La ultradreta se n’aprofita

Josep Anglada, líder de Plataforma per Catalunya (PxC), assegura que la polèmica per l’empadronament d’immigrants a Vic ha estat “el millor regal de Reis que podria haver tingut”. “Si hi ha algú que no em coneixia, ara ja em coneix”, afirma satisfet. I és que Anglada defensa que la iniciativa de l’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal, es basa en una proposta feta per PxC l’any 2003, que reclamava un control més important de la immigració, principal arma del seu discurs polític, que li ha fet merèixer l’etiqueta d’ultradretà, xenòfob i racista, cosa que ell nega.

Aquest discurs “demagògic i populista”, segons qualifica el catedràtic de ciència política de la UB, Joan Anton Mellón, és molt similar al que utilitzen partits de dretes radicals neopopulistes europeus, com el Front Nacional de Le Pen, a França, o l’FPÖ, a Àustria. L’estratègia que segueixen és molt similar: s’acosten als barris més marginals i depauperats per confrontar ciutadans autòctons amb els nouvinguts, presentant els immigrants com la causa de tots els seus problemes.

Aquest discurs, segons Mellón, també l’assimilen en alguns casos altres representants de la classe política, també en el nostre país. Segons aquest catedràtic, el PP és un dels partits catalans que utilitzen un llenguatge similar al de PxC. Un exemple és Badalona, on el president del grup popular a l’Ajuntament, Xavier García Albiol, ha aplaudit la iniciativa de Vic, i ha assegurat, com Anglada, que ell ja va fer una proposta similar fa tres anys. Albiol és partidari d’un “control administratiu i policial” de la immigració il·legal per evitar la formació “de guetos”, el naixement de màfies i l’ocupació de pisos. A més, felicita Vila d’Abadal per haver posat sobre la taula un debat “que afecta moltes ciutats de Catalunya”.

En aquest sentit també es pronuncia el sociòleg Salvador Cardús, que creu important parlar “dels problemes que afecten la població” i que els partits intenten evitar fent discursos “políticament correctes”. “L’error és fer veure que el conflicte no existeix”, assegura, i remarca que parlar-ne no afavoreix partits com PxC, sinó al contrari. Per Cardús, el debat pot aportar solucions diverses a un problema real i minimitzar el ressò del partit d’Anglada.

De fet, per l’alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda (PSC), la crisi ha fet aflorar un problema que estava adormit i que PxC l’ha utilitzat per treure un rèdit electoral. Per Pineda, cada cop que Anglada fa un discurs contra la immigració, “els ajuntaments hem de triplicar els esforços per contrarestar-lo explicant les polítiques que fem els governs municipals” per afavorir la convivència.

De la mateixa manera s’expressa el regidor de Ciutadania i Convivència de Badalona, Josep Pera (CiU), que assegura que la clau consisteix a “fer polítiques d’integració, mediació i diàleg social” i no en un més gran control.

També opina així l’alcalde de Banyoles, Miquel Noguer, que tot i no haver detectat una inclusió de la ultradreta al municipi té clar que en un futur no estan exempts d’aquest fenomen, informa Elisabeth Escriche. “Per això s’han de posar els mecanismes necessaris per evitar-ho, com aconseguir la màxima integració dels nouvinguts”, diu Nogué. Des de Palafrugell, que té una taxa de població immigrant del 20%, l’alcalde, Sergi Sabrià assegura que al municipi hi ha molt bona convivència. “Incidim sobretot en la integració dels nouvinguts més joves repartint-los de manera equitativa a les escoles. Així evitem guetos”, assegura.

A pesar de l’augment de representants de PxC al Vendrell (és la tercera força i hi té quatre regidors, tres més que a l’anterior mandat), l’Ajuntament assegura que al municipi (amb un 18% de població estrangera) la immigració no genera cap mena de conflictivitat social, informa Oriol Margalef. L’alcalde Benet Jané (CiU) afirma que la creixent representació del partit xenòfob “no ha modificat ni ha impedit” la línia de treball social del consistori i tampoc preveu seguir els passos de Vic i endurir els requisits per empadronar-se.

Tortosa, com Vic
Un cas similar a Vic és Tortosa, on fa un parell d’anys que demanen més papers per al padró, entre d’altres la cèdula d’habitabilitat. Malgrat les protestes del Síndic de Greuges, l’Ajuntament no pensa fer marxa enrere. L’objectiu, segons el consistori, és frenar els pisos pastera i les màfies que hi van associades.

A l’Hospitalet de Llobregat, una quarta part dels veïns són immigrants, informa Josep Ferrer. Però tot i que la immigració apareix com el segon problema de la ciutat, el govern municipal considera improbable que es puguin crear grups com el d’Anglada “perquè tenim un teixit associatiu molt divers que hi posaria molts impediments”, explica el tinent d’alcalde de l’Ajuntament, Francesc Josep Belver. Per Belver “ la immigració no és un problema sinó una situació que cal governar” i per això “hem regulat els usos dels espais públics i impedim que s’hi facin activitats que no s’hi poden fer”.

A Lleida, PxC va patir una escissió el 2007, que va deixar el partit sense representació municipal, informa Joan Tort. El regidor que havien obtingut a Tàrrega, on governa Joan Amézaga (PSC), i els dos edils guanyats a Cervera, on governa l’alcalde Joan Valldaura (PSC), van abandonar la formació d’Anglada per crear el Partit per Catalunya (PxCat). No obstant, la seva influència política és minsa , tot i l’alt índex d’immigració de totes dues ciutats.