Teatre per presentar un telèfon
Consum
Un grup de joves estaven encantats ahir davant del número 4 del carrer Astúries tot mirant un aparador. No era normal tanta expectació a dos quarts de cinc de la tarda. Però t'hi acostaves i sí. Tenia raó de ser. Una noia amb un vestit blau fins als peus i escot paraula d'honor ballava dintre d'un aparador. La model estava en una espècie de peixera i, davant d'un caragol de mar gegant de cartró pedra, ballava. Duia un telèfon mòbil en una mà i amb gestos demanava al públic que s'hi acostés. Quan algú s'apropava al vidre ella tocava el mòbil. Li deia al vianant que bufés i, quan ho feia, d'un canó situat dalt de l'aparador, sortien bombolles de sabó.
La model i aquest aparador en concret fa uns dies que són la principal atracció dels comerços del carrer Astúries, tot i que una companya seva li fa la competència a una desena de metres de distància. Al número 138 de Gran de Gràcia. Aquesta segona noia va més sexi i vesteix de negre. Al contrari que la noia sirena, la noia agressiva demana als transeünts la seva atenció i, després de fer contorsions amb el mòbil a la mà, en comptes de bombolles, un canó situat sobre l'aparador tira confeti. Encara agrada més, i la gent s'hi posa a sota.
Aquestes dues noies i un col·lega, aquest vestit de modern en un aparador (al número 20) del passeig del Born, fan publicitat. En concret, la campanya amb què l'empresa Nokia presenta a Europa el seu primer mòbil tàctil, el Nokia 5800 XpressMusic.
Aquesta multinacional ha escollit l'Estat espanyol per presentar oficialment aquest nou telèfon i, en concret, ha muntat quatre aparadors -tres a Barcelona i un a Madrid- on, sota el lema Tocar és sentir, utilitza maniquins de carn i ossos per acostar al públic el producte.
Aquest tipus de publicitat és força innovadora a Barcelona (i, de fet, a tot Catalunya), tot i que aquesta no és la primera vegada que es veuen unes (i uns) maniquins reals en un aparador. Ni serà l'última, ja que, tal com van les coses i si aquesta crisi no para, els aparadors es poden convertir en autèntics teatres i, si cal, hi ballaran el cancan.
Si Nokia vendrà o no molts mòbils tàctils aquesta campanya de Nadal, no se sap (podria ser ja que un 25% de consumidors es decanten per regals tecnològics), però que la peixera té molta expectació, això és segur. Sobretot dels infants, que, al contrari que la gent gran, més vergonyosa, es posen a jugar amb les bombolles sense complexos. I les models, mentrestant, sense parar i somrient tant tota l'estona que deuen quedar esgotades. El que s'ha de fer per vendre. I espera!
