Societat
Consum de droga a l'aire lliure als carrers de Barcelona
Cap treva al Raval: a la prostitució s'hi afegeix la degradació dels toxicòmans
El Raval és un barri sense treva. Al greu problema de la prostitució al carrer, els veïns han de patir la degradació de tenir toxicòmans punxant-s’hi a la vista de tothom i nombroses xeringues usades tirades per terra. Fins a quaranta se’n retiren a diari al voltant del carrer Robadors, segons les dades dels educadors del centre Àmbit Prevenció, que depèn de l’Ajuntament de Barcelona. Un dels punts més problemàtics és la plaça on hi ha l’Escola Massana, els Jardins de Rubió i Lluch.
El centre, que no és una narcosala sinó que treballa la prevenció, funciona des de fa setze anys, però s’hi ha tancat l’accés als toxicòmans. Ja no ofereix, per exemple, el servei Calor i Cafè. El centre va deixar de funcionar de cara al públic a començaments d’estiu, que és el període que s’hi atén més gent que ve de fora.
La decisió de tancar el centre es va prendre per les nombroses queixes que l’Ajuntament rep dels veïns, que consideren excessiu que funcioni el centre i les dues narcosales, la del Baluard i la de la Creu Roja. Amb tot, la gent que hi treballa afirma que el tancament només agreuja el problema perquè, a més de donar xeringues noves, de fer controls sanitaris i de facilitar la targeta sanitària, “parlem i passem una estona amb ells i sobretot els demanem que vagin a punxar-se en una narcosala i no al carrer, on creen un problema sanitari”, explica un educador del centre Àmbit Prevenció del carrer Robadors, que depèn de l’Agència de Salut Pública de l’Ajuntament.
Durant aquest estiu la tasca dels educadors s’ha reduït a recollir les xeringues que troben tirades per terra i a intercanviar-ne amb els toxicòmans d’utilitzades per d’altres de noves per evitar contagis, especialment d’hepatitis i de sida.
Tot i la feina de conscienciació i de control que han fet tots aquest anys, no n’hi ha hagut prou. “Encara recollim moltes xeringues utilitzades del carrer: unes quaranta, si comptem les que es troben durant els tres torns ”, assegura un educador consultat per l’AVUI.
Els veïns, per la seva part, estan farts de la situació que pateixen cada dia. “La degradació no es pot suportar i és un greu problema d’higiene pública, tant per als infants com per a la gent gran”, afirma un veí del carrer de Sant Pau. “Sabem que no és un problema nou, però volem que s’hi trobi una solució, perquè ningú vol ni li agrada viure en un entorn degradat”, reclama.
Els veïns demanen que cada districte tingui la seva narcosala per evitar la concentració de toxicòmans a Ciutat Vella, com passa actualment. Barcelona en té cinc: una situada al costat de l’Hospital de la Vall d’Hebron, una altra a la Mina, el bus de la Zona Franca, la del Baluard a Drassanes, i la sala de venopunció de la Creu Roja del Raval.
El centre, que no és una narcosala sinó que treballa la prevenció, funciona des de fa setze anys, però s’hi ha tancat l’accés als toxicòmans. Ja no ofereix, per exemple, el servei Calor i Cafè. El centre va deixar de funcionar de cara al públic a començaments d’estiu, que és el període que s’hi atén més gent que ve de fora.
La decisió de tancar el centre es va prendre per les nombroses queixes que l’Ajuntament rep dels veïns, que consideren excessiu que funcioni el centre i les dues narcosales, la del Baluard i la de la Creu Roja. Amb tot, la gent que hi treballa afirma que el tancament només agreuja el problema perquè, a més de donar xeringues noves, de fer controls sanitaris i de facilitar la targeta sanitària, “parlem i passem una estona amb ells i sobretot els demanem que vagin a punxar-se en una narcosala i no al carrer, on creen un problema sanitari”, explica un educador del centre Àmbit Prevenció del carrer Robadors, que depèn de l’Agència de Salut Pública de l’Ajuntament.
Durant aquest estiu la tasca dels educadors s’ha reduït a recollir les xeringues que troben tirades per terra i a intercanviar-ne amb els toxicòmans d’utilitzades per d’altres de noves per evitar contagis, especialment d’hepatitis i de sida.
Tot i la feina de conscienciació i de control que han fet tots aquest anys, no n’hi ha hagut prou. “Encara recollim moltes xeringues utilitzades del carrer: unes quaranta, si comptem les que es troben durant els tres torns ”, assegura un educador consultat per l’AVUI.
Els veïns, per la seva part, estan farts de la situació que pateixen cada dia. “La degradació no es pot suportar i és un greu problema d’higiene pública, tant per als infants com per a la gent gran”, afirma un veí del carrer de Sant Pau. “Sabem que no és un problema nou, però volem que s’hi trobi una solució, perquè ningú vol ni li agrada viure en un entorn degradat”, reclama.
Els veïns demanen que cada districte tingui la seva narcosala per evitar la concentració de toxicòmans a Ciutat Vella, com passa actualment. Barcelona en té cinc: una situada al costat de l’Hospital de la Vall d’Hebron, una altra a la Mina, el bus de la Zona Franca, la del Baluard a Drassanes, i la sala de venopunció de la Creu Roja del Raval.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.