformació de la ciutat, que l'alcalde va considerar irrenunciable, amb projectes com la reforma de la Diagonal, la plaça Lesseps i la transformació de la Sagrera.

L'alcalde també es va referir al diàleg polític. En aquest sentit, va deixar clar que mantindrà la seva actual estratègia de prioritzar els acords amb ERC, a qui va agrair la seva col·laboració des de l'oposició.