El Vallès virtual

CAMINAR AMB EL RATOLÍ. La Masia Freixa de Terrassa, una panoràmica de l'Eix Macià de Sabadell, i la «C» de Cerdanyola a l'avinguda Primavera, com a exemples de passejades virtuals.

Consultar on és una botiga, un restaurant, veure la façana d'un bloc on es ven un pis, memoritzar un itinerari, fer turisme virtual una tarda plujosa o, sobretot, tafanejar i intentar buscar la porta de casa i el cotxe aparcat a la cantonada. Són alguns dels usos que des de fa poques setmanes els internautes poden dur a la pràctica a Sabadell, Terrassa i la resta de municipis del sud de la comarca a través de l'aplicació Google Street View, que la tardor passada es va estrenar a Catalunya amb les vistes a peu de carrer de Barcelona i el perímetre delimitat per les rondes.

L'empresa nord-americana, però, ha estès el radi de la passejada virtual per bona part de l'àrea metropolitana. Malgrat això, la cobertura no és total, ja que n'han quedat al marge els barris del nord de Sabadell i Terrassa, els carrers de vianants del centre –on no poden transitar els vehicles que retraten el paisatge amb una càmera de 360º– i una part del centre de Sant Cugat. Però sí que es pot fer un tomb per les ciutats, contemplar els monuments i edificis patrimonials, i recórrer els polígons industrials i algunes carreteres, amb una gran llibertat de moviments. La perspectiva esfèrica permet a l'usuari fer una rotació de la imatge a voluntat, i es pot acostar i allunyar el camp de visió. Els tècnics de Google, però, han difuminat les cares dels vianants –per respectar-ne l'anonimat– i part de les matrícules dels vehicles –no pas totes.