Quaranta-cinc gironins col·laboren amb el Servei Meteorològic de Catalunya
La Generalitat està refundant la potent xarxa d'observadors d'abans de la guerra, eliminada pel franquisme
El SMC ja fa temps que disposa de 165 estacions automàtiques repartides per tot el territori. Tot i que faciliten unes dades indispensables (temperatura, pluja, humitat relativa i força del vent, per exemple), aquestes instal·lacions no perceben meteors com ara la boira, el glaç, la neu o la pedra. «Estar informats d'això és molt important, posem per cas, per temes de mobilitat, i per això calia tenir uns observadors actius sobre el terreny», diu Antoni Gázquez, responsable de la XOM. Amb uns pocs mesos de vida, la XOM no ha partit de zero, sinó que ha tingut aquesta cinquantena de membres del servei d'avisos de neu, fundat el 2003. Amb l'ajuda de l'associació catalana d'observadors meteorològics s'ha anat bastint una estructura que, de fet, no és inèdita, ja que fins l'any 1939 va funcionar una xarxa amb més de 250 col·laboradors.
Dues modalitats
La XOM té dues menes de col·laboradors. D'una banda, hi ha els observadors, que han de servir dades numèriques i comentaris d'observacions a través d'una aplicació web. Com a mínim han de transferir dades un cop al dia, cap a les set del matí, tot i que n'hi ha que ho fan també al vespre. Els vigilants, en canvi, han d'avisar en temps real de les situacions de risc. Estan equipats amb una aplicació web i un telèfon mòbil d'última generació. Uns i altres hi col·laboren per afició, si tenim en compte que les compensacions econòmiques són modestes: 400 euros anuals per als observadors i 300, per als vigilants. De moment ja hi ha uns 120 col·laboradors arreu del país. A la demarcació de Girona són 45, dels quals 24 són observadors i 21, vigilants.
«M'agradaven les llevantades»
El col·laborador més veterà del SMC a Girona és un home de Cadaqués de 82 anys, l'Heribert Gispert, llibreter, carter i ferroviari jubilat. Explica que de petit es passava hores escoltant els homes grans del poble que interpretaven els signes del cel: les formes i els colors dels núvols, la direcció del vent... «Odiava la tramuntana perquè portava el fred, i en canvi m'agradaven molt les llevantades perquè eren tot un espectacle», recorda. Un bon dia, una gent del servei meteorològic espanyol –en aquells moments, adscrit al Ministeri de l'Aire– li van proposar que els passés dades de pluja. Ho va acceptar i li van proporcionar un pluviòmetre. Arran d'aquell fet (ara fa quaranta anys) ha anat omplint diàriament uns quaderns que han esdevingut una mena de llegenda pels del ram. Hi veiem, per exemple, aquell dia de tardor que a Cadaqués van caure més de 400 litres en 24 hores. Més endavant va anar equipant l'estació manual de casa seva, de la qual extreu les dades que transfereix al SMC. Ho fa per telèfon perquè diu que amb l'ordinador no se'n surt. Des de fa uns quants mesos té l'ajuda d'un jove col·laborador, l'Hugo Scoccia.
Tot un país mirant el cel
Catalunya té la fama de ser un dels països amb més afició a la meteorologia. «A nivell mundial s'hauria de comprovar, però a l'Estat espanyol segur que som els més nombrosos», diu Manel Dot, president de l'Associació Catalana d'Observadors Meteorològics (ACOM). Aquesta entitat és una mena de casa comuna dels catalans que miren el cel. Disposen d'un lloc web, editen una revista i organitzen activitats molt variades, principalment de tipus divulgatiu. Nascuda el 1995, l'ACOM té avui més de 500 socis de totes les edats, concentrats sobretot a les comarques de Barcelona, tot i que amb una bona representació gironina. Dot, electricista i funcionari de l'Ajuntament de Vic, explica que a l'ACOM hi ha des de científics fins a simples encuriosits pels fenòmens atmosfèrics, i que hi ha molta gent que té muntada una estació meteorològica a casa seva. Per què tanta afició, a Catalunya? «Probablement perquè som un país geogràficament molt variat, on es produeixen fenòmens de tota mena. Per tant, observar el temps resulta molt interessant», conclou el president de l'ACOM.
L'Estat no transfereix
El govern espanyol es resisteix a traspassar a Catalunya les seves estacions meteorològiques, que és el que vol la Generalitat. L'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) té a Catalunya una xarxa humana important: uns 250 col·laboradors que disposen d'aparells cedits per Madrid, però que no es poden fer servir per al SMC. Molts d'aquests col·laboradors s'han compromès a passar dades al SMC, però només poden enviar informacions que no s'hagin recollit amb aquell material. La intenció de l'agència catalana és anar dotant d'equips catalans aquells que s'integrin a la XOM. És una empresa feixuga, que requereix visitar-los un a un per convèncer-los que fitxin per a l'equip nacional.
