Dídac Ramírez: “Un rector ha de prendre decisions”

Ha estat una sorpresa que dimitissin quasi en bloc quatre vicerectors?
Ha estat una sorpresa pel moment en què s’ha produït. Tampoc no vull amagar que m’ha causat cert pesar, perquè eren persones en què havia dipositat la meva confiança tant en el terreny personal com en el professional. No obstant, insisteixo en el meu respecte absolut a les decisions que s’han pres.

Es penedeix d’alguna cosa?
No vull entrar a discutir els arguments que han motivat aquestes renúncies, però crec sincerament que la meva actuació ha estat la correcta. No en tinc cap dubte.

Què hi ha al darrere d’aquestes renúncies?
Penso que es confon el fet d’escoltar amb la necessitat de prendre decisions. Jo escolto tothom, però sempre he defensat que calia un rectorat fort, i això implica que de vegades el rector ha de prendre decisions que no agraden a tothom. No tot és negociable. Si la universitat vol avançar, no pot estar subjecta al pacte continu. I un rector ha de saber prendre decisions.

Cal canviar el model de governança de les universitats?
Cal que la universitat deixi enrere models de governança que la paralitzen. Cal que es produeixi un canvi cultural, tant a nivell extern com intern, i no sempre és fàcil. Però tenim la voluntat de mirar endavant: estic molt satisfet d’aquest primer any de mandat i penso seguir treballant amb la mateixa il·lusió.

Com repercutiran en la institució els canvis en l’equip de govern?
Crec que l’equip guanyarà en cohesió. Sempre he defensat que les crisis s’han de viure com una oportunitat i els càrrecs vacants els assumeixen persones de molta vàlua professional i amb experiència, la majoria dels quals ja formaven part de l’equip de govern. Si s’ha de notar algun canvi, serà per millorar.