Societat

Els confins de la llengua (5): L'Alguer

El català de l’Alguer és una herència directa del domini de la corona catalanoaragonesa sobre la mar Mediterrània. Un vol diari entre Girona i l’Alguer hi ha incrementat el turisme provinent de Catalunya. Només la transmissió de pares a fills garantirà la supervivència de la llengua

La presència del fet català a l’Alguer és palpable a tot arreu, però molt especialment al sector turístic, que utilitza la llengua pròpia com a reclam singularitzador. Aquest fet, però, oculta una realitat lingüística menys optimista, ja que en els últims cinquanta anys el català s’ha convertit en llengua minoritària en aquesta ciutat. Luca Scala, lingüista i coordinador del Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori, considera que aquesta localitat enclavada a l’illa de Sardenya viu “una situació de substitució lingüística avançada”, ja que “tots els estímuls provinents dels grans mitjans de comunicació de masses són en italià”, tot i que recorda que “fins ben entrats els anys seixanta la gent que venia a l’Alguer s’incorporava a la llengua perquè gairebé tothom parlava alguerès”.

El trencament generacional que es va produir quan els algueresos van deixar de transmetre la llengua als seus fills va deixar tocada de mort la llengua, però el fet és que encara conserva certa vitalitat gràcies als “milers de persones que la parlen diàriament”, segons apunta el lingüista Francesc Ballone. El català, a més de tenir presència en retolacions i senyalitzacions, és viu en molts dels barris –no precisament al centre històric, principal reclam turístic– i també és present en alguns mitjans de comunicació, com Catalan TV, que emet programació bilingüe en català –aquí preferiblement anomenat alguerès o català de l’Alguer– i italià.

Elisabetta Dettori és la presentadora de l’informatiu en català d’aquesta cadena, un espai televisiu que ha fet una gran tasca pel que fa a la millora de la percepció social de la llengua: “Quan vaig començar a fer aquest telenoticiari –apunta la presentadora–, la gent se’n reia perquè estava acostumada a entendre l’alguerès només com a llengua de carrer i veure’m parlar de manera formal els feia riure”. Aquesta primera impressió, afegeix Dettori, ha donat pas a “un nou interès per la llengua”.

Una de les claus per assegurar la supervivència del català és aconseguir que sigui una llengua necessària, i el fet és que el sector turístic, potenciat pel vol diari que enllaça Girona amb l’Alguer i que ha fet augmentar significativament la presència de catalans a la ciutat, s’ha convertit en una sortida professional per als joves algueresoparlants. Però en tot cas, per als parlants d’alguerès de totes les edats el que és clar és que només la transmissió als més petits garantirà el futur del català en una illa, Sardenya, on el sard viu també una situació de minorització davant l’omnipresència de la llengua de l’Estat, l’italià.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.