Zapatero atura la distribució de la teleassistència als avis

La teleassistència, un aparell electrònic que permet comunicar-se amb el servei d’emergències d’una manera molt senzilla a qualsevol hora del dia i que facilita l’autonomia de les persones grans que viuen soles, és una de les apostes bàsiques dels serveis socials a Barcelona, però el ritme d’instal·lacions noves s’ha hagut de reduir per qüestions pressupostàries. El fet és que l’Ajuntament està a l’espera que arribi el milió d’euros que ha de traspassar el govern espanyol i que ara fa el ronsa.

“No aturem la instal·lació d’aparells de teleassistència, però sí que hem d’aplicar una jerarquia molt estricta de prioritats mentre l’Estat no compleixi el compromís de fer-nos arribar els diners”, explica el segon tinent d’alcalde, Ricard Gomà. L’aposta era clara: s’estaven instal·lant un miler d’aparells al mes, però Gomà indica que ara es tracta de tenir en compte qui els necessita amb més urgència per no esgotar del tot el pressupost abans de finals d’any.

El conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i el ministeri de Sanitat i Polítiques Socials, que ara encapçala Trinidad Jiménez, marca que la ciutat hi inverteix 3,5 milions i el ministeri 3. Inclou, però, el compromís que el govern espanyol ampliarà el conveni al llarg del 2009 amb un milió més, que és el que no arriba i que trastoca els plans d’expansió del servei.

El 2004 hi havia a Barcelona 4.000 aparells de teleassistència i ara se superen els 42.000. L’objectiu és tancar l’any amb gairebé 50.000.