Andanes infernals

Les ànimes condemnades a les penes de serveis públics com els trens de Rodalies han de purgar els seus pecats, un estiu més, en estacions com la del passeig de Gràcia de Barcelona. A l’espera d’un projecte de remodelació que sembla ajornat fins al judici universal, l’envellida estació de Renfe-Adif viu un efecte hivernacle permanent, amb temperatures entre 2 i 5 graus per sobre del registre de l’aire exterior.

Ahir a les cinc de la tarda, per exemple, el termòmetre digital del diari AVUI marcava a la cantonada del carrer Aragó amb el passeig de Gràcia, 33,1 graus. Quatre metres sota terra, davant les màquines de venda de bitllets de Renfe, el marcador arribava als 33,8 graus i unes quantes escales més avall, just al davant d’un gran cartell informatiu dels perills de la grip A, els turistes s’amuntegaven a les andanes del purgatori a 35,3 graus de temperatura. Dimarts, en aquest mateix punt, el termòmetre va fregar els 36 graus durant gairebé tot el dia.

L’escalfament global afecta moltes altres instal·lacions subterrànies de la ciutat però en cap cas de forma tan intensa. L’estació de Ferrocarrils de la Generalitat a la plaça de Catalunya, per exemple, registrava ahir entre 33,2 i 33,5 graus a les cinc de la tarda; és a dir, només unes dècimes per sobre de la temperatura de l’aire exterior.

No cal recordar que l’estació construïda al passeig de Gràcia el 1902 ha estat objecte de molt poques millores estructurals i continua sense disposar d’un sistema eficient de ventilació en zones com les andanes. El problema s’agreuja durant els mesos d’estiu per l’acumulació d’usuaris en hores punta i l’existència de bars, botigues i màquines expenedores de begudes que aboquen l’escalfor dels seus sistemes d’aire condicionat i motors als espais de màxima afluència.

L’elevat grau d’humitat que afecta també de forma constant aquesta cèntrica instal·lació ferroviària provoca una sensació d’angoixa que pocs usuaris poden dissimular. Entre els més acalorats es troben els turistes carregats de maletes que han estat informats que l’estació de passeig de Gràcia és el punt d’enllaç més cèntric per arribar en transport públic fins a l’aeroport del Prat. La sufocació s’agreuja quan el comboi esperat arriba amb uns minuts de retard, circumstància habitual, tot i que durant l’últim any s’hagin produït millores importants.

Els usuaris habituals han descobert que la penosa espera només es pot alleujar amb les esporàdiques ventades provocades pels trens que no fan parada en aquesta estació i el corrent d’aire natural de les escales que donen al carrer Aragó. En aquest racó de les andanes es produeix una acumulació de viatgers autòctons explicable per l’experiència de molts dies al purgatori