El bon temps apadrina la mona
La Setmana Santa s'acaba amb una ullada de sol que fa omplir ermites, masos i espais verds per celebrar el dilluns de Pasqua
Fa quatre anys que el Pont del Diable de Tarragona torna a ser l'espai públic més popular per als tarragonins, després d'haver sotmès la zona a una rentada de cara. Així ho explica Maria Antònia Maseres, que ahir hi acudia amb tota la família: «Abans anàvem al Llorito, però al Pont del Diable hi ha més lloc, està més ben cuidat i la canalla hi pot jugar.» Carregats amb taules i cadires, la família Caballero-Molné també hi acudeix «des de fa tres o quatre anys», i en fa dos que agafa el mateix lloc. Tot i que el paratge no comportava problemes d'espai, sí que ho feia l'aparcament, que en dies com el d'ahir queda petit perquè els qui van a menjar-s'hi la mona s'afegeixen als habituals visitants de l'aqüeducte romà i als qui tenen ganes d'estirar les cames pels senderons que l'envolten.
El Parc del Francolí també ha agafat volada, sobretot per la dotzena de taules de pícnic que hi ha instal·lades, a les quals, però, només es pot accedir si un es lleva ben d'hora. Bibiana María Arias i Rosalía Vidales explicaven ahir que havien marxat de casa a les sis del matí per agafar lloc, «i només quedava una sola taula» per als 33 familiars que van reunir-s'hi al voltant. Era només una de les diverses famílies llatinoamericanes que ahir eren al parc: «a Colòmbia i la resta de països de l'Amèrica del Sud és molt habitual sortir a menjar a fora», deien, tot i que per a ells era el primer dilluns de Pasqua que ho feien. Pau da Silva també hi era amb els seus familiars i fills, arribats de Tarragona, Valls i Vallmoll, que valoraven del lloc l'espai per aparcar-hi i perquè hi juguin les criatures. Al pinar dels Munts de Torredembarra, també va aplegar-s'hi gent per menjar-se la mona. A més a més, el bon temps al qual han deixat pas les pluges dels últims dies va fer de la platja una destinació ben agradable per passar-hi el dia.
Tanmateix, en municipis com ara Flix, Riba-roja, Montblanc i l'Espluga de Francolí, anar a les respectives ermites és tota una tradició, com també ho és menjar-se la mona al mas, que continua sent la primera opció per als qui tenen casa o cobert al tros. En el cas de Flix, dilluns de Pasqua coincideix amb la festivitat local de l'ermita del Remei. Així, a més de la ballada de sardanes i de jota, molts flixencs van cada any fins a l'ermita del Remei, una tradició que s'ha barrejat amb el fet de sortir al camp per menjar-se la mona. Com és habitual, els actes de Flix comencen a les vuit del matí, des de la plaça de l'Església, amb la processó d'anada cap a l'ermita. Al migdia es ballen sardanes, i després del dinar popular es fa una ballada de jotes. A dos quarts de set de la tarda comença la processó de tornada cap al poble, amb la tradicional trobada al pont de Flix i l'inici del novenari a la Mare de déu del Remei.
Ambient a Mig Camí
Per la seua banda, l'ermita de Mig Camí va tornar a ser el lloc escollit per algunes famílies i algunes colles d'amics de Tortosa, sobretot per aquells que no tenen un xalet o una casa al camp. Tot i així, molts van pujar a Mig Camí havent dinat a casa i ja amb la mona a la panxa, per aprofitar el bon temps i per estirar una mica les cames i gaudir des del mirador de les panoràmiques de Tortosa, de la vall de l'Ebre i del massís dels Ports. En aquest sentit, menjar-se la mona a Mig Camí és una tradició que els tortosins han anat perdent el dilluns de Pasqua, al contrari de la diada de dijous llarder, que fins i tot s'ha potenciat des de l'Ajuntament amb l'organització d'una baldanada popular. En qualsevol cas, a primera hora de la tarda hi havia molta animació a l'entorn de l'ermita, amb un tràfec incessant de cotxes i de gent que caminava. Molts van fer petites excursions per buscar les tradicionals estrelletes de Mig Camí, uns fòssils marins de fa milions d'anys.
