Entrevista a Xavier Millet: “Dol molt que ara a tots els Millet ens diguin ‹bitllet›”

Per primer cop des que va saltar l’escàndol de l’espoli del Palau de la Música un Millet surt a donar la cara de forma pública. Xavier, el segon de cinc germans dels Millet Tusell, ha volgut parlar per defensar el bon nom de la família i deixar, d’una vegada per totes fora del cistell, la poma podrida, el quart germà.

L’opinió pública clama perquè el jutge tanqui el seu germà a la presó sense més demora. ¿Ho compartiu?
No comparteixo gens aquesta opinió perquè naturalment és el meu germà i veure’l a la presó no és una cosa que em vingui de gust, una altra cosa és quan hi hagi una sentència. Estem parlant de presó preventiva i crec que ara no podria donar-se cap dels supòsits que la justifiquen. També cal veure fins a quin punt tot aquest rebombori és efectivament espectacular o si està motivat per determinat tipus d’interessos que també crec que hi són. Tot això no treu que el que ha fet és inacceptable, inadmissible.

En confessar que s’ha embutxacat molts diners la gent ja l’ha condemnat i és per això que no entén que no se’l tanqui de seguida.
¿Quan es tanca algú a la presó per què és, per castigar o per regenerar-lo? Quan jo estudiava dret penal, ja fa molts anys, em deien que es tancava la gent a la presó per regenerar. En aquest cas, una persona que ha reconegut tot el que ha fet em sembla molt bé que pagui el que hagi de pagar, però de què li serveix a la societat castigar-lo?

El seu germà ja va estar en presó preventiva pel cas Renta Catalana...
Sí, molt poc temps.

El cas ha provocat molts damnificats; el Palau, l’Orfeó, la mateixa societat catalana, però la família Millet també n’és víctima...
Evident. S’ha carregat el nom Millet completament. Hi ha Millets que han fet coses ben fetes, però ara l’únic que destaca és el mal que ell ha causat. La generació d’ara, la que surt de l’avi, del seu i el meu, en som més d’un centenar que portem aquest nom, però només n’hi ha un que ha delinquit.

Penseu també en el vostre pare i en el mal que això fa al seu llegat?
Sí. A més, en Fèlix Millet era el meu pare, ell es diu Fèlix Maria i així figura a la partida de naixement. Després es va canviar el DNI, però en Fèlix Millet Maristany és el pare, en Fèlix Maria Millet Tusell és ell, té un fill que és diu Fèlix Millet Vallès i un nebot, Fèlix Millet Pujol, que viu a Madrid i té molts problemes, pobre, i ara fins i tot es vol canviar el nom. En Fèlix Maria es va canviar el nom per posar-se tot el prestigi i honor que tenia el pare. I això els germans ho respectem si no embruta el nom, però si el taca com ha fet no ho acceptem de cap de les maneres.

Us noto molt dolgut...
Que parlin d’en Fèlix Maria Millet com el que sigui, no tinc res a dir-hi, callo i ho accepto. Ara, que d’aquí resulti que tots els Millet ara siguem bitllets i que als néts a l’escola els hi diuen allò i allò altre, dol molt.

Amb ell hi heu parlat?
No.

¿I no teniu ganes de preguntar-li per què ha fet tot això?
No, perquè jo ja ho sé. Tota la gent afí a mi saben el que penso del meu germà. Sóc el primer a reconèixer que és una persona que està malalta.

¿I amb la resta de germans n’heu parlat? Com han reaccionat?
De forma diferent. El gran, que està molt fotut físicament, també ho veia a venir. De les germanes, la petita és la més afectada, perquè estava molt unida a en Fèlix Maria. I teniu una explicació? És evident que ha fet mal al Palau de la Música i que també ha fet mal a Catalunya. Però la seva finalitat no és fer mal al Palau ni al país, sinó aprofitar-se’n en benefici de la seva persona, per satisfer el seu ego.

Què es pot fer per restituir el nom de la família Millet?
Insisteixo que el que és greu és que cada dia es diuen inexactituds que no saps on porten i que afecten els altres familiars. Em sap molt greu, per exemple, que es digui que el meu pare va ser franquista. Cal que ell pagui pel mal fet i la resta intentar-la oblidar com més aviat millor.