Societat
"El Vicente era capaç de crear líders de futur"
"L'Índia és gran, els problemes són grans i calen grans solucions". "Farem equips per evitar els abusos a les dones". "Hem de complir els somnis del Vicente"
Anna Ferrer ha viscut i treballat quaranta anys al costat de Vicente Ferrer. Assegura que tot el que va aprendre li servirà ara per tirar endavant la Fundació a l'Índia. Entre els projectes, ampliar les accions d'Anantapur a Kurnool, el districte del costat.
Vostè va dir dimecres, al funeral que es va celebrar a Santa Maria del Mar, que estava segura que Vicente Ferrer no té cap interès a descansar en pau i que ja es deu estar buscant feina...
El Vicente mai volia descansar, sempre treballava, xerrava o, si era a casa, llegia. Tothom que el va conèixer sap que és impossible que ara estigui aturat, segur que ja està ocupat. Deu ser al cel i vigila al seu voltant per veure com pot millorar la vida de la gent
¿Està preparada per agafar el seu relleu al capdavant de la Fundació?
Sens dubte. Viure quaranta anys amb una persona com ell t'ensenya molt. Quan ens vam casar, ell en tenia 50 i jo 23. No pensava que estaríem junts tant de temps. Ens va ensenyar a ser forts, a anar endavant amb l'organització per ajudar molta gent. El Vicente tenia la capacitat de crear líders de futur, i el seu llegat seguirà endavant. L'Índia és gran, els problemes són grans i necessiten grans solucions, deia. Hem d'arribar a les famílies que pateixen i donar-los una vida millor.
Però ell tenia un gran carisma. Serà complicat de substituir, suposo.
Ara tenim el carinyo de milers de persones i el respecte i l'admiració per la feina que fem. Hem de guardar-ho i cuidar-ho, perquè és molt important. Perquè la gent ens ajudi hem de tenir bons projectes i arribar a la gent... El més important és que continuem fent bona feina a Anantapur: sabem quines són les necessitats i les hem de cobrir, hem de treballar amb ells perquè puguin millorar la seva vida.
¿Vicente Ferrer era dels que treballen sense pressa, però sense pausa?
Era un home non stop, perquè sempre anava un pas endavant. Sempre tenia uns objectius per solucionar uns problemes, per millorar la vida de les famílies..., de mica en mica, pas a pas, sense parar mai.
Triï una de les coses que va aprendre dels quaranta anys al seu costat.
Si les nostres famílies tenen una necessitat, encara que sigui una qüestió molt complicada, podem fer-hi alguna cosa. Som capaços de fer que el que sembla impossible sigui possible. Així és com treballem, des de la confiança.
Suposo que són moltes les assignatures pendents a Anantapur, però vostè en té una d'especial, que és acabar amb els maltractaments que pateixen les dones.
Hem treballat molt per les dones, però la qüestió dels maltractaments és molt complicada. Ja fa uns anys, quan sabem que una noia o dona pateix abusos a casa, cridem el marit o l'oncle o qui sigui i parlem amb ell. Si anem a la policia, les dones tancaran les portes de casa seva i no hi podrem accedir. Per això, ho fem parlant directament amb ell. Quan sap que sabem què passa se n'avergonyeix. De mica en mica, agafen por i deixen de fer-ho. Evidentment, no ho aconseguim en tots els casos, però en molts sí. És el que podem fer fins ara.
Ja té un projecte per anar més enllà?
Necessitem una unitat especial per abordar aquests problemes. De moment, ho fem a dins del sector de desenvolupament de les dones, però hi ha moltes altres feines, i per aconseguir acabar amb els abusos i maltractaments necessitem uns equips específics que hi treballin de ple.
Quin record s'endú de la cerimònia de dimecres a Santa Maria del Mar?
Va ser molt bonic, em va impactar molt veure tanta gent i l'amor i el respecte que tenen pel Vicente. És el resultat d'una vida dedicada als altres.
Hi ha hagut polèmica perquè hi ha qui creu que el govern català no va estar ben representat als funerals d'Anantapur. Què en pensa?
Hem estat al Parlament i hem conegut el govern. Volen concedir al Vicente un dels premis més importants de Catalunya. Estic convençuda que el Vicente viu en els cors dels catalans. En això de la política a vegades hi ha problemes perquè els missatges no arriben quan haurien d'arribar, però no cal donar-hi més voltes. És més important que donin suport a les nostres accions.
