Societat

Els botiguers de l'aeroport del Prat lamenten les pèrdues que causen els indigents

Afirmen que fins i tot els roben menjar i alcohol

Els treballadors i encarregats de les botigues de queviures de l'aeroport del Prat estan descontents: la presència d'indigents que ocupen els seus espais i fins i tot els roben menjar i alcohol afecta els seus negocis. No es tracta d'una denúncia pública i col·lectiva, però si d'un malestar que expressen molts d'ells. Conviuen amb el seu lloc de feina amb les desenes de sense sostre que, des de sempre, usen les instal·lacions de l'aeroport per a refugiar-se. Molts d'ells roben a les tendes menjar i, en molts casos, també alcohol. La policia pot fer poc, perquè l'aeroport és un espai públic i els furts no són delicte. Mentrestant, de nit, la T-2 de nit s'omple de sense sostres i es buida de turistes.

La vella terminal s'ha buidat des de que es va obrir la nova T-1, i ara els pocs viatgers que hi passen les hores nocturnes esperant el seu vol han de conviure amb desenes d'indigents que dormen als bancs, a les terrasses dels establiments i fins i tot als passadissos de facturació. L'espai a on se senten millor refugiats els sense sostre és sota les escales mecàniques que menen al passadís elevat que connecta la terminal amb l'estació de rodalies de Renfe. En la vella i solitària terminal troben un refugi tranquil, especialment durant l'hivern.

Però els sense sostre ja han arribat també a la T-1. Alguns d'ells dormisquegen a la planta superior, de facturació. "No sé perquè, perquè la T-1 és més asèptica i menys acollidora", diu davant de dos d'aquests sense sostre que dormen a la T-1 una altra indigent, argentina.

"Aquesta és la primera imatge que dóna Barcelona als que hi arriben", lamenta en canvi un treballador del Caffè di Fiore. La botiga ocupa un gran espai privilegiats dins de la flamant T-1, enfront de la porta per on surten els viatgers que acaben d'aterrar a Barcelona, i els seus treballadors es queixen de que els indigents els roben el menjar i l'alcohol, i que això els ocasiona pèrdues importants.

Afegeixen que ni els Mossos d'Esquadra no els serveis de seguretat privats poden fer res, i es demanen si no es podria traslladar a aquestes persones a centres d'acollida a on els poguessin atendre treballadors socials i psicòlegs, enlloc de passar els seus dies a les terminals de l'aeroport.

Davant d'un altre Caffè di Fiore, a la T-2, l'anar i venir de viatgers és sensiblement menor. De dia encara hi passen bastants turistes. Però de nit no es veuen pràcticament viatgers en aquella terminal. Si que s'hi observen, en canvi, desenes de sense sostre.

"Són drogoaddictes, no afectats per la crisi", assegura Fernando Vallès, l'encarregat de l'establiment. I explica que la poca distància de l'aeroport amb el barri de Sant Cosme de El Prat de Llobregat, una zona a on la presència de drogues ha estat sempre alta, fa que molts drogodependents s'apropin a l'aeroport. "Hem perdut molts diners perquè ens roben, toquen el menjar o foragiten els clients", es queixa Vallès.

AENA assegura que els responsables de seguretat de l'aeroport miren de gestionar la presència dels sense sostre, que ja fan que la T-2 de nit s'assembli més un asil que a un aeroport i ja han arribat a la T-1. Però ha estat impossible contactar amb aquests responsables de seguretat per a que expliquessin exactament quines mesures han pres.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.