Millet donava cada mes a les filles un sobre de diner negre

La setmanada ha estat i és encara una tradició arreladíssima en moltes famílies catalanes. Cada final de mes els fills reben dels pares un sobret amb algun diner en efectiu per gastar i, també, esclar, per aprendre a administrar. Fèlix Millet havia fet d’aquest costum una norma d’ús a casa seva i així, cada final de mes, ordenava a les seves secretàries que tenia a disposició al Palau de la Música que preparessin un sobre amb diners per entregar a les filles, tot i tractar-se de persones ja en edat adulta, i almenys una d’elles, Clara, tenir un contracte en vigor amb el Palau pel qual cobrava quasi 6.000 euros bruts al mes.

Els sobres amb diners no eren només per a les filles, sinó que també n’hi havia per al personal que Millet tenia al seu domicili particular de l’Ametlla del Vallès. La preparació d’aquestes setmanades és un dels fets que ahir es van posar de manifest en el judici celebrat al jutjat social 32 de Barcelona per l’acomiadament d’Elisabet Barberà, secretària personal de Millet durant trenta anys. Barberà ha demandat el Palau per acomiadament improcedent i reclama una indemnització de 150.000 euros. Barberà considera que se l’ha represaliat pel seu vincle amb l’expresident i treu importància al fet que ella va ser sòcia fundadora d’una empresa utilitzada després per Millet per desviar-hi diners, i que tenia la clau d’una caixa forta del mateix Millet a Caixa Catalunya .

Tant Barberà com les altres dues secretàries que treballaven a les ordres de Millet van relatar com el president els encarregava infinitat de tasques que no tenien res a veure amb l’activitat de la institució cultural i sí amb els seus negocis privats. Les secretàries van explicar que moltes vegades havien de fer gestions relacionades amb el càrrec de Millet al Barça o a l’Agrupació Mútua o al Liceu.

Una de les administratives era l’encarregada de seguir els moviments dels comptes bancaris personals de Millet, a qui mantenia al corrent del seu estat i possibles descoberts. Aquesta mateixa secretària va explicar que Millet li encarregava sovint “la compra de DVDs o col·leccions de monedes que veia anunciades al diari i que després s’emportava a casa”. Una companya seva va relatar que moltes vegades justificaven amb un simple “desespes divereses” les quanitat gastades per Millet quan la comptabilitat del Palau volia passar comptes.

Sense ordinador
També era feina de la secretària Barberà anar a cobrar talons en efectiu. Ho feia amb bitllets grans que després, quan s’acostava la fi de mes, feia convertir en bitllets petits. Amb aquesta moneda es complementaven els sobres per a les filles i el personal de servei, van explicar ahir. Quan Barberà anava a cobrar aquests talons es feia acompanyar d’un ordenança, com a prevenció a causa de les elevades quantitats que traginava pel carrer .

Aquest mateix ordenança va reconèixer ahir haver gestionat la compra d’un quilo d’or en lingots a instàncies del mateix Fèlix Millet. Aquest empleat també era l’encarregat d’acudir als bancs per canviar els bitllets grans amb moneda fraccionària.

Tantes gestions ordenava Millet que en l’ordinador de Barberà s’hi han trobat fins a 1.200 arxius relacionats amb accions de caràcter privat de l’expresident. Millet no tenia ni feia servir ordinador i, per tant, tota la seva activitat quedava reflectida en els de les secretàries.