Barcelona descobreix la multicorrupció

Ja fa uns quants anys, una brillant advocada barcelonina va obrir un judici amb jurat sobre un cas d'assassinat advertint els membres del tribunal popular que eren a punt d'introduir-se en un submón inversemblant, paorós, però real.

La lletrada feia referència a tot allò que es mou en el punt més negre de la nit, quan la desmesura en l'alcohol, la droga, el sexe i la fam de diners converteixen els éssers més temeraris en bèsties amb una capacitat criminal il·limitada. Certament, tots els personatges que van desfilar per aquell judici, i els seus relats, feien fregar-se els ulls i tapar-se les orelles. Però eren reals, com la nit mateixa que els aixopluga.

Un similar sentiment d'incredulitat, la mateixa sensació d'estar descobrint un món amagat que palpita cada dia a l'altre costat de la porta del delicte, és la que està experimentant l'opinió pública des del passat 7 de març, quan la jutge Elisabet Castelló, el fiscal David Martínez Madero i la divisió d'investigació criminal dels Mossos d'Esquadra van començar a aixecar la catifa on s'amaga una complexa, extensa i encara no del tot desemmascarada trama o trames que, de moment, implicaria a membres del Cos Nacional de Policia, advocats i funcionaris municipals de Barcelona. Tots, amb una connexió més o menys important, estan acusats de cobrar suborns o extorquir, des de fa anys, propietaris de locals del dit oci nocturn; bars de copes, locals musicals i prostíbuls de molta anomenada.

El fil de la investigació que ha anat seguint la magistrada ha acabat posant de manifest un escàndol a la ciutat de Barcelona amb una repercussió penal -perquè hi ha funcionaris que haurien comès un delicte en extorquir locals exigint-los diners per a llicències-, però també amb unes conseqüències administratives i polítiques que, evidentment, escapen a les competències de la jutge Castelló. L'opinió pública comença preguntant-se com és possible que la maquinària municipal no hagi estat capaç de detectar i aturar unes pràctiques delictives que durant anys i anys tenien com a origen les oficines municipals.

Una mostra evident de fins on arriba l'escàndol és el fet que un dels principals imputats, l'enginyer Joaquim Quílez, que hauria cobrat suborns amb l'inspector municipal ara empresonat Manuel Martínez, serà jutjat després de Setmana Santa a l'Audiència de Barcelona per uns fets idèntics, ocorreguts entre els anys 2000 i 2004. Se l'acusa d'extorquir tretze locals de Barcelona, juntament amb altres dos funcionaris municipals, Eduard Cabestany i Julián López, i un advocat. El mecanisme és sempre el mateix: exigir diners per evitar el tancament del local o prometre favors en la tramitació de llicències.

Una altra querella
Per si encara no n'hi havia prou, aquesta setmana també s'ha sabut de l'existència d'una querella presentada a un jutjat de Barcelona contra una altra trama -la tercera- de corrupció i suborn al districte de Gràcia, on hi hauria implicats altres funcionaris i, a més, un regidor de districte del Partit Popular. Aquest no és l'únic vincle del PP amb persones relacionades amb la suposada corrupció. La querella d'aquest cas de Gràcia és damunt la taula del magistrat del jutjat d'instrucció número 9 de Barcelona, que encara no ha decidit si l'accepta a tràmit.

L'escàndol que està prenent cos a l'Ajuntament de Barcelona és de dimensions tan grans que ara ja ningú recorda que la investigació de la jutge Castelló va començar per una querella de la fiscalia contra l'inspector de la Policia Nacional José Javier M., conegut amb l'àlies de Jordi, per la participació en el suborn dels prostíbuls de Castelldefels Riviera i Saratoga, els més coneguts del país. De fet, aquesta primera trama del cas pot acabar sent la que tingui menys rellevància, tot i la gravetat dels fets i els implicats. La querella de la fiscalia és del 2007 i la investigació la va assumir, en un principi, la Guàrdia Civil. Diverses errades en aquesta investigació van fer que la jutge retirés aquest cos del cas i habilités els Mossos d'Esquadra, que sota la direcció de l'intendent Josep Lluís Trapero van prendre'n les regnes i hi van anar a fons.

El primer dissabte de març a la matinada agents del cos entraven al Saratoga i el Riviera -d'aquest últim van emportar-se'n 20 de les 150 noies que hi havia treballant- i van començar les detencions d'implicats i citacions al jutjat. Alts comandaments de la unitat contra les xarxes d'immigració il·legal i falsificació (UCRIF) de la Policia Nacional a Barcelona van ser imputats en el cas i, a petició de la fiscalia, la jutge va enviar a la presó l'exinspector Andrés O., i va deixar en llibertat, amb fiança o sense, quatre agents més del cos.

Declaració i revelacions
L'element que havia permès arribar fins aquí és evident que cal buscar-lo en la declaració del policia José Javier M. I cal buscar també en les revelacions fetes en el marc de la investigació d'aquest inspector la descoberta de la segona branca de la trama, la que implica advocats relacionats amb el món de l'oci nocturn i els locals de cites a Barcelona. Estan acusats d'extorquir propietaris de prostíbuls de la ciutat.

Va ser així com el dijous 23 de març els Mossos detenien els advocats Fernando Martínez i Álex Garberí i citaven com imputat al jutjat Carlos Carretero, que es trobava exercint com a jutge substitut a Girona, càrrec al qual ja ha renunciat. El mateix dia es detenia el policia José Javier M. i la jutge ordenava el seu ingrés a presó incondicional.

Martínez i Garberí han hagut de pagar una fiança de 20.000 euros per evitar la presó. El primer, amb vincles al Partit Popular a Barcelona, ha anunciat aquesta setmana que abandona la Federació Catalana de Locals d'Oci Nocturn (Fecalon), que va ajudar a crear l'any 2004.

Aquest advocat té vincles, també, amb un altre nom important d'aquesta teranyina, l'enginyer Joaquim Quílez. En fer-se pública la detenció d'aquest i de l'inspector de l'Eixample Manuel Martínez, han començat a sortir, com bolets, persones que asseguren que han estat víctimes de la trama de corrupció municipal. Als passadissos dels jutjats de Barcelona s'hi diu de tot, i tot el que s'hi diu fa pensar que la investigació encara ha d'aportar més novetats.