La consulta de la Diagonal: molts dubtes a vuit dies vista

Quaranta-cinc dies han passat des que l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va presentar solemnement les dues opcions A i B, bulevard o rambla, que l’Ajuntament sotmetrà a una votació popular insòlita a la ciutat entre el 10 i el 15 de maig en un desplegament d’urnes en 108 espais, a més d’internet (fins al 16 de maig a les dues de la tarda). L’opció C, deixar l’avinguda tal com està, també figurarà a les paperetes però no s’ha vist a cap banderola ni a la carpa dels Jardinets de Gràcia, on una mostra explica al detall la reforma.

Quan falten només vuit dies perquè s’iniciï la consulta, molt poca gent no ha estat bombardejada per un debat que els veïns van iniciar amb una proposta liderada per la plataforma Diagonal per a Tothom, la qual curiosament era menys atrevida en la reducció del trànsit privat de pas que la que va acabar presentant l’Ajuntament.

Diagonal per a Tothom presentava dos carrils reservats al trànsit privat per banda, mentre que l’opció A municipal només preveu un carril de servei veïnal a velocitat màxima de 30 quilòmetres per hora, i l’opció B preveu un carril de trànsit privat per banda. Al debat amb propostes no hi han faltat altres entitats com Amics de la Ciutat o Defensem la Diagonal.

L’Ajuntament, per la seva banda, ha combinat les sessions específiques per als mitjans de comunicació sobre el futur de l’arbrat o del tramvia amb xerrades sectorials de l’alcalde i d’altres responsables municipals per tranquil·litzar empresaris, comerciants, arquitectes i urbanistes.

Però els dubtes, malgrat tot, no han desaparegut, i el futur de la Diagonal, amb tramvia o sense, amb cotxes o sense, es manté incert. El projecte executiu, que no estarà enllestit fins al juny de 2011, quan ja s’hagi iniciat un nou mandat municipal, amb aquest alcalde o un altre, haurà de donar respostes en funció d’una consulta que no aclareix els principals problemes actuals de la Diagonal.

Ningú ho havia fet fins ara en un debat interessat, però ja ha aparegut un estudi exhaustiu sobre aquests problemes. L’informe, al qual ha tingut accés l’AVUI, ha estat elaborat per Jordi Llobell, veí de la Diagonal des de fa 30 anys que ha aprofitat el projecte final de carrera a l’Escola Tècnica d’Arquitectura de Barcelona per aprofundir en aquests dubtes.

A la vista de qualsevol
L’estructura de l’estudi fa una anàlisi de l’estat actual de la Diagonal i es detallen les vicissituds que qualsevol conductor de cotxe, moto o bicicleta, a banda dels vianants, pot haver detectat en un pas continuat per l’avinguda. Per exemple, que els girs a la dreta per accedir a l’Eixample no estan permesos i es deriven a les rotondes, on hi ha conflictes entre vehicles pel creuament de direccionalitats i es talla el flux de la circulació. O que la dificultat de sortida de la plataforma central també es dóna d’entrada, com passa amb els vehicles que intenten accedir des de Còrsega a passeig de Gràcia-Diagonal per la línia contínua que hi ha.

En aquest encreuament, que l’Ajuntament preveu eliminar obrint la part de vianants de Còrsega i fent passar el trànsit de baixada per la banda muntanya del monument, té lloc una de les trampes que es fan quan no hi ha agents de la Guàrdia Urbana vigilant. Una altra trampa clàssica és el gir de Diagonal, quan es va en sentit Llobregat, cap a Balmes, que només està autoritzat per a taxis.

Una altra raó d’una reforma que ningú nega és l’escassetat de transport públic subterrani longitudinal (la línia 3 fa una volta tremenda i els autobusos no superen els 10 quilòmetres per hora), a causa del pas transversal de dues línies de metro, una línia de FGC i el col·lector del passeig de Sant Joan. Aquesta és una de les grans raons de l’Ajuntament a favor del tramvia.

Els laterals, que l’opció A elimina i que la B reconverteix, també han estat un problema endèmic, perquè, com apunta l’estudi, són massa justos per encabir, per exemple, un autobús i un turisme, o l’accés a Via Augusta, que només és possible des del lateral a partir de passeig de Gràcia i sovint es col·lapsa. Les voreres que toquen a les façanes entre passeig de Sant Joan i passeig de Gràcia, com la de la Casa de les Punxes, com recorda l’alcalde, són més estretes que en la resta de l’avinguda.

Vistos els problemes, l’estudi apunta que l’opció A (transport públic per la calçada central) és una proposta “aparentment atractiva, sobretot per als responsables dels comerços”, però adverteix que els carrils 30 “podrien entrar en contradicció amb el passeig tranquil dels vianants” i “podrien ocasionar conflictes” amb els ciclistes. L’opció B (rambla i tres carrils per banda, un dels quals per a privats) és “més equilibrada”, però subratlla la inexistència d’un carril per a càrrega i descàrrega. L’opció B també mereix, a l’estudi, el dubte de la repercussió que tindrà per al desallotjament de gent dels tramvies el pas d’un carril bici vinculat a només una banda de l’avinguda. Tampoc desmereix Llobell algunes de les bones pràctiques que s’han fet en els trams de la Diagonal entre Marina i Glòries o entre Glòries i el Fòrum.

La conclusió de l’informe és dura: “Cap de les dues opcions presentades per l’administració són adequades per dur a terme una reforma amb garanties de qualitat i futur, i generen massa dubtes en la solució d’aspectes importants, com els efectes col·laterals a l’Eixample”.

La recta final del debat ha començat i les tres opcions tenen possibilitats quan el principal dubte és si la consulta té prou ganxo per arrencar una participació acceptable.