Societat

El pillatge per sobreviure s’estén i atia el caos a Haití

Obama, Bush i Clinton lideren la solidaritat sense precedents dels EUA. La inseguretat complica el repartiment humanitari. Els morts, per milers. Els rescats són molt lents

L’horror continua a Haití. Ni l’arribada d’ajut humanitari va poder aturar ahir la caiguda lliure per als supervivents del terratrèmol, ja que el pillatge i la violència per sobreviure comencen a generalitzar-se. Els ciutadans assalten els supermercats i magatzems d’aliments i aigua, mentre l’ajut que no para d’arribar a l’aeroport de Port-au-Prince es distribueix de forma desigual, però sobretot per als barris que encara disposen d’algun accés viari. Els helicòpters dels EUA duen l’ajut més lluny, però no s’arrisquen a repartir-lo a terra.

Milers de persones s’amunteguen en 40 campaments als afores de la ciutat, mentre d’altres sortegen cadàvers pel carrer cercant aliments. Un milió i mig de persones han perdut casa seva.

L’arribada dels primers marines dels Estats Units intentarà, aquest cap de setmana, restablir un cert ordre en un país que ja era tutelat per les Nacions Unides, i on la seguretat és ara molt precària. I és que els EUA s’han convertit en el primer valedor de la solidaritat internacional. En un compromís sense precedents en la història, el president Barack Obama i els seus antecessors, Bill Clinton i George Bush, va segellar ahir l’entesa nord-americana per a la reconstrucció, “que durarà mesos o anys”, preveu Obama.

El pillatge converteix en perillosa la presència de cooperants pel carrer, sense la protecció d’algun soldat. “I encara més si s’està oferint ajut humanitari”, explicava ahir una cooperant espanyola. “La desesperació dels afectats obliga a repartir l’ajut amb escorta”, admetia el president René Préval.

En mig de tanta desolació, una rèplica de 4,5 graus va sacsejar ahir tot el país. Tot i que s’esperava, l’ensurt va fer tornar la por i va aturar les tasques de desenrunament. Els equips locals i els internacionals han recomptat ja 50.000 cadàvers, mentre s’esgoten les possibilitats de trobar supervivents després de cinc dies sota la runa. Especialment significatiu resulta el cas del centre comercial més gran de la capital, ensorrat dimarts, però des d’on continuen arribant missatges per SMS de persones atrapades vives a l’interior. Però quasi cap equip de bombers pot posar en marxa les grues hidràuliques per desenrunar, ja que no poden arribar gaire més enllà d’una desena de quilòmetres al voltant de l’aeroport. Per això treuen la runa a mà.

Les autoritats locals preveuen que el balanç mortal podria arribar a les 200.000 persones. La majoria de cadàvers s’enterren en fosses comunes al costat mateix de les muntanyes de runa, que s’aprofiten per cobrir-les.
Els hospitals treballen en condicions precàries i la població comença l’èxode a peu cap a la República Dominicana. L’arribada de refugiats ja està col·lapsant la frontera amb el país veí. El cap de Metges Sense Fronteres a Haití resumeix la situació: “Està tot farcit de cadàvers, no es pot circular, falta menjar... un paisatge apocalíptic”.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.