El lleonès lluita per la seva supervivència

El lleonès o llingua llïonesa és la més desconeguda de totes les variants del tronc lingüístic asturlleonès, si més no en relació amb les seves germanes, el mirandès, que gaudeix d'un estatus oficial a la zona de Portugal on es parla i l'asturià, amb força implantació social i immers actualment en una lluita a totes en favor de la cooficialitat. Així i tot, el lleonès existeix i lluita per la seva supervivència.

Descendent directe de la llengua parlada a l'antic regne de Lleó durant l'Edat Mitjana, la situació actual del lleonès és totalment precària. De fet, no hi ha cap reconeixement legal fins a la reforma de l'Estatut d'Autonomia aprovada l'any 2007, que en reconeix l'existència i la necessitat de protegir-la, tot i que la voluntat normalitzadora del govern autònom, amb seu a Valladolid, no ha anat més enllà d'aquesta declaració d'intencions.
Segons les aproximacions, ja que no hi ha estudis fiables, parlen actualment el lleonès unes 50.000 persones, una xifra que significa amb prou feines un 10 per cent dels parlants totals de l'asturlleonès i que, en relació a la població total de l'autonomia castellanolleonesa, representa tot just un 2 per cent. Unes altres 100.000 persones tindrien capacitat per entendre la llengua. El lleonès és parlat a la província de Lleó i a les zones occidentals de Zamora i nord-occidentals de Salamanca.

Mancada de gairebé totes les estructures bàsiques per assegurar el futur d'una llengua, com ara l'existència d'una tradició literària important o el suport d'un pes demogràfic significatiu, el lleonès perviu avui amb l'ajuda d'institucions culturals de defensa de la llengua. Les més importants són El Fueyu a Lleó, Furmiento a Zamora, La Barda a Salamanca i El Toralín al Bierzo, comarca on a més del castellà i el lleonès, també s'hi parla gallec. També hi ha suports des d'institucions, especialment a la província de Lleó, on tant la Diputació com l'Ajuntament de la capital ofereixen programes d'ajuda, especialment pel que fa a l'organització de cursos d'aprenentatge per a adults.

"De zero a l'infinit"
Tot i el tímid reconeixement del lleonès en la reforma estatutària, aquest simple fet és considerat com un salt "del zero a l'infinit" per Abel Pardo, secretari general del Conceyu Xoven (joventuts de la UPL) i regidor d'Educació, Noves Tecnologies i Cultura Lleonesa a l'Ajuntament de Lleó, una de les institucions més actives pel que fa al reconeixement d'aquesta llengua. "L'Ajuntament de Lleó és la punta de llança" del reconeixement de la llengua, apunta el regidor, alhora que assenyala que el consistori organitza cursos de llengua per a adults als quals hi assisteixen un centenar d'alumnes. Així mateix, és en aquesta ciutat on hi ha més possibilitats d'aprendre el lleonès a les escoles, ja que setze col·legis hi ofereixen classes, "tot i que en horari extraescolar".

Aprendre l'idioma autòcton també és possible en altres localitats lleoneses, gràcies al suport de la Diputació de Lleó, que reconeix l'associació El Fueyo com a "interlocutor vàlid per a l'ensenyament del lleonès". Héctor Villazala és el president d'aquesta associació nascuda l'any 2000 "sense finalitats polítiques i amb l'objectiu de treballar per la recuperació de la llengua". Aquesta associació treballa actualment en tres línies principals: la docència i ensenyament a adults, la investigació i documentació i la reivindicació de la llengua davant instàncies públiques i privades. Villazala considera que l'actual estat de la llengua és víctima del fet que "no hi ha ningú que hagi capitalitzat la defensa de la llengua lleonesa" i recorda que tot i que Ramon Menéndez Pidal ja va parlar l'any 1906 d'aquesta variant a la seva obra El dialecto leonés, només la UNESCO "en reconeixia l'existència, i ho feia per situar-la com a llengua en perill d'extinció".

Llengua o variant?
Un altre aspecte que cal tenir en compte és la consideració del lleonès com a llengua diferenciada de l'asturià. Si bé l'acadèmic asturià Xose Anton González Riaño considera que "tot és la mateixa llengua, tot i que tingui diferents denominacions", per al lleonès i doctor en filologia Raúl Sánchez Prieto, "es tracta de llengües diferents, tot i que del mateix tronc lingüístic". Sánchez Prieto, que defensa un estàndard específic per al lleonès, és del parer que la normativa asturiana, avalada per l'Academia de la Llingua Asturiana, "no serveix per al lleonès".

En tot cas, Raúl Sánchez Prieto considera que a poc a poc "es comença a construir un estàndard des del moment que la gent que utilitza el lleonès comença a adoptar determinades maneres d'escriure", i considera que aquesta tasca és necessària "per evitar que es mori el lleonès", ja que ajudaria a crear "consciència lingüística".

Una doble lluita
De fet, la defensa de la llengua lleonesa va lligada a la defensa de la identitat lleonesa, que actualment passa per la reivindicació d'una comunitat autònoma pròpia i separada per a les tres províncies que constitueixen l'anomenat País Lleonès, és a dir, Lleó, Zamora i Salamanca. Actualment, les Corts de Castella i Lleó compten amb majoria absoluta del PP, amb 48 escons, mentre que el PSOE té 33 escons i la UPL 2, que a més estan expedientats. Aquest últim partit, defensor d'una autonomia separada, va plantejar sense èxit la possible cooficialitat del lleonès a les tres províncies.

Davant d'aquesta situació política contrària a la partició de l'actual autonomia i adversa al futur del lleonès, Abel Pardo considera que l'objectiu passa simplement pel fet que "es compleixi" la Declaració Universal dels Drets Lingüístics. Per la seva banda, Villazala conclou que la situació "òptima" seria la de la "cooficialitat", tot i que actualment ho considera "molt difícil". Si més no, el president del Fueyo es felicita del fet que "a principis dels noranta només es donaven cinc anys de vida per a aquesta llengua i ara tenim nens i adults que l'aprenen, amb un creixement exponencial".  El futur del lleonès, tot i no estar assegurat, com a mínim no està aturat.

Dijous: Els altres bilingüismes
Divendres: L'asturià dóna la cara
Dissabte: El lleonès lluita per la seva supervivència
Diumenge: L'aragonès, promeses ajornades 
Dilluns: Els catalanoparlants d'Aragó esperen la llei de llengües
Dimarts: L'aranès, de la teoria a la pràctica