"Els segrestadors dels tres cooperants només volen diners"

Fa 40 anys que Eugenio Bacaicoa dedica la seva vida a aixecar l'Àfrica. Ha treballat durant dècades a Burkina Faso i a Mauritània, on han segrestat els tres catalans. És portaveu dels missioners de l'ordre dels Pares Blancs.

Cada cop pren més cos la tesi que els cooperants catalans haurien estat segrestats per lladres subcontractats per Al-Qaida?
És gairebé segura. El Sàhara abans era un lloc de pau però, a poc a poc, homes del desert com els tuareg han volgut manar en aquesta zona. D'altra banda, Al-Qaida busca tenir influència al territori. La xarxa de Bin Laden s'ha adonat que l'Àfrica no li pertany sinó que és dels africans i intenta imposar-se als països subsaharians. Per a aquesta xarxa, la ideologia és molt important però ho és més la pela. I per poder viure-hi han de segrestar persones a canvi d'una retribució. Els cooperants catalans, que simplement passaven per allà, eren la presa ideal.

És atípic que s'hagi posat com a condició l'alliberament de presos islamistes.
No, però això és una tapadora per dir que es necessita posar un argument polític o sociològic per donar-hi valor. Però és tot mentida. Ells volen diners i, segons sembla, els terroristes han acceptat rebaixar el pagament del rescat a 5 milions de dòlars. Al principi en volien de 8 a 10.

¿Els segrestos o els assalts a vaixells provoquen que menys gent vagi a l'Àfrica a dur-hi ajuda humanitària pel risc que suposa?
Els missioners i els cooperants hem tingut sempre una gran consideració dels governs i la població local. És cert que el terrorisme internacional està impactant cada cop més en l'Àfrica, però la major part de cooperants hi tornaran, perquè no han de tenir por, encara que han de prendre més precaucions, com ara no tornar mai al país creuant tot el desert.

Des que viu a l'Àfrica, ¿ha vist com s'incrementaven els segrestos d'occidentals o és un fet recent?
És un fet d'aquests últims anys. Mai abans s'havia produït aquest fenomen. Però no s'ha de tenir por perquè el que ha passat són casos puntuals.

A l'Àfrica, a més de terrorisme també hi ha fam, però segons vostè el gran problema és la corrupció.
L'Àfrica és pobra perquè la riquesa està en mans de gent corrupta d'allà i d'aquí, el Primer Món. Al Txad el 1992 va començar l'explotació petrolífera i es va arribar a l'acord, que va comptar amb el vistiplau del banc mundial, que el 87,5% dels beneficis que en sortissin serien per a les empreses i el 12,5% per a l'Àfrica. Però amb aquest 12,5% el govern moltes vegades ha comprat armes i els parlamentaris s'han apujat el sou.

Per tant, amb l'ajuda internacional és molt difícil aixecar el país.
Avui estem vivint en el túnel i amb els meus 68 anys no veuré la llum a l'altre costat.

La cúpula de l'Església valora prou la seva tasca?
No compartim les mateixes aspiracions ni preocupacions però l'Església ens dóna ple suport. Potser el que ha passat és que el Concili Vaticà II no s'ha dut a la pràctica i com que no s'ha fet el que havia de servir perquè l'Església s'obrís al món, encara s'ha tancat més. I la separació entre la realitat del món i la de l'Església és cada cop més gran.