Com veu la possibilitat que la Fundació rebi el premi Nobel de la pau?
És important per a la Fundació arribar a més gent per anar endavant amb els somnis del Vicente.
Creu que s'aconseguirà?
Sí.
Vostè va dir dimecres, al funeral que es va celebrar a Santa Maria del Mar, que estava segura que Vicente Ferrer no té cap interès a descansar en pau i que ja es deu estar buscant feina...
El Vicente mai volia descansar, sempre treballava, xerrava o, si era a casa, llegia. Tothom que el va conèixer sap que és impossible que ara estigui aturat, segur que ja està ocupat. Deu ser al cel i vigila al seu voltant per veure com pot millorar la vida de la gent
¿Està preparada per agafar el seu relleu al capdavant de la Fundació?
Sens dubte. Viure quaranta anys amb una persona com ell t'ensenya molt. Quan ens vam casar, ell en tenia 50 i jo 23. No pensava que estaríem junts tant de temps. Ens va ensenyar a ser forts, a anar endavant amb l'organització per ajudar molta gent. El Vicente tenia la capacitat de crear líders de futur, i el seu llegat seguirà endavant. L'Índia és gran, els problemes són grans i necessiten grans solucions, deia. Hem d'arribar a les famílies que pateixen i donar-los una vida millor.
Però ell tenia un gran carisma. Serà complicat de substituir, suposo.
Ara tenim el carinyo de milers de persones i el respecte i l'admiració per la feina que fem. Hem de guardar-ho i cuidar-ho, perquè és molt important. Perquè la gent ens ajudi hem de tenir bons projectes i arribar a la gent... El més important és que continuem fent bona feina a Anantapur: sabem quines són les necessitats i les hem de cobrir, hem de treballar amb ells perquè puguin millorar la seva vida.
¿Vicente Ferrer era dels que treballen sense pressa, però sense pausa?
Era un home non stop, perquè sempre anava un pas endavant. Sempre tenia uns objectius per solucionar uns problemes, per millorar la vida de les famílies..., de mica en mica, pas a pas, sense parar mai.
Triï una de les coses que va aprendre dels quaranta anys al seu costat.
Si les nostres famílies tenen una necessitat, encara que sigui una qüestió molt complicada, podem fer-hi alguna cosa. Som capaços de fer que el que sembla impossible sigui possible. Així és com treballem, des de la confiança.
Suposo que són moltes les assignatures pendents a Anantapur, però vostè en té una d'especial, que és acabar amb els maltractaments que pateixen les dones.
Hem treballat molt per les dones, però la qüestió dels maltractaments és molt complicada. Ja fa uns anys, quan sabem que una noia o dona pateix abusos a casa, cridem el marit o l'oncle o qui sigui i parlem amb ell. Si anem a la policia, les dones tancaran les portes de casa seva i no hi podrem accedir. Per això, ho fem parlant directament amb ell. Quan sap que sabem què passa se n'avergonyeix. De mica en mica, agafen por i deixen de fer-ho. Evidentment, no ho aconseguim en tots els casos, però en molts sí. És el que podem fer fins ara.
Ja té un projecte per anar més enllà?
Necessitem una unitat especial per abordar aquests problemes. De moment, ho fem a dins del sector de desenvolupament de les dones, però hi ha moltes altres feines, i per aconseguir acabar amb els abusos i maltractaments necessitem uns equips específics que hi treballin de ple.
Quin record s'endú de la cerimònia de dimecres a Santa Maria del Mar?
Va ser molt bonic, em va impactar molt veure tanta gent i l'amor i el respecte que tenen pel Vicente. És el resultat d'una vida dedicada als altres.
Hi ha hagut polèmica perquè hi ha qui creu que el govern català no va estar ben representat als funerals d'Anantapur. Què en pensa?
Hem estat al Parlament i hem conegut el govern. Volen concedir al Vicente un dels premis més importants de Catalunya. Estic convençuda que el Vicente viu en els cors dels catalans. En això de la política a vegades hi ha problemes perquè els missatges no arriben quan haurien d'arribar, però no cal donar-hi més voltes. És més important que donin suport a les nostres accions.
Com veu la possibilitat que la Fundació rebi el premi Nobel de la pau?
És important per a la Fundació arribar a més gent per anar endavant amb els somnis del Vicente.
Creu que s'aconseguirà?
Sí.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.