Societat
La fiscalia acusa també els tresorers de l’Orfeó i el Palau
El sumari, conegut ahir, revela que Millet i Jordi Montull presumptament van desviar almenys 10 milions d’euros
La querella de la fiscalia denunciant l’espoli del Palau de la Música es dirigirà finalment contra Fèlix Millet, Jordi Montull i Gemma Montull, però també contra el tresorer de l’associació Orfeó Català, Pau Duran, i l’extresorer de la Fundació Orfeó Català i Palau de la Música, Enric Álvarez. Duran ostenta encara el càrrec de tresorer i és, a més, vocal de la Fundació, mentre que Álvarez –de 84 anys– va presentar la seva renúncia poc després de saltar l’escàndol amb una carta a la nova direcció del Palau on explica que la seva activitat com a tresorer “era nominal” i que no va firmar “res”.
La investigació va fer ahir un nou pas endavant amb la decisió del jutge instructor d’aixecar el secret de sumari. Aquest fet va permetre saber que els querellats estan acusats d’un delicte continuat de falsedat documental i un altre d’apropiació indeguda, que poden arribar a sumar condemnes de 12 anys de presó. Del contingut del sumari es desprèn que l’interès inicial de la investigació s’ha centrat en Millet i Montull, i ha deixat en segon terme la filla d’aquest i en un tercer pla els altres dos querellats.
Espoli i entramat
La querella signada pel fiscal Emili Sánchez es va presentar el 10 de juny després d’un any d’investigació, i en el seu redactat es parla d’“espoli patrimonial”, d’“entramat de comptes bancaris i empreses pantalles” que van possibilitar que s’esfumessin com a mínim 9,8 milions d’euros de les arques de l’Orfeó i la Fundació del Palau de la Música.
A la querella s’insisteix en diverses ocasions sobre el fet que “s’ignora per ara el destí” dels diners, afirmació feta abans que transcendissin els viatges a la Polinèsia de Millet i Montull, les obres fetes a casa seva o els pagaments a fundacions vinculades a partits.
Documents desapareguts
Arran de l’acceptació a tràmit de la querella i de l’escorcoll al Palau del 23 de juliol, la investigació va avançar molt ràpid fins al punt que el 8 de setembre la fiscalia es va trobar en condicions de presentar un nou escrit al jutjat notificant fets nous, tal com ja va avançar l’AVUI. Entre els fets nous es relatava que els pagaments irregulars havien continuat durant aquest any i que després de l’escorcoll policial havien desaparegut documents. Per tot això s’urgia a citar com a imputats tres dels querellats, Millet, Montull i la filla d’aquest.
L’escrit d’acusació de la fiscalia desbarata l’estratègia de defensa que va teixir Millet durant la investigació. Primer va voler justificar la sortida de grans quantitats de diners en negre amb factures falses o irregulars d’empreses vinculades al Palau. Després va rectificar i va assegurar que eren pagaments en negre a orquestres i artistes, fet que la fiscalia titlla d’explicació “no veraç pel fet que és inusual pagar amb negre orquestres de fama mundial”.
La investigació va fer ahir un nou pas endavant amb la decisió del jutge instructor d’aixecar el secret de sumari. Aquest fet va permetre saber que els querellats estan acusats d’un delicte continuat de falsedat documental i un altre d’apropiació indeguda, que poden arribar a sumar condemnes de 12 anys de presó. Del contingut del sumari es desprèn que l’interès inicial de la investigació s’ha centrat en Millet i Montull, i ha deixat en segon terme la filla d’aquest i en un tercer pla els altres dos querellats.
Espoli i entramat
La querella signada pel fiscal Emili Sánchez es va presentar el 10 de juny després d’un any d’investigació, i en el seu redactat es parla d’“espoli patrimonial”, d’“entramat de comptes bancaris i empreses pantalles” que van possibilitar que s’esfumessin com a mínim 9,8 milions d’euros de les arques de l’Orfeó i la Fundació del Palau de la Música.
A la querella s’insisteix en diverses ocasions sobre el fet que “s’ignora per ara el destí” dels diners, afirmació feta abans que transcendissin els viatges a la Polinèsia de Millet i Montull, les obres fetes a casa seva o els pagaments a fundacions vinculades a partits.
Documents desapareguts
Arran de l’acceptació a tràmit de la querella i de l’escorcoll al Palau del 23 de juliol, la investigació va avançar molt ràpid fins al punt que el 8 de setembre la fiscalia es va trobar en condicions de presentar un nou escrit al jutjat notificant fets nous, tal com ja va avançar l’AVUI. Entre els fets nous es relatava que els pagaments irregulars havien continuat durant aquest any i que després de l’escorcoll policial havien desaparegut documents. Per tot això s’urgia a citar com a imputats tres dels querellats, Millet, Montull i la filla d’aquest.
L’escrit d’acusació de la fiscalia desbarata l’estratègia de defensa que va teixir Millet durant la investigació. Primer va voler justificar la sortida de grans quantitats de diners en negre amb factures falses o irregulars d’empreses vinculades al Palau. Després va rectificar i va assegurar que eren pagaments en negre a orquestres i artistes, fet que la fiscalia titlla d’explicació “no veraç pel fet que és inusual pagar amb negre orquestres de fama mundial”.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.